L'Ajuntament de Mollerussa i, indirectament, Fira de Mollerussa, han mantingut un mutisme absolut des del passat 24 de juny, – la darrera notícia és que aquest dijous 12 de juliol, s'ha celebrat Consell Directiu de Fira -, malgrat les interpel·lacions dels periodistes, respecte el balanç de la primera edició del Mon Amour Summer Festival. Tot esperant una resposta, hom ha intentat esbrinar les sensacions del públic i els veïns de la ciutat per tal de treure alguna conclusió sobre el fracàs estrepitós de la iniciativa.
Crec que tots estarem d'acord en el fet que uns concerts d'aquesta magnitud poden ser molt favorables per la capital del Pla d'Urgell, ja que es tracta d’una oportunitat pel jovent i és, a més, una projecció pels sectors econòmics del municipi que, ara com ara, ho agraeixen tot. Però precisament, és per la magnitud del projecte que calia una bona planificació, implicació de la ciutadania –pel que fa, per exemple, a triar una data adequada– i, sobretot, la intervenció d'experts. Calia, potser, no deixar-se portar per la bona percepció que donava un cartell de primeres espases de diferents estils musicals, el qual potser podia arribar a donar la sensació d'èxit assegurat.
Aquest és un fracàs que als ciutadans de Mollerussa els costarà al voltant dels 120.000 euros –una xifra no oficial, extreta del càlcul sobre el pressupost de l'esdeveniment i les entrades venudes–, ja que el consistori va acceptar les condicions del productor, qui no perdrà ni un duro... o n'ha perdut molt pocs. Mentre, des de l'ajuntament, alguna veu díscola ja va advertir que la precipitació no era bona consellera. Ho feia, sobretot, sabent que, a un mes vista, el públic ja tenia decidit què faria la revetlla de Sant Joan.
Per altra banda, i a conseqüència de les consultes d'aquest periodista, el col·lectiu de jovent de Mollerussa va mostrar el seu malestar en conèixer l'organització del festival, que presentava un cartell sense haver tingut en compte les seves preferències. El jovent afegia que s'havia fet un esforç per organitzar el Corre Bars, que com en anys anteriors finalitzava al pavelló participant a la revetlla amb la resta d'entitats, amb la voluntat de participar i fomentar la convivència entre mollerussencs. Així i tot, el jovent de Mollerussa reconeix que respecte a altres propostes del seu col·lectiu, el consistori sempre ha estat receptiu i que, de vegades, les diferències s’han degut a la disponibilitat de recursos o d'espais.
Tot i que l'alcalde Marc Solsona hauria garantit que el concert es feia pensant en el jovent de Mollerussa, aquests manifesten que, quan se'ls va presentar el projecte, ja estava tot amanit, i que s’havien ignorat totalment les seves preferències i inquietuds al respecte.
Es tracta, per cert, del col·lectiu de joves que van fer circular una etiqueta a les xarxes socials aconsellant portar vasos de casa o d'altres celebracions, ja que el productor -diguem Subirós representacions artístiques- té el costum de no retornar l'euro dels recipients reciclables, com es fa a la resta de festivals, decisió que també aplica la mateixa empresa als concerts de la Festa Major de Mollerussa.
El fracàs també va tenir danys col·laterals, ja que alguns establiments de restauració es van encarregar –amb tota la il·lusió del món– de la gestió de les barres, amb tot l'esforç que això significava pel que fa a recursos humans i feina, que difícilment van poder amortitzar la inversió.
A tot això, es desencadenen rumors sobre la dimissió del director de Fira de Mollerussa, l'ens que impulsava el festival –reiterem que rumors, perquè ens ha sigut impossible parlar amb el responsable, ni pel balanç ni per la confirmació de la seva decisió–.
Amb tot, ens semblava imprescindible que els ciutadans de Mollerussa poguessin conèixer, de fonts oficials, els detalls de la frustració del jovent, de la negligència de l'equip de govern i de la repercussió econòmica del fracàs. De moment, però, s'hauran de conformar amb la modesta aportació de la recerca i anàlisi d'aquest diari.
Podríem dir, per ser breus, que ha estat una oportunitat perduda, que possiblement es podrà reconduir en una pròxima edició, però sempre i quan es faci, segons els experts, amb una bona planificació, amb anticipació i implicació de molts agents socials de la ciutat i, sobretot, amb el clar objectiu de quin públic es vol abastar, perquè s'ha demostrat que, malgrat ho semblés tot, el cartell no era garantia de res.
