La petjada que deixarà el COVID-19 serà molt forta i perdurarà en el temps. Els historiadors tindran moltes dades per explicar aquesta etapa que ens ha tocat viure. A diferència de temps passats el sistema sanitari, com ja hem mencionat en diversos articles, està molt preparat per lluitar contra les infermetats, malgrat el col·lapse que s’ha vist en alguns moments, la professionalitat dels seus treballadors és una garantia d’èxit. Per altra part, la ciència en general avança amb gran rapidesa, les vacunes que ara estan apareixent són un bon exemple d’aquest avanç.
La primera vacuna al Món va aturar una malaltia molt terrible, la virola. Trobada pel metge anglès Edward Jenner va tenir un gran impuls amb la “Real Expedición Filantrópica de la Vacuna” dirigida pel metge Francisco Javier Balmis i ordenada pel rei Carles IV el 1803. La vacuna, portada per nens en els seu braços, va arribar a tots els racons de les colònies i va salvar milions de vides. A la segona meitat del segle XX, la generalització d’aquesta arma contra les epidèmies és un fet en els països desenvolupats. També arriba a zones de la Terra amb molta població a la pobresa però en aquest sentit encara falta molt camí per fer.
La religió era una eina de consolació, en èpoques pre-industrials, per aquella gent castigada per una pandèmia o qualsevol tipus d’infermetat. Les oracions a un sant determinant, una verge, processons, misses... eren accions portades a terme en temps de crisi en una societat molt sacralitzada. Podem trobar en arxius històrics dades que així ho demostren. Algunes d’aquestes actituds han perdurat i les podem veure als temples parroquials de les nostres contrades, com el Segrià. Veiem alguns exemples.
El culte a Sant Sebastià està relacionat amb les epidèmies de pesta des de principis de l’Edat Moderna. Recull altra tradició que ve del mon grec i romà amb el Déu Apol·lo. Sant Cosme i San Damià, metges romans, són considerats protectors front les malalties. Molt sovint els creients s’encomanaven a Sant Roc, sant protector front malalties com la pesta negra. Altres advocacions relacionades amb aquests mals són Sant Blai, Santa Bàrbara, Sant Gil, Sant Anton, Sant Llorenç...
Alcoletge és un cas molt particular. La parròquia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel des de l’Edat Mitjana. També d’aquest temps es celebra la Verge de Granyena com patrona del poble. Però en 1885, amb la última epidèmia de còlera a Espanya, la gent va treure front aquesta epidèmia la Mare de Déu del Carmen, patrona des de llavors d’aquesta població de Lleida. El culte a la mencionada Verge de Granyena no va desaparèixer i ara tenim tres patrons per una sola parròquia.
Visitar les esglésies del nostre territori ens pot donar moltes dades de la historia viscuda pels seu pobladors com les petjades de les malalties patides al llarg dels segles.
