Unes cartes manuscrites que el bellvisenc Joan Baró va enviar a la família des del camp de concentració de Mauthausen, van ser el punt de partida de l'exposició que l'Ajuntament de Bellvís inaugura aquest dimecres a la Sala 1 d'Octubre del Casal Cultural Sebastià Serrano. La família de Baró tenia guardades les cartes en una capsa de sabates i les va fer arribar a l'Ajuntament per tal de proposar la seva conservació, missives que Baró va escriure entre el 1943 i 1945.
Segons la regidora de l'Ajuntament de Bellvís, Maria Farrera, en les cartes es parlava de dos bellvisencs més que compartien captiveri amb Baró, Ramon Pereta i Santiago Sans, per la qual cosa el consistori va iniciar una recerca per tal de localitzar als seus familiars. El consistori va localitzar a la família de Pereta, però de Sans no s'ha trobat cap informació, malgrat que a Mauthausen esteve inscrit com veí de Bellvís.
Les cartes, amb un bon estat de conservació i amb els segells dels camps nazis que ratifiquen l'autenticitat, i altres objectes dels veïns de Bellvís són elements que acompanyats de fotografies s'exposaran fins al dia 20 de març. L'homenatge als deportats bellvisencs es completa amb la mostra Resistents i deportades, un projecte sobre la història de la resistència i la deportació femenina en els anys de la Segona Guerra Mundial, i ho fa a través de l'experiència patida per dones d'arreu d'Europa, en el cas especial del camp de Ravensbrück. Aquest projecte el du a terme l'entitat Amical Mauthausen. Un dels seus membres, Josep San Martin farà una conferència aquest dimecres 20 de febrer.
L'homenatge als bellvisencs i totes les persones que van patir la crueltat dels camps d'extermini nazis, finalitzarà al municipi del Pla d'Urgell, el dissabte 9 de març, amb la projecció de la pel·lícula El fotógrafo de Mauthausen, al Casal Cultural Sebastià Serrano.
Sobre El Fotógrafo de Mauthausen;
La pel·lícula es basa en el personatge històric Francisco Boix que va ser un fotògraf i militant comunista durant la Guerra Civil. Després de ser exiliat es va convertir en un pres del camp de concentració de Mauthausen, on va començar a treballar en el laboratori fotogràfic. Boix es va dedicar a fotografiar el que ocorria amb les persones que vivien amb ell, però havia d'ocultar-se dels alemanys per a protegir la seva vida. Amb l'ajuda d'un grup de presoners espanyols prepararà la sortida del camp d'alguns dels seus negatius fotogràfics per a mostrar la crueltat que s'exercia dins d'aquests murs. Les fotografies de Boix van ser determinants per a aconseguir una sentència durant els judicis de Nuremberg.
