Sara Bailac, senadora per Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, Miquel Pueyo, paer en cap de l’Ajuntament de Lleida, Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp i David Rodríguez, alcalde de Solsona
Els ajuntaments dels nostres pobles i ciutats podran fer servir els recursos dels que disposen per atendre les necessitats urgents dels seus veïns i veïnes. Milions i milions d’euros fins ara bloquejats als bancs per les injustes i inhumanes regles de l’austeritat fiscal serviran per afrontar l’impacte de la pandèmia més important del darrer segle. Un fet d’una lògica aclaparadora per als que ens dediquem al servei públic però que ha costat una llarga batalla contra un govern del PSOE i Unides Podem que fa mesos que ens repetia, una i altra vegada, que suspendre els topalls de les regles de despesa era, ras i curt, “impossible”. Aquest dimarts, però, ho han aprovat en Consell de Ministres.
A les comarques de la demarcació de Lleida, aquesta desencertada decisió ha fet que els nostres governs locals no poguessin destinar un total de 230,77 milions d’euros dels seus romanents econòmics a facilitar solucions a les necessitats reals dels seus habitants en el context de crisi sanitària, econòmica i social que vivim actualment. Malgrat que, algun consistori com el de la Paeria de Lleida no disposaria de cap d’aquests recursos perquè, precisament, l’anterior equip de govern va deixar les seves arques municipals en una situació econòmica força complicada.
Durant anys, les regles imposades pel ministre d’Hisenda del govern del PP, Cristóbal Montoro, ens han impedit impulsar projectes imprescindibles per al territori, bloquejant els estalvis de tots i totes. I quan ha estat més necessari que mai, quan les botigues dels nostres barris tanquen, els nostres conciutadans pateixen els estralls dels ERTOs, la manca d’oportunitats i l’emergència dels contagis, el govern espanyol ens plantejava com a única opció transferir-los aquests fons acumulats, i si de cas ja ens els anirien retornant a terminis. Un xantatge inacceptable, més encara quan la mateixa Unió Europea va recomanar a l’abril, fa ja gairebé sis mesos, que s’eliminessin els topalls de despesa per atendre l’emergència.
El republicanisme català ens vam plantar, i vam anunciar que ni els ajuntaments ni les diputacions republicanes del país cedirien els diners dels nostres veïns i veïnes a l’Estat. Hem lliurat la batalla política als municipis, hem impulsat nombroses iniciatives al Congrés i al Senat, i vam posar-ho reiteradament sobre la taula durant els debats de l’estat d’alarma. Sempre amb la mateixa resposta. Fins i tot quan vam haver de tombar el decret – xantatge del govern espanyol, ens van dir que “no hi hauria una segona oportunitat”. Trilerisme polític de baixa estofa. I el que ens deien que era impossible, el municipalisme republicà ho ha fet possible.
Evidentment no n’hi ha prou. Exigim que el fons Covid de 5.000 milions d’euros arribi als municipis que ho necessiten. Demanem també que es garanteixi la participació dels ajuntaments en els fons europeus de reconstrucció. I si ens creiem que la democràcia va de baix a dalt, és imperatiu respectar l’autonomia municipal en l’ús d’aquests recursos.
Amb tot, seguirem insistint en la necessitat de revertir el marc d’austeritat aixecat pel Partit Popular. Tampoc no confiem en un partit socialista que va contribuir a posar les bases de les lleis austericides de Montoro reformant l’article 135 de la Constitució amb “agosticitat i traïdoria” per prioritzar el pagament del deute abans que l’atenció a les nostres escoles i hospitals. Però s pera construirta i , justa, solid la nostra gent, sempre, fins a la victores escoles i hospitals. Si confiem, perrmant l'e cataí tenim tota la confiança en la força del municipalisme republicà, que seguirem posant al servei de la nostra gent, sempre, per a construir els fonaments d’una república catalana que la volem lliure, justa i solidària.
