Amb aquest curs, ja en fa tres que estic treballant com a alliberat sindical de la FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida. I no penseu que no m’ha passat pel cap més d’un cop deixar-ho i tornar-me’n al centre, ja que si algú es pensa que això és fàcil, com ja he dit altres cops i utilitzant una famosa expressió anglesa “try walking in my shoes”.
Si el curs passat tot va estar marcat pel procés, aquest curs han estat les eleccions sindicals a la pública les que van marcar el meu pas. El 12 de març de 2019 vaig viure les meves primeres eleccions com a cap de llista en tots els sentits. La veritat és que m’esperava treure alguns vots més, però pels qui no ho sabeu, això de les eleccions és impredictible i si ho he de qualificar d’alguna manera, ho faria d’emocionant, però sobretot d’estressant.
Anava molt il·lusionat, però pel camí em vaig trobar amb moltes pedres a les sabates que no m’esperava i que em van deixar molt desesperançat i amb ganes de tornar a les meves classes de literatura. Però el fet de començar el curs que ve tercer de Dret i de poder ajudar a qualsevol persona que m’ho demana han fet revifar les meves ganes de continuar com a secretari de Sector Educació de la FeSP-UGT de les Terres de Lleida.
Sé que no és fàcil i que encara he d’aprendre molt, però tot el que faig, ho faig amb el cor i amb un somriure d’orella a orella, i no sé si amb això ja val. Al final vaig perdre un delegat, i si amb un permanent alliberat ja és difícil cobrir tota la província de Lleida, amb un delegat menys encara es complica més. Per aquest motiu vull agrair a tots els companys i companyes que m’han ajudat i m’ajuden cada dia a desenvolupar aquesta feina el millor possible, ja que sense vosaltres, companys/es de feina, afiliats/des, simpatitzants, amics/gues, aquesta feina seria impossible. És qüestió de no rendir-se mai i de lluitar pels nostres drets.
Si hagués de comentar altres aspectes interessants d’aquest curs, podria començar pel nefast funcionament del programa d’avaluacions Esfera que ha fet anar de cap a tota la comunitat educativa, des del personal PAS, que són els que es passen hores i hores davant de l’ordinador resolent les tasques administratives, fins als pares/mares i alumnes que han vist com a hores d’ara, alguns d’ells, encara no tenen el títol de l'ESO imprès. Passant pels mestres, professors/es i equips directius que no han pogut posar notes fins a altes hores de la matinada o presentar els informes d’avaluació quan tocava.
Però no tot és dolent, ja que com a victòries podem esmentar la recent retirada de la Resolució EDU/1076/2019 que regula l'FP dual a Catalunya; la celebració de les oposicions de Primària, Infantil i FP que encara estan celebrant-se; o el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014 que anirem cobrant per trams durant els pròxims tres anys. Quant a la concertada, esmentar que per fi hem pogut desbloquejar el premi de fidelitat i s’han aconseguit millores en els permisos, ja que han passat de comptabilitzar-se com a dies naturals a dies lectius. I quant a l’educació especial, esmentar la pujada del SMI a 900 euros la qual cosa fa que estiguem molt atents a què s’apliqui correctament en els diferents centres de treball.
Amb tot, encara queda molta feina per fer i des de la FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida estarem sempre al peu del canó lluitant pels vostres drets.
