Carme Romia és una ànima inquieta, incansable i extremadament connectada a la societat que l'envolta.
Si bé ja va emprar la poesia com a mitjà de comunicació bucòlic per a denunciar la societat dels presos polítics catalans, o la crisi de migrants a la Mediterrània, al llarg de la pandèmia ha utilitzat les xarxes socials per difondre noves poesies inspirades directament de la crua i insòlita realitat.
Romia ha publicat de tres poemaris, i és autora de centenars de poesies
Romia, filla de Seròs, ha celebrat el desconfinament del seu municipi de naixement, així com de la resta de poblacions del Segrià més estrictament confinades des de fa unes setmanes.
Així, ahir presentava a través del seu compte de Facebook el poema 'Homenatge al Segrià'. Una oda a la dura -i alhora amable- terra Ferma, als seus colors, als seus paisatges, i a la seva gent.
HOMENATGE AL SEGRIÀ
Terra freda de gelades
i roent pels bats de sol.
A l'estiu s'estira el dia
i a l'hivern té curt el vol.
Quan la llum del sol es pon,
la lluna truca a la porta
i quan aquesta se'n va
el sol ja torna a l'aguait.
Una terra eixarreïda,
que n'ha vist de tots colors.
Una terra sempre plena
d'atacants i vencedors.
Terra feta de frontera,
quan la lluna mossegada,
que guarda els estels caiguts
dins el mirall de la bassa.
Terra de dones valentes
i d'homes treballadors,
al qui arriba li obre els braços
i l'integra dins l'estol.
Ets tan fort com l'oliver
i ets valent com l'ametller.
No deixes que et mati el fred
i per res llances els fruits.
Carme Romia i Agustí.
Seròs, 29 de juliol de 2020.
