Les principals institucions de Lleida juntament amb el Govern, agents econòmics i socials, s'han postulat aquest dijous perquè aquest territori esdevingui nexe d'unió entre els corredors del mediterrani i l'atlàntic. En el marc de la jornada FERREMED Lleida 2017, s'ha posat de manifest el consens polític i econòmic per reclamar que Lleida no sigui ''la gran oblidada'' de les promeses en inversions del govern de l'Estat a Catalunya.
En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures, Ricard Font, ha remarcat que el Govern té fixada com una de les seves ''prioritats'' la connexió amb ample internacional ferroviari de Lleida amb els ports de Tarragona i Barcelona pel 2020. Font ha dit que així li ho faran saber el ministre de Foment en una reunió el pròxim 10 d'abril. El president de la Diputació de Lleida, organitzadora de la jornada, Joan Reñé, ha dit que avui es posa ''Lleida en valor i en el mapa'' pel seu compromís amb els corredors per la vall de l'Ebre.
Després de la creació d'una plataforma logística ara just fa un any a Lleida per tal de posar les terres de Ponent a l'entorn del corredor mediterrani perquè esdevinguin protagonistes d'aquesta connexió i s'obrin així a la capacitat de generar economia per al territori, FERRMED ha organitzat aquest dijous conjuntament amb la Diputació de Lleida una jornada que ha aplegat a la Llotja de Lleida representants d'institucions europees, el Govern, els governs espanyol, basc i navarrès, i també autoritats portuàries.
En aquest sentit, el president de la Diputació, Joan Reñé, ha reclamat la necessitat de millorar les infraestructures, tant viàries, amb l'N-240 com a prioritat, com les ferroviàries, amb ample de via internacional per connectar Tarragona amb el centre de l'Estat passant per Lleida. ''Per nosaltres és el que té més sentit comú del món'', ha dit Reñé, que ha assenyalat la importància del concepte que suposa que a través del corredor mediterrani s'asseguri l'entrada de productes de països emergents asiàtics a Europa. Això, segons Reñé, genera la possibilitat de crear ''ports logístics'' i ha remarcat que és aquí on ''Lleida hi té una oportunitat'', per la qual cosa ha ofert el sòl lleidatà com un recurs ''apte i accessible'' per aquests projectes.
Connexió de Lleida amb els ports de Tarragona i Barcelona amb ample internacional al 2020
El secretari d'Infraestructures del Govern, Ricard Font, ha lamentat que la ''gran oblidada'' des del punt de vista del corredor del Mediterrani en la conferència de dimarts a Barcelona en les promeses d'inversions del govern espanyol fetes pel president Rajoy va ser Lleida. Font ha remarcat que si dimarts hi havia d'haver alguna gran novetat aquesta havia de ser la de com connectar els ports de Tarragona i Barcelona amb ample internacional fins a Lleida.
Un altre dels que ha estat crític amb les promeses en inversions del govern espanyol ha estat el president de FERRMED, Joan Amorós, que ha assegurat que dels 4.300 milions d'euros que es van parlar ''la meitat són per les rodalies de Barcelona i pel corredor mediterrani no queda res''. Amorós ha insistit en la necessitat de ''denunciar'' aquesta situació perquè el que pretén el govern de l'Estat és posar l'ample internacional en una sola via i això provocarà que la pas de trens serà molt menor al del que hauria de ser.
La jornada i la presentació de la 'Declaració de Lleida'
La jornada FERRMED ha comptat amb especialistes i responsables de les principals terminals logístiques dels eixos Mediterranis i Atlàntic, així com dels ports situats al Mediterrani i Cantàbric. Hi han assistit també diferents representants dels governs espanyol i autonòmics, l'eurodiputat Ramon Tremosa i Pawel Stelmaszcyk, de la Comissió Europea. S'han tractat temes que abasten tot el ventall d'elements relacionats amb l'Eix de l'Ebre i les comunicacions i el transport, com ara el tràfic potencial de ferrocarril que hi ha i les zones logístiques i industrials del sector Santander-Bilbao-Barcelona-València, entre altres. En aquest sentit, s'ha presentat l'estudi 'Lleida plataforma logística', on s'han posat de relleu les possibilitats de la capital del Segrià dins aquest entramat.
Finalment, també s'ha signat el document batejat com la 'Declaració de Lleida' on es posa de manifest que des de Lleida es sol·licita al Govern i els governs espanyol, valencià, aragonès, de la Rioja, Navarra, el País Basc, Cantàbria i les Illes Balears, que es facin seves les propostes presentades per poder afrontar entre tots ''un futur que pot ser esplendorós si es disposa de les pertinents infraestructures''. D'aquesta manera, s'aposta per fer un front comú entre el món empresarial i tots els governs interessats per poder fer ''un gran pas endavant''.
Rull assegura que empreses tenen aturades inversions a Catalunya davant les incerteses amb el corredor del Mediterrani
Durant l'acte de cloenda de la jornada FERRMED Lleida 2017, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha tornat a reivindicar el paper "estratègic" del corredor ferroviari del mediterrani, tot defensant que "hauria de ser la primera infraestructura en executar-se". Així, ha qualificat "d'inaudit" el retard que acumula el projecte, malgrat l'anunci de Rajoy que abans del 2020 finalitzarà la construcció dels tres trams de Catalunya (Castellbisbal - Vila-seca, Tarragona - Hospitalet de l'Infant i Hospitalet de l'Infant - País Valencià), i ha deixat clar que entre les inversions anunciades pel president espanyol "s'ha oblidat" la connexió amb Lleida, que ha qualificat de "fonamental".
El coordinador del Corredor Mediterrani aposta per incrementar el transport de mercaderies amb tren
Per la seva banda, el coordinador del Corredor del Mediterrani, Juan Barios, ha destacat que un dels principals objectius d'aquesta infraestructura passa per potenciar el transport de mercaderies mitjançant el ferrocarril. En aquest sentit, ha posat en relleu que actualment a l'estat espanyol només un 3% de les mercaderies s'estan movent amb tren, lluny de la resta d'Europa. D'aquesta manera, ha reivindicat la necessitat de resoldre d'una forma adequada les connexions ferroviàries amb els diferents ports, terminals i espais logístics i, per això, ha defensat la importància de la connexió dels corredors mediterrani i atlàntic a través de l'Eix de l'Ebre, tal com ja preveu Brussel·les. De la mateixa manera que Amorós i Rull, el coordinador del Corredor del Mediterrani ha reclamat un calendari "real" d'actuacions que permeti planificar-les.
