07.05.2021 |

Ramon Tremosa, 'Hi ha dos tipus de catalans: els que han passat la Panadella i els que no l'han passat'

Ramon Tremosa destaca que durant els 10 anys d'eurodiputat va formar part de la reforma de la PAC el 2014, va treballar el 2015 per salvar el congost de Mont-rebei del projecte d'una presa d'Endesa o el 2017 per impedir que una tèrmica de biomassa s'instal·lés al Poal. Per tant, jo sempre he estat fent coses per Lleida
Entrevista amb Ramon Tremosa, cap de llista de Junts
Entrevista amb Ramon Tremosa, cap de llista de Junts
Ramon Tremosa, 'Hi ha dos tipus de catalans: els que han passat la Panadella i els que no l'han passat'

El conseller d'Empresa i Coneixement i candidat de Junts a les eleccions del 14F, Ramón Tremosa té una estreta vinculació amb Lleida, el Pla d'Urgell i el Poal, localitat d'origen de la seva família, però en la seva trajectòria professional, i des de la tribuna europea en la qual hi ha participat durant més d'una dècada, ha treballat i ha parlat d'aquest territori.

Doctor en Ciències Econòmiques i Màster en Anàlisi Econòmica Aplicada, el 2009 es presenta com a independent a les eleccions del Parlament Europeu, i es elegit diputat. Entre 2009 i 2014 va ser membre de les Comissions d'Economia i Transports al Parlament Europeu i va ser el diputat ponent de la nova supervisió financera europea (2010), de l'informe del Banc Central Europeu, entre altres. Ha publicat una dotzena de llibres, el darrer Què fan els bancs centrals! Sobre la injecció massiva de diners i el deute més alt de la història.

En els treballs Ramon Termosa ha dedicat una gran quantitat de pàgines a temes lleidatans, el Canal Segarra Garrigues, les infraestructures, i la realitat del secor agrícola, ja que va formar part de la comissió de treball en la reforma de la PAC del 2014. Un treball que l'hi va permetre estar en contacte amb cooperatives, parlar amb alcaldes, i mantenint contactes amb els sectors econòmics lleidatans.

Entrevista al cap de llista de Junts per Lleida, Ramon Tremosa:

 

P. Vostè creu que calien aquestes eleccions?

R. Ara no. Tots els partits polítics menys un, que va fer 17 diputats, i tota la comunitat mèdica catalana recomanava ajornar les eleccions. Ara ens estem trobant amb molts problemes per poder constituir les meses electorals i això ho hauríem pogut evitar si els interessos de partit i d’estat no passessin per davant de la salut dels catalans.

P. Aleshores, quan el president Quim Torra va donar per finalitzada la legislatura, calia convocar eleccions en aquell moment?

R. Ell va prioritzar amb Esquerra aprovar un nou pressupost i, després d’aprovar el pressupost, convocar eleccions. Però va venir la pandèmia. Una majoria de països han ajornat les eleccions, com a França, per motius de salut públic.

P. Dona la sensació que en el moment que es va inhabilitar al president Torra no va passar res, es va decidir que es podia funcionar amb un Govern sense president.

R. No, hi havia una pandèmia per gestionar i hi ha uns períodes parlamentaris que s’han de complir: 50 dies sense cap candidat i després 54 dies fins a unes eleccions i aquests terminis no ens els podem saltar, són els que marca l’Estatut. Qui ha destituït un president de Catalunya no són els partits, és un tribunal espanyol, no ens equivoquem.

Entrevista amb Ramon Tremosa, cap de llista de JuntsP. També sembla que s’ha desinflat el mandat de l’1 d’octubre.

R. Ho veurem el 14 de febrer. Dependrà dels catalans i del que votin. Si tornem a tenir 200.000 vots independentistes, s’haurà desinflat si n’hi ha 2 milions, no s’haurà desinflat. El 14 de febrer veurem desinflar suflés com Ciutadans, que van dir fa uns anys que el procés era un suflé, perqu Ciutadans es desinflarà el 14 de febrer.

P. El ciutadà es mostra crític amb aquesta unitat que es va escenificar des de l’1 d’octubre i ara es pregunta per què grups que tenien el mateix objectiu ara s’han desentès.

R. El 21 de desembre de 2017 va haver-hi un empat a vots entre Junts i Esquerra. Ara, tres anys després, aquells gairebé dos milions de votants que van votar Junts o Esquerra desempataran. Veurem quina estratègia i quina trajectòria és premiada pels electors.

