El paper destacat que ha tingut el Monestir de les Avellanes en els àmbits de la cultura, la devoció i de la construcció nacional, ha centrat el parlament de la vicepresidenta de la Diputació de Lleida Rosa Pujol, en la cloenda de l'acte de commemoració del 850 aniversari del Monestir de les Avellanes, que s'ha celebrat aquest dissabte.
Pujol ha destacat les diferents etapes viscudes en l'entorn monumental, d'ençà que els monjos premonstratesos el van fundar l'any 1166, la relació amb el Comtat d'Urgell, l'Escola Històrica del segle XVIII, o la devoció a la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes. Un paper prominent que al segle XIV es va tornar fosc, amb l'espoli de gran part del seu patrimoni.
El Monestir va tornar a recuperar la seva esplendor a partir de 1910, quan l'orde dels Maristes el va convertir en seminari, i en casa pairal dels germans a Catalunya. I en aquest sentit Pujol, ha agraït el paper de l'orde religiós, que ha mantingut el patrimoni arquitectònic, que l'ha obert al territori, mantenint l'espiritualitat. Pujol ha assegurat que s'ha sabut difondre la seva aportació històrica al conjunt del país a través de la promoció turística.
L'acte de commemoració s'ha iniciat amb un repic de campanes, i tot seguit la directora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida Montse Macià ha presentat la xerrada del Dr. Joan J. Busqueta. El professor de la Universitat de Lleida, ha explicat la fundació del Monestir, situant-lo en el context de la nova espiritualitat.
L'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de la Diputació de Lleida, ha posat el moment estel·lar a l'acte, amb un concert que ha interpretat diferents peses que han posat en peu, en diverses ocasions al nombrós públic que assistia a l'acte.
El director del conjunt monumental, Robert Porta, ha explicat que es faran diversos actes per celebrar els 850 anys del Monestir que es clouran amb la rehabilitació del claustre romànic. Les obres de la restauració del claustre, ha explicat, duraran 9 mesos i han estat possibles gràcies a l'1% cultural. En total costaran 492.000 euros i el 75% el finançarà el ministeri de Foment.
