Opinió

Recerca històrica de Mollerussa IV - Testimonis d'abans del Canal

El clot del dimoni”, així es com es va conèixer la plana d’Urgell durant tota l’edat mitjana i també durant l’època moderna. Al llarg de tots aquells anys, Mollerussa va continuar sent un lloc inhòspit i sec, als estius les altes temperatures feien honor al seu sobrenom i, si a més, s’hi afegia que eren anys de sequera, la duresa dels habitants d’aquesta zona estepària s’incrementava considerablement. Tot i així, Mollerussa comptava amb una posició estratègica en quan a lloc de pas i la va saber aprofitar.

El poble va començar a ser conegut pel seu hostal que donava allotjament als transeünts  que decidien fer-hi parada; en una fonda que era propietat dels senyors de Mollerussa. En l’anterior article, sobre recerca històrica de Mollerussa, havíem fet referència al litigi que la família Olzinelles havia iniciat amb els jesuïtes del col·legi de Betlem de Barcelona per recuperar els drets del senyoriu. Aquesta disputa es va resoldre a favor dels antics senyors i l’any 1738 Ignàsia Olzinelles va recuperar els drets sobre   Mollerussa. En aquelles dates els senyors ja feia segles que no vivien a la vila i tan sols es dedicaven a cobrar els impostos que recaptaven de les seves possessions.

Després de recuperar el títol, Ignàsia Olzinelles es va casar amb Jeroni Ribes i de Castellvell, un simpatitzant de la causa borbònica, que des de el 1702 havia estat nomenat marquès d’Alfarràs. Per tant, des de la meitat del segle XVIII, els drets sobre la vila, les terres i molts dels impostos locals que pagaven els mollerussencs anaven a parar a les arques del marquès d’Alfarràs. Tal i com explica Miquel Polo al seu llibre, el marquès tenia dipositada tota la seva confiança a un tal Antoni Berenguer, que exercia les funcions de petit virrei del Marquesat a Mollerussa. En la recerca que va fer el M. Polo a l’Arxiu de la Casa Berenguer, segons explica l’historiador, en un text que va trobar del marquès d’Alfarràs, Antoni Berenguer apareixia citat com “ Un buen y honesto vasallo de su señor”.

Mollerussa_antigues_11aDurant aquell segle XVIII, el cens de la vila es va reduir i el 1717 s’hi van comptar 23 caps de família, que vindria a ser uns 115 habitants. Mollerussa havia perdut població, ja fos per la guerra de successió o per diferents causes, com les epidèmies o les males collites. Entre aquestes famílies, a més dels Berenguer, que exercien l’autoritat local de la mà del marquès, van començar a sobresortir dos cognoms que en els decennis posteriors es van saber imposar com a cacics i van controlar la realitat local de Mollerussa, aquests eren els Jaques i els Bosch. 

Pel que fa els Jaques, en un fragment de la notaria del Palau d’Anglesola,  l’any 1625 es fa referència a un tal Pere Jaques, procedent d’Occitània i instal·lat a Mollerussa, que afirma deure 45 lliures a un picapedrer també occità. No se sap del cert, però tot apunta que aquest va ser un dels primers membres de la nissaga dels Jaques a Mollerussa. Pel que fa als Bosch, en el cens de 1717, Jaume Bosch i Pere Antoni Bosch apareixen com a  dos caps de família destacats; els quals exercien el seu poder i influència juntament amb altres caps com els Pou, els Ribes , els Escolà o els Torrent.

Però si cal destacar una cosa de Mollerussa durant aquells anys, va ser el seu famós hostal. Documentat des de el segle XIII, no va ser fins a finals de l’Edat Mitjana i durant l’època moderna que les diferents personalitats, que s’hi van allotjar, van deixar testimoni gràfic i escrit del seu pas per Mollerussa. En  Joan Yeguas al seu llibre fa una enumeració dels hostes importants que van passar per l’antiga fonda i dels que va quedar documentada la seva estada. El 1321 hi va fer parada el rei Alfons III.

Entre 1524 i 1525 s’hi va allotjar  Andrea Navajero, ambaixador venecià a la cort de Carles V. Tanmateix, una de les parades més importants, pel testimoni gràfic i escrit, va ser el príncep hereu del Gran Ducat de Toscana, Cosme III de Mèdici l’any 1668. Aquest noble italià va fer parada a Mollerussa acompanyat del pintor Pier Maria Baldi i de l’escriptor Lorenzo Magalotti. El primer va deixar testimoni en una pintura que representa la imatge més antiga que es conserva a dia d’avui de Mollerussa. Pier Maria  Baldi va realitzar una col·lecció d’aquarel·les panoràmiques pels llocs on passava, deixant així testimoni gràfic d’aquest interessant viatge que van fer els tres italians per Catalunya, Espanya i Portugal.

