Segons les dades confirmades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies avui, la xifra de morts en les residències de gent gran per coronavirus ja ascendeix fins a 1.123. Si el nombre de casos confirmats aquest mateix dimecres de morts per coronavirus a Catalunya és de 3.041, això significa que més d'un terç del total de morts s'ha produït en residències de gent gran (gairebé un 37%). Davant aquestes greus xifres, aquest matí el Departament de Salut ha anunciat que ha assumit la gestió d'aquests centres, fins ara en mans d'Afers Socials.
Tenint en compte que a Catalunya hi ha un total de 64.093 persones grans que viuen en residències, que la mitjana d'edat dels residents és de 84 anys i que el 90% d'ells té malalties prèvies, és evident que aquest sector és el més vulnerable davant la crisi sanitària i que l'atenció que s'hi dediqui aquests dies serà crucial.
En fer una radiografia de diverses residències de les comarques de Lleida, els directius i personal sanitari ens traslladen els seus testimonis i les seves preocupacions, ens expliquen com ho estan afrontant i quines són les seves necessitats actuals. Tots ells coincideixen en afirmar que, la feina més important ara, és treballar en la prevenció abans que hi hagi cap cas de covid-19 confirmat.
A Catalunya hi ha un total de 64.093 persones grans que viuen en residències, la mitjana d'edat dels residents és de 84 anys i el 90% d'ells té malalties prèvies
Això implica dotar aquestes residències i el seu personal del material sanitari i de protecció, així com de tots els mitjans necessaris per evitar l'expansió del virus sense necessitat d'arribar a tenir cap cas confirmat perquè el Departament de Salut valori si cal actuar i enviar-hi material. És a dir, abans que, per molts dels residents, no sigui massa tard. Tot i això, totes aquestes residències s'han mobilitzat des de l'inici de la crisi per obtenir material a través de proveïdors privats, mentre que una altra part l'han obtingut a través de la col·laboració ciutadana. Malgrat tot, el material, davant la possiblitat que el coronavirus s'introdueixi en aquests centres, afirmen, segueix sent insuficient.
La situació també és complexa perquè la crisi i la falta de recursos suposa haver de treballar amb uns protocols molt estrictes sota unes condicions més difícils que mai, amb uns equipaments que, durant un temps, complicaran més la feina. La majoria de les residències, com és el cas de la Llar Residència Alba i Ca n'Aleix de Tàrrega o el Centre Geriàtric de Lleida, han recorregut a una ampliació de la plantilla per dinamitzar més la vida en les residències aquests dies i poder combinar els llargs torns del personal de treball.
Carol Mitjana, directora del Centre Geriàtric de Lleida, que des de ben aviat va ser notícia perquè direcció i treballadors van prendre una decisió estricta i es van autoconfinar amb els residents per evitar l'entrada del coronavirus al centre, i van adoptar protocols molt precisos de seguretat i d'higiene, explica que la major part del material de protecció l'han adquirit ells mateixos de forma privada: “Com que no teníem cap símptoma ni aïllat en aquest moment d'emergència, el material era destinat on hi havia positius i nosaltres, en ser 'zona 0' de covid-19, quedàvem 'fora del cercle'”.
Ens hem trobat gel hidroalcohòlic a quaranta-set euros el litre
Les dificultats per adquirir material augmenten perquè, per altra banda, hi ha hagut una paralització o alentiment de la producció de material i algunes de les empreses proveïdores han deixat de proveir. Mitjana denúncia també comportaments abusius d'aquestes empreses: “Ens hem trobat gel hidroalcohòlic a quaranta-set euros el litre”. Recentment han parlat amb Sanitat, qui els ha fet arribar"una mica de material", però la directora del centre afirma que cal “donar una empenta als centres per poder fer prevenció i disposar de suficients mascaretes, bates, guants...” i, malgrat reconeix que es tracta d'un moment difícil, insisteix en què ara “és el moment de treballar per poder fer una prevenció i dotar-nos bé perquè puguem treballar en aquestes noves condicions, molt més complexes”.
M.S., fisioterapeuta a una residència geriàtrica de Lleida, que ha vist com es modificaven les dinàmiques de treball i el seu horari -ara intensiu, per no haver de sortir de la residència en tota la jornada laboral-, també afirma estar passant “molta angoixa i molta por” perquè “els recursos són molt limitats i les precaucions que hem de prendre, són moltes.” La fisioterapeuta sent que en les mans del personal sanitari hi recau una “gran responsabilitat”: “100 persones depenen de nosaltres, i sabem que, si el coronavirus entra a 'casa nostra', s'escamparà com la pólvora, no hi haurà recursos per a tots, els equips de protecció s'acabaran i molts perdran les seves vides”.
