Una trentena de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura s'han fet les proves d'identificació genètica a Lleida

Maria Carme Brescó, veïna de Claravalls, i l'Armand Forcat, de Cervera, entre els lleidatans que han participat aquest divendres en una nova sessió de proves realitzada al CAP Onze de Setembre

persones inscrites al cens de familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme interior
photo_camera Persones inscrites al cens de familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, al CAP Onze de Setembre de Lleida / Foto ACN

El CAP Onze de Setembre de Lleida ha acollit aquest divendres una nova sessió de proves d'identificació genètica als familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, en el marc del Programa d'Identificació Genètica que van posar en marxa el setembre del 2016 els departaments d'Afers Exteriors, Salut i Justícia, a través del Laboratori de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron.Prop de 3.000 inscrits al cens del Govern han rebut informació de familiars desapareguts durant la Guerra o la dictadura txte

A la demarcació de Lleida s'ha fet les prova a 29 persones, i en el conjunt de Catalunya ja són 378 els familiars que s'han fet la prova d'identificació genètica, iniciades el passat novembre. Els pròxims mesos es continuaran prenent mostres a Lleida i també a les demarcacions de Girona, Tarragona i Barcelona amb l'objectiu de continuar creant la base de dades que ordena i classifica els perfils genètics dels familiars de desapareguts. Les dades genètiques obtingudes s'encreuaran, posteriorment, amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades de persones desaparegudes.

El cens que porta a terme la Generalitat compta ja amb 5.367 inscrits, dels quals 418 són nascuts a la demarcació de Lleida

El cens de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que porta a terme la Generalitat des de l'any 2000 compta ja amb 5.367 inscrits, dels quals 418 són nascuts a la demarcació de Lleida. Del total de persones registrades, prop de 3.000 han pogut obtenir de la Generalitat algun tipus d'informació relacionada amb els seus familiars desapareguts com ara documentació, en alguns casos fins i tot algun objecte personal, mentre en altres se'ls ha pogut comunicar a la fossa on es troba enterrat el seu familiar.

"Lluitaré mentre visqui per saber on està el meu oncle"

Una de les persones que s'ha fet la prova aquest divendres a Lleida és la Maria Carme Brescó, veïna de Claravalls. La Carme comenta que des de ben jove va començar, juntament amb la seva mare, a buscar el seu oncle desaparegut mentre prenia part a la Batalla de l'Ebre. L'últim que la família en va saber va ser a través d'una carta que va rebre en què únicament se'ls notificava que "el seu fill ha mort d'un tret al front", cosa que va causar "una desesperació total". La Carme explica que la seva mare, que patia d'Alzheimer, "va morir cridant al seu germà Jaume" i, des d'aleshores, ha seguit ella amb la cerca. En aquest sentit, deixa clar que "mentre visqui lluitaré per trobar l'oncle". "Només que pogués trobar un trosset petit d'os ja estaria contenta, el portaria on estan enterrats els avis i la mare", declara. 

"L'esperança mai es perd"

L'Armand Forcat, veí de Cervera, també ha facilitat mostres genètiques amb la voluntat de poder localitzar algun dia el seu germà. El 10 de gener del 1939 la família en va rebre la darrera carta, que els va enviar des de Tiurana, i des de llavors no en van saber res més. Des d'aleshores la família "ha anat fent gestions en cementiris i buscant informació sense èxit en diferents llocs" com ara Bellvís  –on es va incorporar el seu germà als 18 anys-, a Tiurana, en camps de concentració i fins i tot al Valle de los Caídos i a la Creu Roja, a Suïssa. L'Armand confia que amb les proves d'ADN "potser algun dia, sigui jo o ja la meva filla, poden saber on està enterrat, perquè l'esperança mai es perd". La voluntat de l'Armand seria poder enterrar finalment el seu germà a Cervera.

Comentaris