Ensenyar en la diversitat és qüestió de vocació?

Reportatge

photo_camera Els alumnes de l'escola Ignasi Peraire fan una immersió en el món de la informació, el periodisme, i les noves tecnologies.

En més d'una ocasió he destacat que existeixen professions a les quals només et pots dedicar si en tens vocació, i per aquest modest periodista, la medicina i l'ensenyament en són dues de les més destacades. Si aquesta dedicació la traslladem a l'àmbit rural, encara és més admirable.

En anteriors publicacions vam dedicar un ampli reportatge als metges rurals. En aquella ocasió parlàvem amb el Josep M. Garcia i el Josep Montserrat, dos galens que han fet de la medicina familiar la seva vida.  

Està clar que l'àmbit de la medicina té unes connotacions molt personals, un tracte entre metge i pacient per guarir-se de malalties i tenir cura de la salut, que possiblement estan força allunyades de l'ensenyament, camp a què volem dedicar aquestes línies. Cal dir que conèixer el dia a dia dels metges rurals va ser relativament fàcil, però no per això menys enriquidor, ja que vaig constatar que ser metge rural és quelcom més que dedicar-se a la medicina. 

El cas de l'ensenyament podia ser totalment diferent: la feina dels mestres és més col·lectiva, i en el seu desenvolupament hi intervenen molts paràmetres socials i, fins i tot, polítics. Al marge de puntualitzacions, creia que calia triar un centre on poguéssim trobar-hi la màxima complexitat en tots els sentits, i per aquest motiu vàrem triar l'escola Mestre Ignasi Peraire (MIP). Per res més! 
Inauguració MIP Ràdio (22)
Per tal d'aconseguir una immersió en el medi, com diuen els experts, vàrem proposar un projecte amb el qual, al marge de la nostra recerca, poguéssim fer una modesta aportació de la nostra experiència per aconseguir constatar l'ideari vocacional dels Mestres, al mateix temps que ens pogués servir per divulgar la tasca troiana que duen a terme aquests professionals dia a dia, així com la influència que recullen els escolars amb aquesta manera de treballar.

Volem deixar clar que aquesta decisió no respon a cap interès per descartar el projecte educatiu d'altres centres, ni convertir en referent el que ens ocupa. Haver iniciat en aquesta escola aquest projecte tan sols respon a la complexitat cultural i social del centre, que ens ha ajudat a entendre que cal vocació per educar en aquest marc.

Cal destacar, per altra banda, que tant la direcció del centre, com el claustre de professors, com els pares, van estar receptius a la nostra proposta. Una iniciativa que, d'una banda, permetia als alumnes fer una immersió en el món de la informació, el periodisme, i les noves tecnologies, en el marc de les anomenades Tecnologies de l'Aprenentatge i del Coneixement (TAC) i, per l'altra, submergir-nos en el dia a dia de la professió i poder-ho explicar.
Amb tot el bon sentit de l'expressió, els alumnes de sisè, la responsable de TAC, i els tutors dels cicles del MIP, han sigut una mena de cobais de laboratori, per constatar les dificultats d'educar en aquest context professional. Taller diari digital

Vàrem començar a desplegar el projecte, que consistia a configurar un entorn de redacció periodística d'un mitjà digital, des de la concepció del nom de la capçalera, passant pel disseny del diari, les seccions, i tots els entorns tecnològics que havien d'intervenir, incloent-hi l’escriptura, la fotografia, el vídeo, i l’àudio.

Des del primer dia, ens vàrem assabentar que una de les majors dificultats del centre, tot i la bona predisposició, era la manca de recursos; un escull que, malgrat tot, no va ser cap inconvenient per tirar endavant l'activitat. Dia a dia també vam comprovar que, entre tota aquella quitxalla, hi teníem una representació d'un gran nombre de cultures. Tan sols calia recordar els noms dels nostres nous redactors. Però així i tot, la integració i la convivència era palpable, i els mestres ens sorprenien en la forma de tractar a cada un d'ells; els coneixien a la perfecció i, a poc a poc, ens posaven al corrent de les seves particularitats, mentre ells també coneixien més les nostres.

El respecte, la tolerància, la participació i les ganes d'aprendre sobre una qüestió que els és totalment nova i fora del seu projecte educatiu, ens deixava bocabadats. I de tot plegat, en va anar sorgint una complicitat a través de la qual, des de fa uns mesos, compartim experiència i, certament, també aprenentatge recíproc. Taller diari digital 2

El fet d’anar i tornar pels passadissos també ens permetia comprovar altres particularitats d'aquesta complexitat: petits amb dificultats de mobilitat, alumnes amb comportaments complexos als quals se'ls ha de tractar de forma individualitzada, la incorporació dels problemes de l'entorn familiar i, amb totes aquestes, el posat de normalitat dels mestres, i fins i tot m'atreviria a dir, de satisfacció reprimida, tan sols per la constatació que podrien treballar millor amb alguns recursos més. Per cert, alguns d'ells, moltes vegades aconseguits amb l'esforç dels mateixos pares i mares, com va ser el cas de l'estudi de ràdio, en el que també hem començat a col·laborar.Taller diari digital 1

En definitiva, una immersió que ens ha permès comprovar que, tot sovint, no s'arriba a entendre que la feina dels mestres és ensenyar, conduir els nens i nenes per l'aprenentatge i col·laborar, tan sols col·laborar, en l'educació, que és una responsabilitat dels pares. És precisament aquesta percepció que els mestres han d'educar amb el trasllat de la responsabilitat a les aules, la que dificulta l'efectivitat del sistema educatiu. I és per tota aquesta responsabilitat mateixa que els mestres són, encara més, un pilar fonamental per al desenvolupament de les futures generacions, que haurien de fer possible la transformació social.

Comentaris