Residència Llar de Sant Josep de Lleida, un centre exemplar injustament posat a la picota

L'equip de professionals del centre, del primer al darrer, tenen un altíssim grau de professionalitat i experiència, a més d'un component indispensable que els caracteritza: el compromís amb la feina i el caliu humà amb els més grans, amb els quals s'estableixen relacions d'afecte que van molt més enllà de la cura personal
Residència Llar de Sant Josep de Lleida
photo_camera Residència Llar de Sant Josep de Lleida
La pandèmia de la COVID-19 ha colpejat durament tota la societat, i s'ha acarnissat especialment amb la gent més gran. La Llar de St. Josep, com molts altres centres, no se n'ha pogut deslliurar i també n'ha patit les conseqüències. Els avis i àvies, la majoria en situació de dependència i amb pluripatologies mèdiques, han patit de forma brutal el setge del virus i n'han estat les principals víctimes. Per davant de tot, volem manifestar el nostre condol per totes aquestes persones que hi han perdut la vida. També manifestar el suport als que han perdut la salut durant la crisi i als qui s'han deixat la pell, com sempre han fet, perquè els nostres padrins i padrines tinguin la millor atenció possible, i això inclou tot el suport emocional i l'afecte que la nostra gent gran es mereix i que sempre han tingut i tenen a la Llar de St. Josep.

L'equip de professionals del centre, del primer al darrer, tenen un altíssim grau de professionalitat i experiència, a més d'un component indispensable que els caracteritza: el compromís amb la feina i el caliu humà amb els més grans, amb els quals s'estableixen relacions d'afecte que van molt més enllà de la cura personal. Aquestes característiques, afortunadament, mouen el dia a dia de les residències que atenen les nostres persones grans, i les converteixen en verdaderes llars.

Però malgrat tot, el virus hi va entrar, vés a saber quan i com, i va provocar una situació d'emergència per a la qual ningú no estava preparat, ni les administracions ni la ciutadania. Els primers dies no hi havia equipaments de protecció ni adequats ni per a tothom, els protocols sanitaris anaven canviant dia sí i dia també. Per protegir les persones usuàries i els treballadors i treballadores, els centres s'havien de "buscar la vida" per aconseguir mascaretes, guants, EPI d'on fos i com fos. La mateixa Administració es va centrar inicialment en els centres sanitaris sense tenir en compte que el personal més vulnerable el tenim a les residències. Quan finalment es va dotar de tot el material necessari, la maleïda COVID-19 ja la teníem dins.

Tot el personal ha estat treballant en condicions d'extrema duresa, física i emocional: baixes de companys i companyes, hores extres del personal, atenció als padrins i padrines i a les famílies, neteges i desinfeccions extra de totes les instal·lacions, patir el dolor per la mort d'alguns residents i la tasca ingent d'evitar-ne d'altres... per enumerar algunes de les situacions viscudes.

I, a tot aquest patiment, ara s'hi afegeix una querella criminal per homicidis per imprudència, delicte continuat d'omissió del deure de socors i d'atemptat contra la integritat moral i la salut dels treballadors i treballadores, segons informava el diari Segre a finals de maig. El personal de la llar, esgotat físicament i mental, ara veu la seva feina qüestionada i desvalorada de manera injusta, al nostre entendre. Calia això? Entenem que no.

El que es mereix la residència Llar de St. Josep és el reconeixement de la feina feta durant aquesta crisi i el suport a la direcció i a tota la plantilla. El primer interès ha de ser i és donar la millor atenció als nostres padrins i padrines, però per això hem de donar atenció i suport a totes aquelles persones que s'estan deixant la pell per cuidar-los.

Anna Lahoz, responsable del sector Generalitat de la FSC de CCOO de les Terres de Lleida
Paquita Martínez, delegada sindical de CCOO a la Llar de St. Josep

Comentaris