Territoris: una expedició entre esculls

Havent copsat les necessitats informatives del territori, el projecte va expandir-se d'una forma natural fins a esdevenir el que és avui: una comunitat de més de 100.000 persones
Esther Barta, Josep A. Pérez i Robert Garcia, fundadors de Territoris
photo_camera Esther Barta, Josep A. Pérez i Robert Garcia, fundadors de Territoris

Estiu del 2011. La crisi havia fet estralls en tots els àmbits. El món de la premsa, com altres sectors essencials, estava patint molt els seus efectes i perillava greument. Era urgent que busqués maneres de reinventar-se perquè fos amb o sense paper, la nostra societat es trobava en estat crític en molts aspectes i calia donar veu a totes les realitats per pensar-les.

Ara, la nostra situació, després d'estar treballant prop de dues dècades al món de la premsa, també era crítica.

Davant l'abisme que deixava al nostre davant la premsa en paper enfonsant-se, calia fer un salt immediatament, pel bé de la informació, i també de les nostres famílies.

1

Tal com feu l'aventurer Thor Heyerdahl amb l'expedició de la Kon-Tiki quan es proposava creuar el Pacífic amb el seu rai de fusta, vam reunir-nos amb els qui volíem que fossin els nostres companys de viatge per embarcar-nos en un periple no menys arriscat, però igualment emocionant: reinventar la premsa mateixa.

Així és com al maig del 2012, l'Esther, el Josep Anton i el Robert anunciàvem que s'obria pas al món digital un nou mitjà de la demarcació de Lleida: Territoris. Especialment sensibles a aquesta realitat local, que en aquell moment ja mostrava un gran potencial, clau (i fins i tot imprescindible) en la societat global, teníem clar que aquest seria un diari que parlaria de la terra en el sentit més profund de la paraula: aquell món que es desenvolupava dia a dia més enllà (o més aquí) de la globalització veloç i obstinada, els móns que batallen per adaptar-s'hi (o sobreviure-hi) i les seves gents, i tot allò tan valuós que hi floreix i que tot sovint passa desapercebut a la premsa nacional, més centrada en les capitals.IMG_5709

Recordem molt bé el dia en què vam escollir el nom i els colors de la nostra nau. Els colors havien de ser els d'aquest territori: el blau del cel, el verd dels camps i el marró de la terra. Així és com ho vam apostat tot per un projecte pioner que es recolzava sobre dos eixos: la immediatesa digital i la proximitat.

Havent copsat les necessitats informatives del territori, el projecte va expandir-se d'una forma natural fins a esdevenir el que és avui: una comunitat de més de 100.000 persones

Al llarg d'aquests 8 anys hem conegut realitats fascinants que mereixien ser explicades. Hem estat en tots els racons de l'oest on ens ha dut la il·lusió, l'esperit crític i les ganes de conèixer. I hem conegut moltes persones. Les hores de treball invertides i tot el sacrifici de l'equip humà que som avui només té una sola explicació: evidentment no són els diners. La compensació tot sovint ha estat més humana que no pas econòmica.

Escrivim en un diari, som periodistes i agents comercials, però som gent amb ideals. I des del rigor i el criticisme, no us amaguem que som persones que fem aquesta feina perquè tenim una esperança en aquest món que ens toca explicar. El nostre periodisme és de proximitat, però també conscient, autocrític i actiu, no passiu.IMG_5714

El criteri amb què escollim i elaborem les notícies i el contingut del diari en són una mostra. I també el fet que apostem per la sostenibilitat en tots els àmbits.

Però, orgullosos de tota la feina feta, i de la comunitat que s'ha configurat al nostre voltant, sabem que encara no hem arribat a terra ferma

Que naveguem en un mar d'incertituds i contradiccions que cal resoldre entre tots perquè a finals d'any quedi molt més que les xifres d'un PIB que no recull els valors de felicitat, igualtat, salut o sostenibilitat i que tanmateix representa ser el retrat d'un país.

Avui, immersos en aquesta crisi sanitària, s'evidencia de nou que els sectors essencials estan en perill. Nosaltres, i tot el que hem construït amb vosaltres al llarg d'aquests anys, estem en perill. I el nostre objectiu encara no s'ha acomplert: que s'entengui que el futur està en el territori. Reportatge-Revista Capçalera-Team de Territoris-1

És per això que ara us demanem un cop de mà. Perquè, a diferència de la majoria de feines, nosaltres no cobrem per escriure. Necessitem treballadors que garanteixin els nostres salaris buscant anunciants, i aquests guanys tan limitats es reparteixen entre tota la redacció i tota la plantilla. I la realitat és que, avui, ni tan sols aquesta font d'ingressos ja no és suficient.

Així doncs, avui us demanem que decidiu també vosaltres, els nostres lectors, sobre el nostre futur. Hi ha una forma possible de sobreviure, i és que, entre tots, es valori i reconegui la tasca que fem com un servei essencial.

Per la nostra part, nosaltres ho tenim claríssim: volem continuar al vostre costat.

Àlbum d'aquesta travessia

Comentaris