Caminant, amb la mirada posada en l'horitzó, em vénen a la memòria un bon grapat de records, molts de bons, que han tingut lloc en aquests paratges.
Sóc a la Serra, propera i acollidora, on tot té cabuda, el treball dels pagesos, la recerca tècnica, la impagable tasca docent, els moments d'oci de petits i grans, l'esport de competició, les passejades, excursions, concerts i acampades ..., i mil històries amagades en cada racó. Prou que ho sabem la gent del Pla.
És la nostra Serra, la de tots, integradora i permanent, que ens convida a observar el món des d'una altra perspectiva, més serena i més oberta.
Ens ofereix una visió àmplia i espectacular de tota la plana, dels pobles, dels conreus, dels camins i dreceres..., de la gent, de la història, del present i del futur.
Lloc de natura, de treball i descans, de reunió i retrobament, ens deixa viure i gaudir; fa temps va ser dels nostres avis i ara és nostra, i de tots els que vindran.
Sempre present, aixequem la mirada i allí la tenim, rústica i amable alhora, discreta, segurament com nosaltres.
Es fa tard, he d'anar passant, però... tinc un desig...
Un cop més, em perdo en aquell punt on la terra i el cel en són un, il·luminats pel magnífic foc de ponent.
Em sembla escoltar una melodia, bonica, senzilla, que convida a ballar, i endevino unes ombres, si, les siluetes d'uns dansaires, que al compàs de les notes, es mouen i dansen i es deixen portar.
Imagino la terra i el cel i el foc de ponent, i sento la marinada que ho acarona i ho agermana, conformant un tot perfecte de colors, música i dansa.
I el meu desig ... Sardana i Serra, Serra i Sardana. M'agrada.
Dedicat molt especialment a la gent del Pla.
