18.07.2018 |
Anna Azamar
20:23
11/05/18

«Tenir cura»

El 12 de maig de 1820 naixia Florence Nightingale a Florència. Però qui és Florence Nightingale? Si sou de fora del col·lectiu infermer és molt probable que us ho pregunteu.

Florence Nightingale, també coneguda com la Dama de la Làmpada, és considerada la precursora de la infermeria moderna. Durant la Guerra de Crimea va ajudar a disminuir la mortalitat entre els soldats britànics gràcies a les mesures d’asèpsia i higiene que va establir en els hospitals de campanya. La seva feina va ser reconeguda pel Regne Unit i va marcar un punt d’inflexió en el concepte d’infermeria com a ciència del tenir cura. Si fins llavors la infermeria era considerada una feina mal vista i considerada, des de la intervenció de Nightingale a Crimea la percepció va començar a canviar i aviat és va obrir la primera escola d’infermeria.

És per el seu paper tan important en el desenvolupament de la professió, que celebrem el Dia internacional de la Infermeria el dia del seu aniversari.

Ser infermera és molt més que punxar vies, administrar medicació, curar ferides o acompanyar al metge en les visites; ser infermera és molt més que ser les ajudants dels metges, de fet som molt més. Les infermeres fa temps que lluitem contra la visió paternalista i patriarcal que és té de la nostra feina, som professionals de la salut que formem part d’equips assistencials multidisciplinars, dels que també en formen part metges, auxiliars d’infermeria, cel.ladors, psicòlegs, fisioterapeutes i un llarg etcètera de professionals.

Ser infermera vol dir tenir cura dels pacients, ajudar-nos a suplir la nostra autonomia quan no podem desenvolupar-la sols, acompanyar-nos quan passem per un procés de malaltia però també quan gaudim d’una salut plena, acompanyar-nos quan arribem a la vida i, també, acompanyar-nos ens els últims moments d’aquesta. Ser infermera també és investigar, innovar, desenvolupar noves tecnologies que ens ajudin en la pràctica assistencial.

Però com a societat fa poc que ens en comencem a adonar. Si algú al nostre país va ajudar a visualitzar la feina de les infermeres va ser el gran Carles Capdevila, les infermeres vam sentir la seva pèrdua com la d’un company i no podem fer més que agrair infinitament les seves paraules, “fan molt més que curar-me, tenen cura de mi i m’adono de la feinada que fan i de com arriben a ser d’invisibles”.

La infermeria és una ciència de la salut humanitzada, que veu i entén al pacient des d’una visió holística, com la suma del seu organisme i la seva ànima en definitiva com a persona; és aquesta visió holística la que busca tenir cura i no només curar els símptomes. Hi ha altres ciències de la salut que encara els queda camí per recórrer en la seva humanització.

Malauradament, encara hi ha molta gent que creu que els professionals més importants del sistema sanitari són el metges, però no és cert i fins i tot els metges ho diuen. Tot i la nostra invisibilitat les infermeres juguem un paper clau en els institucions sanitàries, som les responsables del benestar, la seguretat i la recuperació dels pacients. Al llarg de la nostra vida laboral adquirim una gran quantitat de coneixements i d’habilitats, i passem anys desenvolupant-les i perfeccionant-les; la nostra professió també és de les d’aprenentatge continu, continuem formant-nos mentre treballem ens entorns durs on l’estrès i l’estat d’alerta màxim només són una part més de la feina.

Les infermeres tenim cura incansablement dels nostres pacients, són el centre de la nostra atenció sanitària. I encara queda molt camí a fer, per la major part de la societat, per visibilitzar la infermeria.

Per això vull desitjar un gran dia de la infermeria a totes les companyes i companys, mentrestant continuaré lluitant, des d’allí on sigui, per fer cada dia la infermeria més visible. Feliç dia infermeres!

Comentarios