L'Oli i el vi han sigut i són elements que han distingit la terra lleidatana. En els darrers anys, productors, cooperatives i petites empreses familiars han situat els seus productes entre els més prestigiats en l'àmbit nacional i internacional. Un nombre important d'aquests nous projectes han sorgit d'iniciatives privades que han dut a terme una apostes per la terra i que han aconseguit productes amb un alt valor afegit.
Casa Baro-La Vinicola a Lleida @turismelleida
Són projectes disseminats per la major part de les comarques lleidatanes, i cadascun d'ells ha aprofitat les particularitats de cada territori i la seva terra, les quals s'han convertit en el seu signe d'identitat. La passió pel que han estat fent ha anat més enllà dels objectius de producció, ja que s'han convertit en prescriptors del patrimoni arquitectònic i paisatgístic que els envolta.
D'aquí i amb el suport de diverses administracions i agents socials, n'han sorgit rutes i projectes d'oleoturisme i enoturisme que també han permès restaurar, recuperar i mantenir elements significatius de la memòria històrica lleidatana
El modernisme com a eix conductor
El Modernisme fou un moviment cultural i artístic que va sorgir a Catalunya al tombant del segle XIX. Els principals consumidors d'aquest nou art van ser la burgesia catalana i els intel·lectuals de l'època, que es van sentir especialment atrets per les ondulants i florides formes d'un estil que encara avui dia atreu per la potència dels seus colors. Les principals mostres del Modernisme a la Catalunya de Ponent les trobem en l'arquitectura. Sobresurten entre les edificacions agràries, algun celler, molins, magatzems de disseny i cases on encara podem contemplar el bon gust dels seus promotors.
A la demarcació de Lleida, la major part dels vestigis modernistes es concentren a la capital, però també per les comarques que conformen els circuits i propostes de turisme local i comarcal.
El mercat del Pla de Lleida @JosepAPérez
A la capital ponentina es podria fer una ruta per les Cases Noves o les Cases Balasch, el Teatre Municipal de l'Escorxador, la Farinera "La Meta", la Casa Magí Llorens, la Casa del Clot de les Monges o la Casa Bergós, la Casa Baró o La Vinícola, la Casa Morera o la Casa de la Lira, l'Aquàrium dels Camps Elisis, la Casa Melcior, la Casa Xam-mar, l'Antic Cinema Vinyes, l'Edifici Pal·les o el Mercat del Pla. Construccions que van tenir una varietat d'utilitats, com es pot comprovar, algunes de les quals es conserven originals, i altres s'han rehabilitat.
Les catedrals del camp
Però sortint de la capital, ens trobem amb les catedrals del camp, com es coneixen les construccions agràries que, al començament del segle XX, l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet aixecà al bell mig dels camps d'aquestes comarques. Feréstegues, però senzilles, elegants i úniques en la seva espècie, destaquen per la serenor i sobrietat de les seves formes.
Sindicat agrícola de Sant Guim de Freixenet @AjSantGuimdeFreixenet
A la comarca de la Segarra, la mostra més monumental la tenim a la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera (1921), declarada recentment Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i, si ens arribem fins a Sant Guim de Freixenet, podrem gaudir de la serenitat que transmet l'admirable interior del magatzem de blat del seu sindicat agrícola.
Si ens desplacem a les terres urgellenques, les dues edificacions més representatives per visitar serien la cooperativa de Verdú i el molí d'oli de Ciutadilla. Seguint la ruta pel Pla d'Urgell, podríem trobar el sindicat de Miralcamp, la cooperativa Les Planes a Torregrossa, el sindicat agrícola d'Ivars i la cooperativa agrícola de Sant Roc del Palau d'Anglesola.
Cooperativa del Camp Sant Roc del Palau d'Anglesola @JosepAPérez
Més enllà de la capital, al Segrià podríem fer una visita al vell molí d'oli d'Albatàrrec, i tot seguit al nucli de Raimat, molt lligat al vi, i a un dels primers que van alçar-se. El celler i el temple del Sagrat Cor, que es troba en la mateixa finca, van ser projectats al començament del segle XX pel deixeble de Gaudí Joan Rubió i Bellver.
El celler de la colònia agrícola de Raimat @RaimatCeller
Les colònies agrìcoles
No entrarem en els detalls sobre aquesta part del patrimoni cultural i històric, però ja que s'ha fet menció a Raimat, com a vestigi del modernisme, també cal destacar que ho va ser del model de colònia agrícola, fundada per Manuel Raventós, l'any 1914. Però l'antecedent com a colònia va ser el Castell del Remei, una finca, i celler situat a Penelles, entre la Noguera i el Pla d'Urgell, fundada per Ignasi Girona l'any 1780. Encara que la presència del modernisme tan sols està present en detalls d'interiorisme i decoració del castell, sí que l'entorn de la colònia convida a fer-hi una visita. El viticultor Tomàs Cusiné ha mantingut l'essència de la finca, que es proposa com un destí obligat de la ruta enoturística de Ponent.
La colònia agrícola del Castell del Remei, Penelles @JosepAPérez
L'oli verge extra, d'arbequina
I tot i que el sector no és dels que més representació arquitectònica del Modernisme ha conservat, les Garrigues acapara l'epicentre de la producció de l'oli pel que fa a l'oliva arbequina. Com a mostres d'aquest fet, es mantenen dos sindicats a Arbeca, i a l'hora de visitar-los, s'hauria d'incorporar a la ruta el Centre de Cultura de l'Oli i Museu de l'Oli de Catalunya de La Granadella, el Molí Argilés a Arbeca, el Molí Cal Gineret de les Borges Blanques, i l'Ecomuseu de l'Oli de la Pobla de Cérvoles.
Ecomuseu de l'Oli de la Pobla de Cérvoles @EcomuseuCatalunya
Veritablement, val la pena vagar per aquests paratges paisatgístics i monumentals per descobrir i gaudir d'un patrimoni que, sovint desconegut i poc valorat, sorprèn el visitant, perquè desprèn l'essència d'una terra que els homes i dones han modelat a la seva manera única.