100 persones depenen de nosaltres, i sabem que, si el coronavirus entra a 'casa nostra', s'escamparà com la pólvora
El personal directiu d'una altra de les residències de la demarcació, on han tingut infectats i morts per covid-19 i que ha preferit mantenir-se en l'anonimat, ha explicat que es van trobar amb falta d'equips de protecció individual i que "els arribava en comptagotes", per la qual cosa van haver recórrer a "proveïdors 'de confiança' i d'altres de l'Estat espanyol", perquè l'escassetat d'aquests equips de protecció i el gran nombre de baixes entre el personal els va abocar en una situació "desesperant". Ara tenen una provisió de material per unes dues setmanes. Pel que fa a la prevenció i possibles nous casos, fan tots els controls i registres que marca el protocol, -matí, migdia i nit- notificant les dades recollides al servei de vigilància epidemiològica del Departament de Salut.
A la residència Ca La Cileta del Palau d'Anglesola, on per ara tampoc no tenen cap cas, també insisteixen en la necessitat de treballar en la prevenció i destaquen l'escassetat de material, que han anat obtenint també gràcies a la col·laboració d'empreses de la zona i de donacions de voluntaris, com ara mascaretes confeccionades per particulars. “Per ara, com que no tenim casos, estem bé, però si tinguéssim casos, com que el material ha de ser d'usar i tirar, aniríem justos”. El Departament de Salut els ha faciliat un parell de quits de material de protecció, però per prevenir una situació més crítica en cas que es trobessin amb algun cas de covid-19 dins el centre, aprofiten el material tant com poden. “La por que tenim sobretot és per les mascaretes, perquè són d'un sol ús. Si haurien de durar només unes hores, nosaltres les hem de fer servir durant dues setmanes, perquè sinó, en cas que les necessitéssim de veritat, llavors no en tindríem, perquè no se'n troben”, explica la directora del centre, Emma Palanca, que diu que la propera comanda no arribarà fins a finals de maig: “l'he fet igualment perquè les gastarem igual, ja que a l'estiu encara anirem amb mascareta. Anirem fent, però si això s'allarga, patirem una mica. Espero que d'aquí a llavors, les empreses s'hagin pogut reorganitzar i puguin oferir mascaretes, perquè per ara, encara han de venir de la Xina”.
Si les mascaretes haurien de durar només unes hores, nosaltres les hem de fer servir durant dues setmanes
Palanca destaca també que, una altra mesura de prevenció que ajudaria molt a fer front a aquesta crisi, seria l'accés a les proves. “Si un padrí té qualsevol símptoma, ja se't posen els pèls de punta. Els has d'aïllar preventivament i això és molt dur, i més encara en el cas de padrins amb deteriorament cognitiu”.
Malgrat tot, la directora afirma “haver-se sorprès, fins i tot, de la capacitat d'adaptació dels avis”, que “s'enyoren dels famliars i passen moments d'angoixa, com tothom, però que han assimilat la situació i s'ho prenen amb filosofia i ànim". Els diversos testimonis coincideixen en assenyalar el fet de mantenir-se informat i el contacte periòdic amb les famílies com els factors que afecten més positivament l'estat d'ànim dels avis.
La capacitat d'adaptació dels avis ens ha sorprès
Tot i la situació crítica a les residències, però, tots aquests treballadors del sector de les cures, fins i tot en aquelles residències més colpides per la crisi sanitària on s'ha produït la incursió del virus, enduent-se múltiples vides, s'abstenen de fer massa “retrets” i destaquen la necessitat i urgència de treballar de forma conjunta i actuar per la prevenció i sanejament per acabar superant aquesta “crisi global”. "Com a sanitaris, portem a la sang ajudar a les persones. És encoratjador veure com tot l’equip s’esforça per portar aquesta situació de la millor manera. Tota aquesta situació ens ha unit molt més a tots. A més de tots els ànims i tota la força que ens transmeten els familiars, ja que no poden venir a veure als seus parents”, destaca M.S.. Carol Mitjana també acaba llançant un missatge d'optimisme avui aplicable, i segurament necessari, en tots els àmbits: “si fem treball conjunt i ens esforcem, aquesta tragèdia tindrà una part bonica, i és que, entre tots, ens ajudarem”.
