Les entitats socials lleidatanes que gestionen llars residències on viuen persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental denuncien una "vulneració dels drets fonamentals d’aquestes persones arran de la situació generada per la Covid-19."
Denuncien que, amb la ‘nova normalitat’ o ‘fase de represa’, "les persones que viuen a casa poden sortir a passejar, fer esport o retrobar-se amb la família i els amics, però no és així per a les persones amb discapacitat que viuen en llars residències."
Expliquen que aquestes persones, només poden sortir una hora al dia, acompanyades d’un professional, o veure a distància, durant mitja hora a la setmana, una persona de la família.
ALLEM, informen, vol posar en coneixement de la ciutadania diferents situacions en què es troben persones amb discapacitat i trastorn mental, que “considerem que no es poden sostenir gaire més en el temps”:
Hi ha persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental que viuen en una llar residència i que són treballadores d’un Centre Especial de Treball, o en una empresa ordinària. Poden estar tranquils de no haver perdut la feina, gràcies a l’esforç de les entitats socials en aquest sentit. Però mentre els seus companys de feina es van reincorporant al treball, elles no poden sortir de la llar residència, tot i no patir cap problema de salut i voler començar a treballar
Algunes d’aquestes persones són usuàries de serveis socials d’atenció diürna. A partir de la fase 3 del desconfinament, aquests serveis s’aniran obrint gradualment, amb les mesures de protecció de la salut corresponents. "Però les persones que viuen a les llars no podran anar-hi per retrobar-se amb els seus companys, perquè han de continuar tancades als serveis d’habitatge, i només podran reprendre les activitats diürnes en grups tancats, amb les persones amb qui conviuen", manifesta la fundació.
Igual que qualsevol ciutadana i ciutadà, aquestes persones tenen necessitat de reprendre la seva vida i poder sortir per passejar, fer esport o retrobar-se amb els seus, respectant les normes de protecció de la salut aplicables
Dues usuàries d'una residència llar saludant-se colze a colze - Federació ALLEM
ALLEM denuncia que aquesta vulneració també es produeix en altres situacions: "Algunes persones van poder anar a casa de la família per passar el confinament i ara voldrien tornar a la llar residència on tenen una plaça. Ni elles ni les seves famílies poden sostenir una situació de dependència i convivència, ja que no és compatible amb la situació personal o el retorn a la feina de les famílies cuidadores. Però, si tornen a la llar residència, han de sotmetre’s a un aïllament de dues setmanes.
Tenint en compte el perjudici per la seva salut mental que això pot comportar, esperen a casa seva que la situació es ‘normalitzi’, amb molta dificultat per les famílies cuidadores."
Les entitats socials de les comarques de Ponent podem respondre a les demandes
de les persones que es troben en aquestes situacions, i ens estem preparant per
obrir els serveis d'atenció diürna ben aviat, protegint la salut de les persones
usuàries i treballadores.
Les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental no són persones de risc, ni persones malaltes, i ALLEM manifesta que estan demanant poder recuperar la seva autonomia igual que la resta de ciutadans i ciutadanes.
Què són les llars residència?
Les llars residència són serveis socials d’habitatge oberts, dissenyats com a serveis de nit. Es tracta d’unitats de convivència, moltes d’elles amb un número de persones usuàries reduït, de vuit, dotze o quinze persones, ubicades en comunitats de veïns, integrades a la comunitat.
La majoria de les persones que hi viuen, abans de la situació de pandèmia per la Covid-19, hi anaven al vespre després de fer les seves activitats diàries, i algunes d’elles els caps de setmana i per vacances tornaven a casa de les seves famílies.
La pandèmia va provocar que a partir de la segona quinzena de març les llars residències es convertissin en serveis tancats, de 24 hores. Les persones que hi viuen es van quedar confinades als habitatges.
Les entitats que gestionen aquests serveis d’habitatge van organitzar-se per fer els canvis necessaris a les llars, amb "molt esforç i rigor", malgrat la gran l’escassetat d’equips de protecció inicial i la "dificultat d’abordar una emergència sanitària des d’equipaments socials i per part de professionals prestadors de serveis socials."
ALLEM informen que, fins, avui, "afortunadament, l’afectació de la Covid-19 en aquests serveis d’habitatge, i en general a totes les residències de persones amb discapacitat, ha estat lleu", gràcies a que l'entitat ha respost "garantint els serveis de suport 24 hores, cada dia de la setmana".
Les entitats socials membres de la Federació ALLEM gestionen 36 llars residències i residències on viuen 1.100 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental i hi treballen 1.500 professionals.
I amb la "nova normalitat", què?
El sentiment compartit avui, segons ALLEM, és que "costa molt aguantar", perquè a la situació viscuda se suma un grau d’incertesa més: "no tenim clar què representarà per les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental que viuen en llars residències, la situació de ‘nova realitat’ o ‘fase de represa’".
L’entitat agraeix al Departament de Salut la cura que ha tingut de les Llars Residència, però demana que siguin tractats d’acord amb les seves singularitats
En aquest sentit, ALLEM agraeix els professionals dels serveis socials "per tot el que han estat capaços de fer durant aquests darrers mesos", i "per continuar ‘al peu del canó’, afrontant la incertesa, buscant solucions i donant respostes a les persones més vulnerables".
