El Primavera Sound s'obre cada any més a la ciutat i al món. Durant aquesta setmana, el festival ha aterrat a Barcelona al llarg de diversos punts de la ciutat, més enllà del seu epicentre, que és el Parc del Fòrum, on tindrà lloc el festival pròpiament dit del dijous 30 de maig al diumenge 2 de juny. Però és que aquest any no n'hi havia prou amb el Primavera a la Ciutat, que de fet ja porta preparant el terreny pel festival des de principis d'aquest mes de maig, per a demostrar que no en tenen prou amb els límits temporals i espacials que l'organització d'un festival d'aquest calibre requereix. Cada cop més inconformistes, en aquesta edició han obert Radio Primavera Sound, una programació especial que, ja des de dilluns, ofereix la retransmissió durant quatre dies dels millors moments del festival, entre concerts, programes i també entrevistes, tertúlies i molt més. Aquesta iniciativa se suma al seu servei especial de streaming, que ja porten oferint des d'edicions passades i que oferirà, un any més, més de 30 hores de concert en directe.
A on no arribin les càmares, arribaran els micròfons, i viceversa
L'apertura progressiva de les portes del festival en aquesta edició culminava el dimecres nit amb el ja tradicional concert inaugural i gratuït, una festa oberta a tothom. Big Red Machine, el projecte conjunt i en expansió de Justin Vernon, més conegut com Bon Iver, i Aaron Dressner de The National, els esperats protagonistes de la nit, van oferir un directe sobri amb una èpica passada per autotune, continguda rere els Macs però capaç d'elevar l'ambient amb el sol gest d'un puny alçat o uns riffs i corus orgànics que s'intensificaven a estones en onades d'embriaguesa. Una mica com fer diana sense mirar, potser marca d'aquesta superbanda, que va guanyar-se sense massa escomeses -no des allà, des de l'escenari- un clamant públic amb un pulcre i desbordat al càlcul Hymnostic, entre altres. Un directe que parlava per si mateix del nivell de complexitat tècnic i artístic que han assolit els seus components.
Big Red Machine, abans de sortir a l'escenari - Paco Amate
El californià Cuco, amb les sonoritats del bedroom pop sorgides a raó d'un EP autoeditat per any des del 2016, va ser un altre dels protagonistes indubtable - i també una de les sorpreses--de la jornada, tot fent cantar el públic amb la seva versió sorpresa de Devuélveme a mi chica; així com les melodies dreampop de l'australiana Hatchie, un d'aquests fenòmens que són fenomen abans que un se n'hagin pogut adonar, i que va avançar algunes de les cançons inèdites del seu àlbum debut que sorirà aquest mateix juny.
Hatchie a la jornada inaugural del Primavera Sound 2019 - Paco Amate
No hi van faltar els artistes nacionals (i ja internacionals) MOW, que al 2017 presentava un senzill que seria més escoltat a Manhattan que a Tres Cantos, i que va seguir en la línia del dreampop amb un fugaç setlist; i les pamploneses Melenas, que van trencar amb aquest registre per passar a agitar els seus cabells al vent del garage i la psicodèlia.
MOW a l'escenari durant la jornada inaugural del festival - Paco Amate
A l'escenari Night Pro, van completar la jornada l'actuació d'Egosex, grup guanyador del concurs Bala Perduda de la Sala Apolo i exploradors intrèpids del que anomenen trance jungle blues, i els showcases dels artistes convidats, de Taiwan a Barcelona, per Primavera Pro: Meuko! Meuko! i L8CHING.
Una jornada que, qui sap si a mode de laboratori, posava en confluència diversitat d'estils, tot fent mostra del desafiament al que ha volgut enfrontar-se aquest any Primavera Sound, i que veurem què presenta els propers dies: la diversitat en estat pur. Tot en línia, esclar, amb una actitud inconformista que ja ve de lluny.
Aaron Dessner durant l'actuació de Big Red Machine - Paco Amate
