Entrevistem la banda cerverina Lasta Sanco, a propòsit del seu nou àlbum, 'Elonga Ya Ngo'

Lasta Sanco: himnes per a una nova revolució

LASTA6
photo_camera El quartet Lasta Sanco pel paisatge segarrenc - Lasta Sanco

Silenci.
Inundarà pobles, carrers i places,
callarà les nostres passes,
la Terra ja no balla ara diu prou,
ara diu prou.

L'art, per la seva sensibilitat, permet anticipar-se als esdeveniments. Captar aquelles coses que no sabem expressar només en paraules, que necessiten d'una dimensió més. No tothom té aquest do, però quan passa, aquestes obres marquen un camí. Ho cregueu o no, aquests versos són d'abans de l'inici de la pandèmia i aquesta crisi històrica que estem vivint i que ens ha immergit en un colossal silenci. Silenci és un dels tants grans temes que conformen el nou àlbum de Lasta Sanco, el grup cerverí amb arrels al continent africà, a Angola. Ritmes tribals, crítica sense filtres i mirada al futur: Elonga Ya Ngo va llançar-se al febrer, just abans de l'esclat de la crisi sanitària; una decisió que d'entrada devia semblar del menys oportuna, però que ara mateix, amb perspectiva, no ens ho podria semblar més. El món sencer fa temps que canvia, i Lasta Sanco ho sabia. Els himnes estan servits. La propera gran revolució, ja m'ho direu vosaltres.

—Què vol dir Elonga Ya Ngo?

Elonga Ya Ngo significa “aquesta és la victòria” en lingala, un idioma bantú del centre d’Àfrica, parlat al país natal del nostre cantant (Angola).

—Com us està afectant la pandèmia com a músics? Com viviu el dia a dia, la banda?

—Com a la resta del camp musical i cultural, ens ha picat bastant fort, ja que serem els últims en poder tornar a pujar als escenaris i fer la nostra feina. Tot i això, com la majoria de grups, estem buscant la manera de reinventar-nos. Per una banda, ha sigut un cop dur perquè just acabàvem d’alçar el vol amb el nostre primer LP, teníem una gira de sales tancada que hem hagut de posposar i unes expectatives molt bones per aquest any. Tot i això, per l’altra banda, l’aturada ens està servint per reflexionar, situar-nos, posar ordre i treballar millor com a grup.

Els nostres ritmes alegres i la nostra part més africana i tribal són totalment compatibles amb un missatge crític

—Heu tret el disc aquest febrer, just abans que esclatés la crisi sanitària provocada pel coronavirus, però l'àlbum sembla que ja parli d'aquest moment. Un cas molt evident és el de Silenci, un cant a la mare Terra del qual en vau estrenar videoclip en plena pandèmia, el 15 d'abril. En què pensàveu quan escrivíeu aquest tema, mesos abans?

—Quan estàvem amb la pre-producció del disc, durant els mesos d’octubre i novembre, una de les idees que volíem que formés part del disc era el nostre punt de vista del maltractament dels humans a cap a la Terra. Vam pensar que la millor manera per fer arribar el missatge era parlar en nom de la Terra, ja que com tots sabem, té vida…

—El disc és poderós perquè denuncia alhora que celebra. Aquesta manera festiva de reivindicar les coses vitals marquen un estil únic del grup. Com es configura, tot això, des dels seus inicis?

— Ha sorgit de la fusió de la part musical i la lírica. Busquem donar als nostres ritmes un color alegre i aprofitar la nostra part més africana i tribal. Pensem que és totalment compatible amb ser crítics en el missatge. Per exemple: un missatge trist no ha d’anar necessàriament de la mà d’una sonoritat trista.

Elonga Ya Ngo PORTADALa portada de l'últim disc de la banda, 'Elonga Ya Ngo' - Lasta Sanco

—Una altra cosa que distingeix Lasta Sanco és el seu estil eclèctic. Canteu en lingala, en català, en castellà, en anglès i fins i tot en esperanto. Com s'entrellacen totes aquestes llengües, al disc?

—Doncs potser és la part més senzilla, perquè el català, el castellà i el lingala són els idiomes que utilitzem els integrants de la banda i a l’hora d’escriure lletres ens surt de forma natural. Pel que fa a l’esperanto no el parlem, però compartim la filosofia que hi ha al darrere d'aquesta llengua, que està basada en la unió, i per això ens agrada posar-hi alguna pinzellada en algunes de les nostres lletres.

