Aquests dies el front de l'actualitat se centra en les accions bèl·liques de l'exèrcit israelià en la franja de Gasa, amb l'argument del terrorisme islàmic de Hamàs. Una incursió sagnant desproporcionada amb la qual la població civil està patint les conseqüències.
El nou govern sionista d'Israel ha tingut l'excusa perfecta per dur a terme una nova invasió del territori palestí, que a poc a poc, i excusa rere excusa es va annexionant, amb el silenci còmplice de la comunitat internacional. La mateixa comunitat que l'any 1917 va recolzar la Declaració de Baltour i l’establiment de la pàtria jueva a Palestina.
Si fem una mica de memòria o consultem les hemerotèques comprovarem que també els sionistes van utilitzar el terrorisme de moviments com Hagana, Stern i el Irgun Zvai Leumi, per acabar amb el protectorat britànic de Palestina. Pressió bel·ligerant que va finalitzar l'any 1947 amb la decisió faraònica de Nacions Unides de dividir Palestina.
És curiós de quina manera es comença a gestar un estat del no-res, amb l'argument de la diàspora jueva i la repressió nazi. L'any 1948, amb el lideratge del sionista David Ben-Gurión es declara a Tel Aviv la creació de l'Estat d'Israel amb la benedicció de Nacions Unides.
Els jueus en poc més d'un any van incrementar en un 50% el territori després de la guerra amb els països àrabs que es van oposar al nou estat.
Es pot tractar d'una comparació exagerada, però al final els jueus van ocupar un territori que no els pertanyia, van crear un estat amb el vistiplau internacional, i tot i les bel·ligeràncies continuen essent respectats, perquè serà?. Al final no deixen de ser poc més de sis milions d'éssers, molt semblant a la població de Catalunya, seran els calés?... Catalunya ja era un Estat i van ser les armes les que l'hi van arrabassar el 1714, i des d’aleshores, els catalans han suportat tot el que ha sobrevingut amb resignació i honestedat.
Catalunya va superar la invasió cultural i social de la dictadura, i va afrontar la transició amb il·lusió i amb l'esperança de l'encaix en la nova democràcia, ja s'havien oblidat l'opressió i les injustícies de segles passats... per a alguns.
Tot i les esperances de molts, amb l'entrada del nou segle, va donar la sensació de què tot s'aturava, que reculàvem a temps pretèrits, creixeren la repressió cultural i social, i l'estat espanyol collava a poc a poc a Catalunya. Espanya no ha utilitzat el terrorisme armat per dominar Catalunya, ho ha fet més subtilment, amb la cultura, la llengua i l'economia... i amb una gran campanya de desprestigi arreu del país.
Tot això a grans trets, el lector en coneix els detalls, fins al dia d'avui. I per tot plegat amb tranquil·litat i amb legitimitat, el poble de Catalunya vol recuperar allò que l'hi pertany històricament i ho vol fer amb el vistiplau de tots els catalans, de manera lliure i democràtica.
Si als Jueus se'ls va permetre crear un Estat ocupant un territori que no els pertanyia, Catalunya vol recuperar la seva independència, vol gestionar el seu destí, i per aquest motiu ho vol preguntar als ciutadans el pròxim 9 de novembre.
Això es tan il·legítim com ocupar Palestina?
