Els forns de la primera edat del ferro són l'objectiu de la propera campanya d'excavacions a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca, que el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha començat aquest dilluns, 29 de juny, coincidint amb l'inici del Curs Teoricopràctic d'Arqueologia de la 23a Universitat d'Estiu de la UdL. Enguany estrenen nou format amb 80 hores lectives, gairebé el doble que fins ara.
Els arqueòlegs volen esbrinar la finalitat dels sis forns localitzats en una placeta situada en el carrer de circumval·lació, davant de les cases del barri sud-oest, i la plaça central al voltant de la cisterna, que daten d'entre els segles VII i VI abans de Crist. Tenen unes característiques i un emplaçament que els fa molt diferents dels forns que fins ara s'han trobat a l'interior de les cases, més petits i vinculats a activitats siderúrgiques, reducció de mineral de ferro i forja. Presenten unes mides considerablement superiors, són de planta circular i es troben en un espai comunitari.
La hipòtesi de partida és relacionar-los amb la gestió dels recursos agrícoles, principalment cerealístics, i amb activitats tant ben documentades a Vilars com la mòlta i la fabricació i ús de nombrosos molins rotatoris, explica el catedràtic de Prehistòria de la UdL i director del GIP, Emili Junyent. Si fos així, seriem davant d'una fleca, d'un espai destinat a la transformació de cereals i la producció d'aliments com pans, galetes i similars, afegeix.
En aquesta campanya d'excavacions a la fortalesa, els treballs es repartiran entre aquest espai públic dels forns i el barri est, on hi ha les cases de la fase més antiga, Vilars 0. Aquí el GIP tindrà l'oportunitat d'obtenir noves datacions radio-carbòniques sobre la datació inicial de la fortificació i contrastar de nou les datacions més antigues per al treball del ferro conegudes a Catalunya, destaca Junyent.
Fins el proper 10 de juliol, al jaciment hi treballarà un equip de 25 persones, entre els arqueòlegs de la UdL i els estudiants del curs d'estiu, que arriben des de diferents punts de Catalunya, el País Basc, Extremadura, Castella la Manxa, Castella-Lleó, Andalusia i Astúries.