P. Vostè també ha estat a Europa, on sembla que tota la pressió que hi ha hagut per part de l’Estat espanyol no ha estat prou reconeguda.

R. Jo vaig ser el dia del referèndum d’Escòcia el 2014 i va ser un dia molt tranquil i democràtic. Ara al maig hi ha eleccions al parlament escocès, si com tot apunta l’Scottish National Party amplia la majoria absoluta i supera el 50%, posaran un nou referèndum sobre la taula. Això és Europa. Per tant, Europa és el mirall per les aspiracions pacífiques i democràtiques dels catalans. L’octubre del 2017 el primer ministre belga Charles Michel va fer unes declaracions molt clares al diari Le Soir on deia que una majoria de primers ministres estaven d’acord amb el seu tuit sobre l’1 d’octubre on deia “Prou violència policial. Diàleg polític”. Merkel va preguntar a Rajoy sobre Catalunya el 2017 i el govern alemany va demanar respecte al resultat electoral del 21 de desembre del 2017 i que els independentistes poguessin formar govern.

Espanya ha destituït presidents, ha empresonat candidats, ha destituït consellers, ara imposa unes eleccions en plena pandèmia sanitària... Bé, això no passa a cap altre país europeu. El president Puigdemont té immunitat a tota Europa menys a un país, com en el franquisme. I l’autarquia judicial espanyola sembla que va a més. Això no és el que Europa ens està dient.

Entrevista amb Ramon Tremosa, cap de llista de JuntsP. Llavors d’alguna manera no es qüestiona l’autoritat de les administracions europees.

R. A Europa el vot dels ciutadans compta. Els anglesos van decidir el Brexit, els escocesos decidiran sobre la independència, Dinamarca i Suècia van votar dos cops no entrar a l’euro, Holanda va votar no a l’acord de lliure comerç amb Ucraïna... El vot dels ciutadans a Europa compta, a Catalunya no. Aquest és el conflicte democràtic i pacífic del poble de Catalunya que esperem que el 14 de febrer revalidi i reforci.

P. El 15 de febrer podrem declarar la independència?

R. Ja ho veurem si el dia 14 es pot votar amb normalitat. Potser el 15 o el 16 de febrer s’han de repetir eleccions a les meses que no s’han pogut constituir. No avancem escenaris. 

P. En el moment que es va fer la declaració d’independència d’uns segons, es va tirar enrere? Va fer la sensació que no hi havia unes estructures d’Estat consolidades.

R. Hi ha un discurs públic de Donald Tusk, president del Consell Europeu en aquell moment, el 10 de setembre a les cinc de la tarda demanant diàleg a Catalunya. És públic això, per tant no es pot dir que Europa no mirava el que passava a Catalunya. L’Estat espanyol amb la suspensió de l’autogovern i la destitució de Govern legítim va aconseguir aturar la independència el 2017. Però, si només ofereix repressió i discriminació als catalans, més tard o més d’hora perdrà Catalunya.

Ramon Tremosa i Josep RullP. Però en aquell moment hi havia un punt de bilateralitat que havien de tenir aquestes estructures d’Estat i ara, si vostès diuen que serem independents si s’obté més del 50%, aquestes estructures estan realment consolidades?

R. Primer han de venir els vots i amb la força dels vots veurem que es pot fer. No és el mateix que els partits independentistes facin un 57% del vot, que facin un 40% del vot, per tant no podem avançar esdeveniments. El marcador és a zero per a tots els partits quan comença un dia electoral i el poble de Catalunya marcarà el camí.

P. Passem a la clau més lleidatana, vostè després de 10 anys a Europa arriba a Lleida. Com afronta aquesta nova realitat? Se li fa petita?

R. Jo vaig acabar 10 anys de Parlament Europeu, vaig tornar l’any passat a la universitat, que és la meva feina, i al setembre em van oferir ser conseller d’Empresa. En els llibres que havia fet el 2005 i el 2007 ja havia dedicat pàgines a Lleida, als regadius del Segarra-Garrigues, a les infraestructures... Per tant, com jo he passat tots els estius a Lleida i és el meu punt de referència, sempre m’hi he sentit molt proper i hi he tingut molts amics. Durant els 10 anys d’eurodiputat vaig formar part de la reforma de la PAC el 2014 visitant cooperatives, parlant amb alcaldes, tenint reunions amb sectors econòmics... Vaig treballar el 2015 per salvar el congost de Mont-rebei per salvar-lo d’una presa d’Endesa o el 2017 per impedir que una tèrmica de biomassa s’instal·lés al Poal. Per tant, jo sempre he estat fent coses per Lleida; quan era acadèmic escrivint llibres, quan era diputat al Parlament Europeu intentant defensar els seus interessos.

