Els municipis garriguencs de La Granadella i el Soleràs han commemorat aquest cap de setmana l'aniversari dels bombardejos que les dues poblacions van patir pels volts de Nadal de l'any 1938 per part de l'exèrcit franquista. La Granadella fa set anys que organitza aquesta jornada mentre que al Soleràs, enguany, ha estat la segona edició.
L'any passat l'Ajuntament del Soleràs va decidir sumar-se a aquest acte després de finalitzar els treballs arqueològics a la fossa comuna del municipi, que van permetre recuperar 146 individus, entre soldats dels dos bàndols i civils que van morir durant el bombardeig. L'alcalde de la població, Jordi Sarlé, ha explicat que aquesta jornada vol dignificar les víctimes i fer que la gent pugui recordar el que no havia d'haver passat mai.
Per la seva banda, les arqueòlogues que van dirigir les excavacions de la fossa del Soleràs, Anna Camats i Ares Vidal, han dut a terme una ruta guiada al cementiri vell, on està ubicada la fossa, i a l'antic hospital militar de l'exèrcit republicà. En aquest edifici, els participants també han pogut veure una recreació d'una intervenció quirúrgica de l'època per part del grup de recreació històrica Exèrcit de l'Ebre.
La jornada ha finalitzat amb una xerrada sobre les dades i peculiaritats que presenta la fossa comuna del Soleràs, a càrrec de les dues arqueòlogues de l'excavació i de la historiadora Noemí Riudor.
La fossa del Soleràs és especial perquè hi havia víctimes dels dos bàndols
Un fet que es deu, segons l'arqueòloga Noemí Riudor, perquè durant el conflicte bèl·lic en aquest municipi s'hi van instal·lar dos hospitals que atenien als soldats tant de la Batalla de l'Ebre com de la del Segre.
Al cementiri vell, del municipi de les Garrigues s'hi han documentat un total de 7 fosses, dins les quals s'hi van trobar 127 esquelets complets i 19 extremitats dels individus que van passar per l'hospital, ha indicat Camats. A més de ser la fossa més gran excavada a Catalunya, també és la fossa on, de moment, s'hi han identificat més individus. En total han estat 7, dels quals 3 corresponen a soldats de l'exèrcit republicà, 3 són civils i també hi ha un soldat de l'exèrcit franquista.
