El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert noves estructures al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca. Es tracta de quatre forns de grans dimensions possiblement dedicats a la panificació que dibuixen un espai de treball comunitari que, segons els investigadors, repercutirà en la interpretació de l'estructura social d'aquesta fortalesa ilergeta que es va fundar fa més de 2.700 anys, en la primera edat del ferro. El director del GIP i catedràtic d'arqueologia de la UdL, Emili Junyent, ha assegurat que "les troballes superen espectacularment les recuperades en gairebé tres dècades d'intervencions al jaciment" i els resultats de la seva anàlisi poden ser claus per entendre l'abandonament de la fortalesa.
Els arqueòlegs han pogut identificar un forn, que és el més antic i l'unic parcialment excavat. Aquest està construït amb un enllosat de pedres a la base i una capa final d’argila sobre la qual s’efectuava la combustió. Els altres tres n'hi ha un que mesura 2 metres de diàmetre i un altre que en fa 1,5. El més petit i fràgil mesura aproximadament i metre de diàmetre i està format per un enllosat de pedra de forma subcircular, al voltant del qual, arrencant directament del terra, s’elevaria una volta de terra. En l’espai lliure entre el conjunt d’estructures apareixen diferents capes de cendres i carbons provinents de la neteja de les restes de les diferents fornades, així com altres abocaments dels mateix tipus sense cap distribució ordenada. Són les primeres estructures de combustió d’aquestes característiques detectades al jaciment, un fet que canvia tot el que s'havia concebut fins ara, ja que fins abans d'aquestes troballes es desconeixia que existissin establiments de producció alimentària comunitària a l'interior de la població. O si que n'hi havia era a les llars, tal i com demostren les estructures trobades anteriorment, que apareixien sempre en l’interior de les cases o d’espais coberts i eren per a usos diferents: com per donar escalfor o per feines demèstiques.
Pel que respecta a la llar, encara es troba en curs d’excavació, però ja es veu que té forma de cubeta i tot sembla indicar que es feia servir després d'utilitzacions més o menys puntuals destinades a la cocció possiblement d’aliments, entre els quals hi estaria la carn, evidenciada per les restes d’un fragment cremat de costella.
Segons els arqueòlegs el conjunt d’aquestes troballes, les úniques d’aquesta magnitud aparegudes en jaciments contemporanis catalans, "confirma la hipòtesi formulada ja fa anys sobre la existència d’una centralització del procés de producció d’aliments vinculats al tractament i manipulació dels cereals".