El 2021 s’ha de reformar la PAC. Tinc contactes a Brussel·les, conec al ministre d’Agricultura quan també era eurodiputat... Tota aquesta experiència acadèmica i política d’Europa jo la poso al servei dels catalans en general i dels lleidatans en particular per si la volen utilitzar.

La Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues s'agermana amb l’hostaleria catalanaP. Creu que Lleida ha sigut l’ànec lleig de Catalunya? Ens falta una mica d’autoestima?

R. Hi ha dos tipus de catalans: els que han passat la Panadella i els que no l’han passat. És evident que Lleida és gairebé el 40% de la superfície de Catalunya, però només té el 6% de la població i la població en tots els països determina, per exemple, el ritme de les inversions. Avui en dia Tarragona i Girona tenen un pla de rodalies ferroviàries i Lleida encara no la té. Per tant, més i més lleidatans han de pujar a Barcelona a fer política, com deia el meu avi, perquè si no fas tu la política, te la faran.

P. Hi ha dues realitats a Lleida? La realitat de Pirineus i la realitat de la plana.

R. És una evidència geogràfica. Viure al Pirineu té un sobrecost, tot és més car i els serveis són menors perquè hi ha menys gent. A més a més, les comunicacions no són òptimes. El govern espanyol l'N-230 i l'N-260 sobretot, la té abandonada i aquesta última transversalment és la que comunica els Pirineus, per tant, hi ha un dèficit inversor molt clar. A Oliana m’expliquen que el compromís de fer un pantà de cua per fer-hi activitats turístiques l’ha incomplert sistemàticament durant 20 anys el govern espanyol, que no s’ha pogut desenvolupar un “llac de Banyoles” a Oliana per aquest motiu. Hi ha una discriminació secular d’inversió a Catalunya en general i a Lleida en particular evident. Per exemple, entre Lleida i Mollerussa l’autovia té només dos carrils i la intensitat de trànsit és de les més altes d’Espanya. Un tercer carril hauria d’estar fet i es pot fer aprofitant l’ample de marge que hi ha, per què no es fa això? Per què l'N-240 al pas per les Garrigues té aquesta sinistralitat tan brutal? Per què es desatén això?

Tremosa visita Veritfruit, on l’acompanya Marc SolanesP. Aquests dèficits poden ser conseqüència que el territori hauria de tenir més llibertat política?

R. El PSC ha desaparegut de les alcaldies de Lleida. Això és conseqüència, no dels catalans que marxen d’Espanya, abans hi ha hagut l’Estat espanyol que ha abandonat Catalunya. Ho deia Camilo José Cela, en cuestión de separatismos siempre fueron más los separadores que los separatistas. És l’Estat espanyol que ha abandonat Catalunya i són els catalans qui voten amb conseqüència. Tu has de premiar amb el teu vot la desinversió secular que han fet governs de PP i PSOE? És evident que PP i PSOE tenen resultats a Catalunya molt diferents que fa 10 anys i si segueix la discriminació inversora i lingüística, anirà a més. La prova del cotó és que a les últimes eleccions municipals, Lleida i Tarragona les va perdre el PSC. Ja ho va dir el president Montilla que hi hauria una desafecció creixent si els poders de Madrid segueixen discriminant als catalans, va ser profètic i ara tenim els resultats.

P. Perquè quins seria el seu model territorial ideal?

R. Al 2003 jo vaig fer una conferència amb el conseller Antoni Castells quan es va constituir el Tripartit, perquè érem companys a la universitat. Es deia Concert econòmic, que això va volar amb l’Estatut del 2006, i vaig dir que si Catalunya té un concert econòmic, l'endemà s’han de crear set vegueries amb poders fiscals com tenen les diputacions basques. Al País Basc no és el govern basc qui recapta els impostos, són les tres diputacions, igual que amb la foral de Navarra. I les diputacions amb els diners a la butxaca paguen al govern basc els serveis generals. Aquest seria un bon model per una Catalunya amb poders fiscals, ja ho vaig dir el 2003.

