En el marc de la convocatòria de vaga proposada per les Universitats Catalanes pel 29 de novembre, els professors associats de la UdL es van organitzar per denunciar la seva precarietat laboral. Segons la Normativa per a la provisió i contractació del professorat associat, aquesta figura “desenvolupa tasques docents a temps parcial i amb caràcter temporal” i “és contractat d'entre especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir la seva activitat professional fora de l'àmbit acadèmic universitari”. Amb els desajustos (entre aquesta disposició legal i la realitat pràctica) que s’han produït durant la darrera dècada arran de les retallades en el finançament de la Universitat, s’ha estès com una pandèmia la figura del “fals associat”, que no respon a aquest model que marca la normativa. Més enllà de l’escàs marc retributiu d’aquesta figura (entre els 180 i 500 € en la majoria dels casos), les seves reivindicacions volen millorar el sistema universitari català: no té sentit que els professors associats representin més del 50% de la plantilla; en molts casos van canviant d’assignatura d’un any a l’altre (amb la feina de preparació que això comporta); imparteixen assignatures bàsiques que haurien d’assumir els titulars i catedràtics; sovint els encomanen feines que no els pertoquen (dirigir treballs de fi de grau, de màster o fins i tot tesis doctorals); la recerca que fan no els compta; la càrrega docent que tenen no els permet fer recerca, que és el que necessiten per poder acreditar-se —si no ho estan— per poder promocionar; les subvencions per publicacions que ofereix la mateixa UdL estan limitades al professorat a temps complet. El resultat és que amb aquests abusos minva la qualitat formativa que reben els estudiants, qui, per la seva banda, paguen unes matrícules molt cares. És per això que reben el seu recolzament, així com el de bona part del professorat a temps complet.
Per tots aquests motius han constituït l’Assemblea de Professors Associats, que es va reunint periòdicament i ha format un grup de treball que està estudiant les seves reivindicacions. L’endemà de la vaga van dur la seva veu al Claustre de la UdL. A aquest col·lectiu s’han afegit altres professors de la UdL que treballen en situacions precàries com són els docents de l’Institut de Llengües que tenen contracte de Personal d’Administració i Serveis.
Ara s’apropen eleccions a Rector, on es presenta una única candidatura que haurà de donar resposta a les reivindicacions d’aquest col·lectiu. Abans d’això, els professors associats de la UdL tenen una cita amb els professors associats de la resta d’universitats catalanes. Aquesta Trobada de Professorat Associat de les Universitats Públiques Catalanes està convocada pel proper 4 de maig a Barcelona (a les 11 del matí; el lloc exacte està encara pendent de confirmació). El punt de partida són tres aspectes que conformen l’ordre del dia: 1) Posada en comú de la situació a les diferents universitats; 2) Possibles estratègies per aconseguir la regularització, i 3) Possibles accions conjuntes a curt i mig termini.
La lluita no sembla fàcil, però el que tenim clar és que hem d’estar units i no defallir. Els nostres estudiants s’ho mereixen, i la nostra universitat necessita mantenir els seus nivells de qualitat. Continuar en la precarietat només pot conduir a l’esfondrament del sistema, perquè el professorat ha de poder guanyar-se la vida. Si no és així, marxarà: primum vivere, deinde philosophari.
