Opinió

Els altres africans

A Libèria, on van escollir un exfutbolista com a president, vaig veure emocions portades fins a l’extrem

22 January 2018. Monrovia: Crowds of people celebrate after the Liberia Presidential Inauguration at the Samuel Canyon Doe Sports Complex in Monrovia, Liberia. 
Former football player, George Manneh Weah, took the oath of office as the 24th President of the Republic of Liberia at the main stadium outside Monrovia. The oath was administered by the Chief Justice of the Supreme Court of Liberia, Francis Korkpor , marking the first peaceful transfer of power in 73 years from one elected President to another.
Weah of the main opposition Coalition for Democratic Change (CDC) won the presidential runoff election in December 26, against outgoing Vice President Joseph Boakai of the former ruling Unity Party (UP).
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNMIL
photo_camera 22 January 2018. Monrovia: Crowds of people celebrate after the Liberia Presidential Inauguration at the Samuel Canyon Doe Sports Complex in Monrovia, Liberia. Former football player, George Manneh Weah, took the oath of office as the 24th President of the Republic of Liberia at the main stadium outside Monrovia. The oath was administered by the Chief Justice of the Supreme Court of Liberia, Francis Korkpor , marking the first peaceful transfer of power in 73 years from one elected President to another. Weah of the main opposition Coalition for Democratic Change (CDC) won the presidential runoff election in December 26, against outgoing Vice President Joseph Boakai of the former ruling Unity Party (UP). Photo by Albert Gonzalez Farran - UNMIL

Libèria és un país petit de l'oest d'Àfrica, molt castigat per una guerra civil sanguinària entre els anys noranta i principis d'aquest nou segle. Poc després d'acabar-se aquell conflicte, quan el país semblava recuperar-se políticament, una onada d'Èbola va emportar-se milers de vides més. Malgrat la corrupció constant i les salvatges desigualtats socials i econòmiques, Libèria ha anat aixecant el cap dins el panorama macro-econòmic.

George Weah, conegut per ser una estrella del futbol a les principals lligues europees, és ara president del seu país. Va guanyar les eleccions el desembre de 2017 i, com a cop d'efecte popular, va decidir traslladar la cerimònia d'investidura, és clar, a un estadi de futbol. Al més gran que hi ha a Monròvia. L'esdeveniment va celebrar-se el gener de 2018 i va ser tot un gest perquè més de 30.000 persones poguessin presenciar in situ, i sobretot celebrar, l'inici d'una nova etapa política. Com si es tractés d'una final futbolística.

L'acte oficial va durar hores, moltes hores, però la majoria del públic hi va ser present abans, durant i molt després que tot acabés. Va ser una marató de cants, crits i una exuberància de gestos frenètics per demostrar la seva alegria desbordant. I és que ben bé semblaven que haguessin guanyat la Champions. Fotogràficament, va ser molt més agradable seguir els assistents de la investidura, que els seus protagonistes polítics, que embafats de protocol van fer de la cerimònia el menys interessant de tot.

En acabar la investidura, quan els polítics ja havien marxat, centenars de persones es van quedar una bona estona al mig de l'estadi, cridant, saltant, ballant, cantant i suant sota una asfixiant humitat. Vaig fotografiar un d'aquells moments en què la multitud, encara més alenada per la presència de la meva càmera, s'apilava davant meu, uns sobre els altres, per sortir a una foto que mai van preguntar on aniria publicada.

L'exteriorització dels sentiments dels liberians és quelcom que em va copsar l'atenció des del primer dia que hi vaig aterrar. De fet, en vaig sofrir també algunes de les seves conseqüències negatives. Els liberians em van semblar de sang ben calenta. S'enfaden fins a arribar a les mans per nimietats, o xisclen d'alegria i plor davant allò que els commou, també molt sovint per una nimietat

Són ben bé una gent diferent de la que n'estic acostumat a l'Est d'Àfrica, a l'altra punta del continent: sudanesos, sud-sudanesos, etíops, kenyans... tots ells generalment me'ls trobo com unes personalitats tranquil·les, reposades, relativament impassibles. Una mica més difícils de fotografiar quant a emocions, però definitivament menys sorolloses que els liberians, que per qualsevol excusa criden i s'esveren. Els africans de l'est, que semblen d'una Àfrica totalment diferent, els tinc acostumats de veure'ls reaccionar d'una forma molt més pensada, com si decidissin posposar la seva acció definitiva per al millor moment. Quan la cosa s'hagi refredat del tot...

Comentaris