P. Vostè creu que Lleida està en igualtat de condicions competitives amb Catalunya, amb Espanya o amb el món?

R. És evident que no.

P. Que li falta, doncs?

R. Li falten infraestructures. Per exemple, estic visitant empreses, moltes de Lleida, obertes amb cable de connexió de 5G, amb productes líders que exporten a Espanya i Europa... Problema? Els microtalls d’Endesa. És el principal problema de les empreses de Lleida. La llei espanyola té una impunitat total a les elèctriques, perquè diu que un microtall és a partir de tres minuts i, per tant, no pots ni denunciar-ho. Això causa pèrdues creixents. Clar, la llei catalana que feia vinculant els informes de la Generalitat a les empreses elèctriques per invertir en el manteniment de la línia, va desaparèixer amb el 155. I el PSOE i Podemos al poder no han fet res per recuperar a la Generalitat al poder i ningú diu res. Aquest és un problema molt greu, perquè els microtalls poden convertir-se en macrotalls i paralitzar l’economia lleidatana. Això no passa a altres països europeus o a altres regions espanyoles.

P. Ara dona la sensació que aquesta mancança la volen substituir pel tema de la proliferació d’energies renovables. Així i tot​, ha saltat l’alarma en sectors com el de l’agricultura o les col·lectivitats de regants i fa por aquesta massificació de les renovables.

R. No, és impossible que hi hagi barra lliure d’energia renovable perquè tu has d’evacuar l’energia que produeixes i la xarxa elèctrica no està fent inversions a Lleida, ni a Tarragona, ni a Girona perquè es multipliquin les plaques fotovoltaiques. No hi haurà barra lliure de fotovoltaiques, entre altres raons, perquè Red Eléctrica no té previst grans inversions. Per tant, no patiu. A més, la ponència d’energies renovables de la Generalitat és de les més restrictives i més estrictes d’Europa. Intentem acompanyar un creixement que hi ha de ser, però no hi haurà un descontrol en la inversió fotovoltaica.

P. Ha parlat vostè abans de la PAC, precisament ahir el ministre Plana va fer una visita acompanyant al candidat socialista i va fer un avançament que portarà el sector de la fruita perquè es pugui incloure en els ajuts directes de la PAC.

R. Bé, el Banc Central Europeu va publicar fa dos dies un article molt dur contra Espanya dient que era el país que menys ajudes directes havia donat a les empreses i per això la crisi econòmica serà molt més intensa aquí que a Europa.  El Banc d’Espanya l’11 d’agost ja va dir el mateix. El govern del PSOE no té cap credibilitat, ha d’ajudar ara a les empreses que no morin i als autònoms que no tanquin. No ho està fent.

Una altra cosa, hem fet una proposta molt potent de fons europeus des de la Generalitat de Catalunya. Vam presentar-la dimarts, jo dilluns vaig ser al Castell del Remei i dimecres a la Casa Canal de Mollerussa per dir que si aquests fons arriben i són ben gastats, tindran un impacte en positiu com va tenir el Canal d’Urgell. Aquest va ser el meu missatge, però no està garantit que això passi perquè hi ha una gran pressió de la llotja del Bernabéu per desviar els fons europeus a les inversions que hem vist en les últimes dècades. Podem tenir un president de la Generalitat socialista que aplaudeixi el mes de maig una distribució com la que vol la llotja del Bernabéu.

P. I de quina manera s’ha de gestionar?

R. Brussel·les ja pressiona l’Estat espanyol perquè aquesta vegada no es perdin els diners en males inversions. Mario Draghi serà primer ministre a Itàlia per assegurar una bona inversió dels fons europeus i que no es perdin com passa a Itàlia tantes vegades. Un govern fort a Catalunya pot marcar la línia de les inversions europees com la que hem marcat des del govern amb l’assessorament d’Andreu Mas-Colell i els principals experts i acadèmics de Catalunya com la que hem presentat al ministeri. Ara hem de tenir força de negociar amb el govern espanyol que aquests fons no passaran de llarg de Catalunya, com podria passar segons qui guanyi les eleccions el 14 de febrer.

Ramon Tremosa, 'Hi ha dos tipus de catalans: els que han passat la Panadella i els que no l'han passat'
comentaris