Quin preu hem de pagar per menjar?

Segons la FAO, l’organització de Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura, el preu mundial dels aliments va registrar el passat mes de juliol l’alça més important des de l’any 2009. A mitjans de 2008 els preus dels aliments als mercats internacionals varen assolir els seu nivell més elevat en quasi 30 anys. 
photo_camera Cal revisar de manera urgent les relacions al sí de la cadena alimentària.

Els preus alts dels aliments bàsics i la desacceleració econòmica fan que, segons estimacions recents, prop de 1.000 milions de persones passin gana. La pujada del preu dels aliments amenaça de desencadenar una nova crisi. El cost dels productes alimentaris bàsics segueix sent elevat en molts països en desenvolupament, la qual cosa dificulta encara més la vida dels més pobres que ja dediquen entre el 60 i el 80 % dels seus ingressos a l’alimentació.

Dades de la pròpia FAO estimen que els 60 % de les collites de blat estan avui sota el control de fons d’inversió especulatius.

És evident que la cega liberalització del comerç dels productes agroalimentaris afavoreix l’especulació i, contra el que afirmen els gurus del liberalisme, empobreixen als pagesos i ramaders tant del tercer mon (als que obliguen a treballar productes amb demanda als mercats internacionals o que perden les terres per a dedicar-les a produccions industrials) com  als de casa nostra. Només se’n beneficien les grans multinacionals. No ho podem deixar tot en mans d’un mercat que només busca maximitzar el benefici d’uns pocs.

Algunes grans empreses multinacionals i els governs d’alguns països ja fa temps que estan comprant o llogant grans quantitats de terres en països en desenvolupament per assegurar-se el negoci o la sobirania alimentària.

A casa nostra la renda agrària ha baixat gairebé un 5 % l’any 2011.

Els preus percebuts pels agricultors i ramaders van, en molts casos, a la baixa. En el cas de la llet i segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el preu percebut pel ramader en l’últim any ha baixat en un 0,25 % però el preu pagat pel consumidor ha augmentat un 2,15 % en el mateix període!  Qui se n’està beneficiant?

Cal que la Unió Europea tingui clar el paper estratègic que ha de tenir, per qualsevol societat, assegurar les fonts de proveïment d’aliments. I això passa ineludiblement per la capacitat dels agricultors i ramaders de tenir unes rendes dignes. La reforma de la Política Agrària Comunitària en marxa és una oportunitat.

Cal revisar de manera urgent les relacions al sí de la cadena alimentària on la concentració de la gran distribució trasllada fins al productor el manteniment dels seus marges de negoci. Com a consumidors, si optem per comprar productes de proximitat, estem afavorint un territori equilibrat i divers.

Les cooperatives, com a empreses dels pagesos i els ramaders, arrelades al territori i que no es deslocalitzen, són un instrument imprescindible  pel manteniment de l’activitat agrària del país i per garantir unes rendes dignes als productors. Per assegurar, en definitiva, un futur de país on no haguem de pagar un preu inassumible per menjar.

Comentaris