Aquesta paraula no recordo haver-la sentida mai, és per això que l’he escollit pel títol perquè no els passi el mateix que a mi. La culpa de tot plegat la té la següent frase: “L’ocell no canta perquè és feliç, és feliç perquè canta.”
Aquesta frase diuen que és un quiasme, dins de les figures retòriques, però n’hi tantes d’aquestes que quasi m’han inflat el caparró. No vull pas fer res semblant en els vostres, així que deixem que la frase esmentada és un joc de paraules. I seguim jugant..., no és el mateix: Tenir una casa a Cuba que, una “cuba” a casa o cal menjar per a viure i no viure per a menjar. Els tants famosos quiasmes que va pronunciar John F. Kennedy al principi dels anys 60 segur que molts recordeu: No preguntis el que el teu país pot fer per tu, preguntat el que tu pots fer pel teu país. Que mai negociem perquè tenim por, però que mai tinguem por de negociar.
I ara tornem a l’ocell perquè porta la seva piuladissa... En un seminari un assistent molt preocupat per la vida sentimental amb la seva parella li va consultar al conferenciant:
- Tot el que explica és molt interessant, però, en realitat les coses són molt diferents al que vostè comenta. Suposo que ja no estimo a la meva dona, ni ella m’estima a mi. I encara que tenim fills, sembla que res ens uneix. Ni res ja no sentim l’un per l’altre. Què m’aconsella?
- Estimar-la.
- Sembla que vostè ho pinta molt fàcil.
- No he dit que sigui fàcil. Tot ho voldríem senzill i planer, però, pensi que a la vida tot s’ha de treballar. Escolti-la, doni-li tot el seu suport, ajudi-la, comparteixi tots els seus sentiments i ja veurà com tornarà l’estimació. Recordi, amic meu, que la paraula estimar és un verb i tot verb expressa acció, i tota acció genera sentiment.
Si insistim en la frase que encapçala el tema en podem deduir que és primer l’acció que el sentiment.
És cert que l’ocell, per ser feliç, necessita altres coses com volar, fer el seu niu, emigrar quan fa fred..., per tant, potser cantar no és essencial per a que l’ocell sigui feliç, però sí que és necessari. També l’ésser humà és molt complex i embrollat. I que la vida és un estira i arronsa constant i ningú s’escapa de dies grisos. Però, molt bé sabem que cultivar els pensaments negatius genera més negativitat, i que la persona optimista té moltes més possibilitats de guanyar la partida.
Tota activitat física o mental genera més capacitat, podríem posar-ne més exemples, però per avui només em resta dedicar aquest article a les persones discapacitades que dins dels seus límits en algun terreny, la seva dignitat i perseverança els fan únics. I molt especialment a aquella que amb tant coratge fa pràctiques amb el seu bastó blanc.
