La disminució de determinats fongs per l'escalfament global podria reduir un 10% l'abundància d'arbres que tenen simbiosi ectomicorrízica, la qual cosa pot agreujar encara més el canvi climàtic. Així ho afirma una recerca mundial, que s'acaba de publicar i ocupa la portada del darrer número de la revista Nature, en la que ha participat l'investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) Sergio de Miguel. Encapçalat per les universitats nord-americanes d'Stanford (Brian Steidinger i Kabir Peay) i Purdue (Jingjing Liang i Mo Zhou, del laboratori FACAI), amb l'ETH de Zuric, a Suïsa (Tom Crowther); l'estudi ha comptat amb un equip de més de 200 científics per elaborar el primer mapa global de les simbiosis dels arbres.
El punt de partida de l'estudi -liderat per experts d'onze universitats i centres de recerca d'Estats Units, Regne Unit, Xina, Austràlia, Països Baixos, Itàlia, França i Espanya - és que alguns fongs estenen la capacitat de l'arbre per arribar a l'aigua i els nutrients mentre aquest els proporciona carboni per a la seua supervivència. De fet, aquests fongs l'emmagatzemen al sòl i, per tant, la seua disminució podria augmentar el carboni a l'atmosfera. Els investigadors han analitzat la distribució global d'aquestes relacions simbiòtiques utilitzant la base de dades del consorci Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI), que té el seu hub central a la UdL, on es centralitzen i gestionen les dades.
Amb les dades del GFBI i la informació sobre quins fongs o bacteris simbiòtics s'associen més sovint amb diferents espècies d'arbres, un algorisme calcula el grau en què diferents variables com el clima, la química del sòl, la vegetació i la topografia semblen influir en la prevalença de cada simbiosi. Així han descobert que els bacteris fixadors de nitrogen probablement estan limitats per la temperatura i la química del sòl, mentre que els dos tipus de fongs estan molt influenciats per variables que afecten les taxes de descomposició, com la temperatura i la humitat.
El grup ha utilitzat el seu mapa per predir com les simbiosis podrien canviar el 2070 si les emissions de carboni continuen als nivells actuals: una reducció del 10% en l'abundància d'arbres amb simbiosi ectomicorrízica, la qual contribueix molt significativament a l'emmagatzematge de carboni al sols forestals de les zones temperades i fredes del planeta. Tot i que la investigació ha donat suport a la hipòtesi del botànic David Read - trobar fongs micorrízics arbusculars en boscos més càlids i ectomicorrízics en boscos més freds - les transicions entre biomes d'un tipus simbiòtic a un altre han resultat molt més brusques del que s'esperava, basant-se en els canvis graduals de variables que afecten la descomposició. Això planteja una altra hipòtesi, segons els investigadors, que els fongs ectomicorrízics contribueixen a modificar les condicions ambientals locals on es troben per reduir les taxes de descomposició, que és el procés principal pel qual els nutrients del sòl passen a ser disponibles per les plantes. Els signants de la recerca posaran les dades del mapa en accés gratuït, amb l'esperança d'ajudar a altres científics a incloure els simbionts d'arbres en el seu treball. En el futur, els investigadors pretenen ampliar el seu treball més enllà dels boscos i seguir intentant entendre com el canvi climàtic afecta els ecosistemes. |