A tots els mollerussencs i mollerussenques, aquesta és una carta de denúncia amb l'esperança de despertar consciència sobre la lamentable situació en què es troba la nostra ciutat. Els que portem tota la vida en aquest poble recordem els seus anys gloriosos, el seu gran creixement, el bon nom que tenia la ciutat. Habitants de tota la comarca miraven cap a la nostra capital i la veien florir. Grans orquestres musicals, personatges importants i molta vida omplien els carrers i assistien a les fires que se celebraven.
Però Mollerussa va entrar en declivi, com gairebé tot el país en la crisi. Lamentablement, i a diferència de molts altres llocs, mai vam superar aquest declivi sinó que s'ha fet més i més profund.
Detractors i defensors de la remodelació del nucli urbà esperaven impacients la seva execució, amb l'esperança que, tot i les molèsties que pogués causar a una part de la ciutadania, servís per potenciar el renaixement de la ciutat. Res més lluny. Decisions sobre mobiliari urbà totalment inadequades, mal aprofitament de l'espai i problemes de seguretat ciutadana han enfonsat el que podria haver revitalitzat el comerç de la ciutat i la seva vida social.
Per contra, a la decisió que ha suposat aquesta frustrada empenta social i comercial, que a sobre arriba 10 anys tard, cal sumar la falta de planificació en el creixement de Mollerussa. Per tot arreu han sorgit urbanitzacions que no compten amb infraestructures adequades, amb passejos arbrats creats urgentment i que ara amenacen la integritat dels ciutadans amb les arrels que aixequen les voreres. I no només en les urbanitzacions de recent creació sinó que tota Mollerussa està totalment deixada.
El parc, en el passat orgull de la ciutat i lloc de celebració d'actes i de reunió per als més petits, és ara un fangar infestat on hi ha més rates que peixos o gronxadors. Allà, i per tota la ciutat, es troben animals abandonats que no tenen on anar ni que els cuidin, perquè la ciutat no disposa d'aquest servei. Els carrers i voreres amenacen de trencar amortidors dels cotxes o els turmells dels vianants. Els parcs i jardins..., bé, no sé si queda cap que pugui dir-se així ja.
I no només espais públics sinó també els edificis públics i educatius es deixen perdre. Els pavellons firals són una trista estampa que abans albergaven i ara decauen. El pàrquing de l'institut situat a la Serra omple als nostres fills de fang i picades de mosquits (sense que ningú hi posi remei) si volen arribar a classe i, el pitjor, s'ha permès la creació de ghettos de manera que els ciutadans de "tota la vida" ja no hi poden viure ni passejar.
Aquesta és la Mollerussa en la qual avui vivim i la classe de gestió que heu triat. Però, ¿és la que realment volem?
Arreglar Mollerussa és una tasca titànica per a qualsevol consistori amb voluntat. Encara que sembla que aquest tampoc és el cas de l'actual equip de govern. No només han deixat d'invertir a la ciutat sinó que l'estat financer de Mollerussa empitjora en cada exercici. Segur que no ens importaria que els nostres impostos servissin per tenir carrers segurs, molts més nets, un cementiri cuidat, un parc on portar als més petits i un centre urbà en el qual gaudir d'un dia de sol i compres. Això pot passar a Tàrrega o Balaguer, però no aquí.
Les despeses a Mollerussa van a partides populistes pensades per agradar puntualment a alguns sectors, guanyar els seus vots i que s'oblidin de les incomoditats del dia a dia de la ciutat. I això són les despeses que podem conèixer perquè, fins i tot jo com a regidor de l'oposició, no tinc accés a una sèrie de despeses desconegudes i injustificades que fan augmentar el deute consistorial i que no s'inverteixen en el poble al qual l'equip de govern va jurar servir.
Potser sí que és veritat que el nostre alcalde està més interessat en el seu futur polític a la gran capital que a servir el poble que l'ha vist néixer, créixer i que ara com a màxim dirigent ha totalment descuidat.
