L'estudi Anàlisi demogràfica i projecció de la població dels municipis rurals catalans 2002-2027 elaborat pel professor Joaquim Recaño, per la Fundació del Món Rural, revela que l'envelliment i la despoblació afectaran el món rural de manera desigual en els pròxims anys. En el cas concret de Lleida es detecten àrees al sud de la demarcació amb piràmides envellides, baixa mobilitat i escàs poder d'atracció, el futur demogràfic de les quals es presenta problemàtic.
L'estudi del professor del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, defineix un territori dinàmic, menys envellit i amb una estructura demogràfica optimitzada per al mercat laboral, ubicat a Girona i en alguns sectors del Pirineu localitzats a Aran i Cerdanya. En general, l'estudi remarca l'amortiment del ritme de creixement del nombre d'habitants a Catalunya, cosa que afectarà en especial les zones rurals. Aquestes veuran una contracció del nombre de persones joves a causa de la caiguda de la immigració -fet que atorgarà un pes relatiu molt important a la franja d'edat entre els 45 i els 59 anys-, així com una tendència a l'alça de la població d'edat avançada, segons l'estudi.
La despoblació dels moviments migratoris
Per altra banda, l'estudi assenyala problemes de despoblació en una gran extensió del país. Atès que l'evolució recent dels fluxos migratoris a Catalunya està vinculada a l'evolució de la conjuntura econòmica, i que la forma dominant en les entrades i sortides dels municipis catalans és la migració que es dirigeix a altres municipis de la comarca, les comarques amb poca capacitat d'atracció patiran més aquestes conseqüències.
El document situa una regió amb un escàs nivell relatiu d'intercanvis migratoris, en un continu que s'estén cap al sud, des del Ripollès, continua en els sectors rurals del Berguedà cap al Solsonès, la Noguera, la Segarra, l'Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. En aquest eix que discorre de forma gairebé diagonal des del Pirineu de Girona fins als límits amb l'Aragó és on es localitzen els espais amb majors problemes d'envelliment i despoblació de Catalunya.
El treball també s'endinsa en el terreny de la prognosi demogràfica amb vista al període 2017-27 de Catalunya. Concretament, presenta quatre escenaris de projecció de població -alt, mitjà, baix i sense migracions-, que es mouen en una forquilla de saldos demogràfics que va des d'un decreixement de 69.235 persones (escenari sense migracions) i un creixement màxim de 648.245 persones (escenari de creixement alt).
