Opinió

El segrest de la democràcia

S’esfumen les boires. La manipulació de la por; endèmica, sistèmica, instrumentalitzada, és la trista tradició d’un segrest, encara avui sense resoldre. L’aforisme més àmpliament utilitzat, suposadament per sotmetre la por, és la omnipresent seguretat. 

S’esfumen les boires. La manipulació de la por; endèmica, sistèmica, instrumentalitzada, és la trista tradició d’un segrest, encara avui sense resoldre.

L’aforisme més àmpliament utilitzat, suposadament per sotmetre la por, és la omnipresent seguretat. La por, esdevé una màscara que ens impedeix alliberar-nos d’un esclavatge monitoritzat, zoombitzant. Per culpa d’un maniqueisme adulterat hem de sacrificar tots els nostres drets i llibertats a canvi de seguretat i altres consignes  institucionalitzades com l’austeritat de molts en benefici d’uns pocs. I aquest només és un petit exemple. El món és ple de casos flagrants.

Mentre la gran massa social no siguem capaços de despendre’ns dels llasts de les pors manipulades, que ens delimita el camp visual a la mínima expressió, les nostres llibertats continuaran sent coartades, condicionades, falses. Com podem aconseguir trencar amb aquesta submissió majoritàriament acceptada i consentida?

Com a societat, el deure principal és la de protegir-nos a nosaltres mateixos i la cultura pot ser un vehicle eficaç sempre que no sigui escortada per cap poder. Una cultura oberta, espontània, vocacional, autogestionada i lliure, basteix els pilars ferms de qualsevol societat que pretengui ser-ho.

Cal també aprendre a contraposar termes com individualisme per egoisme col·lectiu, dogma per espiritualitat, capitalisme especulatiu per capitalisme cooperatiu, creixement irracional per decreixement sostenible i cal anar sumant. Aquests cadenats poden obrir-se si ens en fem còmplices.

L’única manera de ser antisistema és coneixent el sistema, d’altra manera no cessaran les lluites fratricides estèrils. Malauradament encara no som prou conscients de qui es beneficia de tot aquest desgavell. Totes les persones que es creuen amb poders per sobre dels seus semblants pateixen trastorns mentals profunds i desenvolupen una capacitat manipuladora sobrenatural, que cal saber identificar i remeiar amb celeritat. 

Les nostres pors les podem combatre amb el paradigma de la confiança, els nostres anhels de democràcia els guanyarem amb la cultura.

Ens caldrà treballar a fons una generositat, aquest cop conscientment, per ajudar a guarir les insanes costums dels poderosos.

Comentaris