Vilanova de Bellpuig va exercir com a digna amfitriona de les Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell, en la data que es commemorava la primera dècada de la iniciativa impulsada pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà. La trobada científica va reunir al voltant d'un centenar de persones que van seguir les presentacions de deu comunicats.
Enguany les dones han tingut un paper protagonista, començat per la ponència inaugural que va impartir la historiadora de l'art i vilanovina Montse Macià, i tres dels comunicats presentats feien referència a les dones; Felip Gallart i Vicent Lladonosa centraben el seu treball en la desconeguda lluitadora anarquista de Torregrossa Pepita Not, el filòleg Moisès Selfa posava en relleu el paper de les escriptores pladurgellenques en la literatura infantil i juvenil a la comarca, i Maria Rufat ha abordat una comparativa entre la poetessa d'Ivars Maria Mercè Marçal i la mexicana Frida Kahlo.
Han estat destacades les recerques sobre el medi ambient que posen en relleu determinats aspectes botànics del Pla d'Urgell en dos sentits. Per una banda, l'estudi de Xavier Oriol Solé ha inventariat petits ecosistemes que han sobreviscut a la intensificació agrícola on troben plantes amenaçades com els limoniums sp. Per altra banda, el botànic Alejandro Juárez ha presentat un estudi sobre les plantes exòtiques que es troben al Pla d'Urgell i ha alertat algunes d'elles poden generar problemes no sols ambientals, sinó també en l'agricultura. El botànic Toni Mayoral ha localitzat la presència de tardígrads, uns micro animals que viuen en les aigües que s'acumulen als saulons de la comarca i què cal protegir.
Noves línies i continuïtat d'estudis anteriors
La diada també ha servit per aportar noves línies d'investigació en diferents disciplines. La història ha obert una línia d'estudi sobre el poder econòmic a la comarca amb dues recerques, una sobre la família Bufalà de Bellvís de la historiadora Montse Baiges i el pedagog Jaume Suau, i una altra sobre els Santamaria de Torregrossa dels historiadors Glòria Santamaria i Vicent Lladonosa. Pel que fa al periodisme, Albert Royo ha aprofundit en l'estudi de la premsa comarcal des del segle XIX fins a 1939 que obre una línia pendent fins al segle XXI.
En un altre ordre d'investigacions, relacionades amb l'art, la història, la història de l'educació, l'arqueologia i meteorologia s'han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l'historiador de l'art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l'esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l'educació per part de Ton Solé, en l'arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l'església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d'Esteve Mestre.