Baldi_Mollerussa_00Aquesta aquarel·la està dipositada actualment a la Biblioteca de Florència i anar-la a veure és ja un dels principals atractius per qualsevol mollerussenc que visiti la ciutat de la Toscana. Si la mirem detalladament, aquesta aquarel·la ens ensenya una paisatge desolador del que era “ el clot del dimoni” . Al mig hi veiem un petit poble emmurallat i a la part inferior de la dreta a dos viatgers damunt del seu cavall i el criat que els acompanya a peu. Es diu que els viatgers venien de Lleida i el primer que troben és la creu del terme que, separada de la muralla del poble, dóna la benvinguda als tres protagonistes. Es pot veure perfectament la portalada d’accés al poble, envoltat d’una muralla que sembla més aviat feta de tàpia que de mur. Just darrera de la portalada s’hi veu la Casa Forta amb una petita torre al costat, que, per la forma com està dibuixada, encaixa perfectament amb l’edifici que va fer les funcions d’ajuntament fins a l’any 1954. A la part dreta hi podem veure l’antiga església de Sant Jaume que va ser enderrocada durant els anys 50 del segle XX.  

Si mirem a la banda esquerra de l’aquarel·la, podem veure l’entramat urbà de l’antiga Mollerussa, on les cases apinyades configuren el que era la Vila Closa d’aquells anys. Per la seva banda l’escriptor Maglioti, que també acompanyava a Cosme de Medici, va dir el següent: Mollerussa é un picolo ridotto di poche case, dispote intorno a una piazza che ha pií tosto aria de cortile Que traduït al català ve a dir:  És un petit poble de poques cases, disposades al voltant d’una plaça que més aviat té aspecte de corral.

Un altre viatger il·lustre que va fer parada a Mollerussa va ser el rei Carles III, l’any 1759, abans d’anar a Madrid per ser coronat. Però la millor descripció de la vila  la va fer l’escriptor i viatger Francisco de Zamora  l’any 1789 i de la qual resulta molt xocant l’última frase que va deixar per escrit: Llegamos a Mollerussa, situada sobre un alto llano, cuya Iglesia de una sola nave vale poco. Hay dos pinturas de san Gregorio y san Francisco Javier, medianes. La torre és buena. Parece que estaba cerrada. En medio hay una casa fuerte, que debió construirse en buen tiempo. En la Puerta que da a la plaza dize el año 1516. Dentro y fuera de ella hay varios escudos de armas y dentro del Castillo parece que hubo una Iglesia. Hay un pozo en la plaza con palanca: no vale nada su agua... Hay una capilla y mesón capaz. Se construïen bastantes casas y es lástima.   

Aquest hostal pertanyia als senyors de Mollerussa; amb el pas dels anys va passar a mans municipals i va ser l’Ajuntament qui va començar a gestionar les competències d’arrendament. El 1820 es va construir una carretera, entre Madrid i la Jonquera, que al seu pas per Mollerussa incrementava el nombre de gent que passava per la vila. A principis del segle XIX va arribar una nova família a Mollerussa, que va deixar una forta petjada des d’un bon començament. La família Andreu va arribar a la comarca i es va posar al capdavant d’ un nou hostal, primer a Fondarella i després a Mollerussa. Tal i com explica Norbert Niubó al seu llibre, els Andreu provenien d’Igualada i no sense polèmica van acabar agafant el relleu de l’antiga fonda de Mollerussa per dur les regnes del nou Hostal de Cal Met.

Baldi_Mollerussa_00Per tant, el nostre poble continuava sent lloc petit amb poques cases i amb un hostal que oferia menjar i dormir als que decidien fer-hi parada. Es creu que a principis del segle XIX Mollerussa va sobrepassar les muralles i es va començar a expandir més enllà. Aquell segle va ser sobretot un segle de guerres, primer la del francès i després les guerres carlines, i això va suposar la parada a la fonda de molts militar, de tots els bàndols, que trobaven Mollerussa al seu camí. Però el segle XIX és recordat sobretot  per una altra efemèride que va canviar l’esdevenir històric de tots els habitants de la plana d’Urgell. L’arribada del Canal d’Urgell i del ferrocarril, durant la dècada de 1860, van transformar, per bé o per mal, totes les relacions polítiques, socials i econòmiques de la comarca; i marquen, sens dubte, el punt d’inflexió més important en la història Mollerussa.

PER SABER:NE MÉS CAL QUE LLEGIU:

(En línia) : https://blogs.avui.cat/jaumepubill/2015/08/18/mollerussa-un-petit-poble-del-s-xvii/

NIUBÓ i ANDREU, Norbert. “ L’hostal del Met” y la familia Andreu. Norbert Niubó Andreu.  Mollerussa 2014.

POLO i SILVESTE, Miquel . Mollerussa. El Naixement d’un lloc petit (1839-1888). Ajuntament de Mollerussa. Mollerussa 1999.

YEGUAS i GASSÓ, Joan, Mollerussa. Mollerussa. La Creu del Terme 21. 2003 

Comentaris