Busquem l’empoderament i deixar enrere el victimisme. Ser conscients que la responsabilitat de les situacions que vivim és nostra i que lluitar per canviar-les, també ho és

—Creieu que l'accent lleidatà està guanyant terreny? Com veieu el panorama musical lleidatà en relació amb el del país?

—Últimament sembla que ens fan més cas i surten més iniciatives amb la música de Ponent, que en tenim molta i de molt bona qualitat. Grups com Koers i El Petit de Cal Eril s’han posat a primera fila del panorama musical del país i són un bon exemple per l’esperança de la música lleidatana; tot i que nosaltres estem al límit de les terres de Lleida, ja que som de la Segarra i això fa que a vegades sigui més difícil ubicar-nos com un grup de Ponent. Tot i això, gràcies a iniciatives com el recopilatori d’Estrats de Ponent i la xarxa creada per Joves Segrià, la nostra música comença a sonar més per tot el territori.

Per part de les administracions ens sentim bastant desemparats en l'àmbit musical, però tenim la certesa que treballant junts tirarem endavant i podrem reclamar una millor situació per a tot el sector

—Salté i La Maquinària són tan directes que poden arribar a ser balsàmiques. No s'estan de dir res, i trenquen molt amb els idealismes que tot sovint inunden les xarxes. Per no parlar de la censura que pateixen els músics i artistes avui dia, un clar símptoma d'un autoritarisme flagrant. Com van sorgir, aquestes cançons?

—Són dues cançons que, com molt bé has definit, no tenen filtres a l’hora de mostrar el nostre punt de vista sobre les situacions que vivim diàriament i que tenim de la nostra societat.

Salté és una cançó on volíem que el missatge quedés molt clar sobre tot el que està passant i fa massa temps que passa amb la gent que ha hagut d’abandonar les seves vides per intentar buscar-ne una de millor, i es troben amb un infern quan estan a les portes de “l'edèn“. Tot i que cap de nosaltres ha patit aquestes situacions, estem al costat de les persones que es veuen obligades a fer-ho i ho hem volgut explicar ficant-nos a la seva pell.

Respecte a La Maquinària, va sortir d’una tirada, després d’escoltar per enèsima vegada la cançó de La Mestra, de Zoo. A grans trets, és una cançó que busca l’empoderament i deixar enrere el victimisme. Ser conscients que la responsabilitat de les situacions que vivim és nostra i que lluitar per canviar-les, també ho és.

És el moment de cuidar-nos molt més els uns als altres i que deixem de malmetre casa nostra. Hem d'estar més units que mai

—Creieu que l'art hauria de ser "apolític"?

Creiem que l’art ha de ser lliure i que cadascú consumeixi art en funció dels seus gustos i necessitats. La música ha de ser creativa i sincera, així és com nosaltres l’entenem, la sentim i com la volem transmetre.

Elonga Ya Ngo és un disc que, amb tot, transmet esperança: d'inici a fi. Com veieu la crisi actual en relació amb la música?

—En general, és una crisi que afecta a tots els sectors, però com el de la música creiem que pocs. De vegades costa prendre consciència del treball que hi ha al darrere, el personal implicat, el temps i les inversions econòmiques que fan falta per tirar endavant un grup de música. Molta gent està patint les conseqüències en el nostre sector. A part dels artistes, que som la cara visible, gent com tècnics de llum i so, backliners i moltíssimes més figures que formen part d'aquest món, es veuen afectades de forma directa i el futur és molt incert. Ens sentim obligats a readaptar-nos tots i fer-nos més costat que mai per sobreviure. La veritat és que per part de les administracions ens sentim bastant desemparats en aquest aspecte, però tenim la certesa que treballant junts tirarem endavant i podrem reclamar una millor situació per a tot el sector.

—I a la nostra societat en general?

—Aquesta crisi sanitària està sent un cop dur per tota la societat a nivell mundial i no entén de colors, classes socials ni cultures. Serà difícil, les conseqüències estan sent dures i encara ho poden ser molt més, però com bé diu la nostra cançó de Silenci: Simba maboko na ye!, que significa “agafa la seva mà”. Creiem que és el moment de cuidar-nos molt més els uns als altres i que deixem de malmetre casa nostra. Hem d'estar més units que mai!! Això sí, recordeu mantenir la distància fins a nou avís, i molta força per tothom!!

Vegeu aquí l'augural videoclip de 'Silenci', estrenat el passat 15 d'abril:

Comentaris