De vegades em fa la sensació que hi ha moments que ja els havia viscut abans. Com si fos cert allò que deien els grecs antics, que el temps és cíclic i totes les coses acaben per tornar. Per exemple, determinades rutines estivals: tard o d’hora sorgeix la notícia de persones que moren durant un correbou. Darrerament ha passat a Deltebre, on ha mort un home de 40 anys. Per no parlar dels incendis forestals, que any rere any s’entesten a arrasar àrees del país.
Davant d’aquestes notícies hom no sap quina cara posar. Més que res per com d’inútil sembla continuar insistint en l’absurditat de les morts als correbous. Com en resulten, de gratuïtes, evitables, irracionals. També es fa pesat haver d’insistir dient que la prevenció bàsica en la lluita contra els incendis no consisteix tant en fer anuncis de televisió quan tot és ja cremat i socarrat com en invertir en treballs de neteja forestal durant l’hivern, que és també quan s’adquireixen vehicles i quan cal dissenyar les infraestructures contra incendis pertinents.
Però res no canvia substancialment. Tornem allà on érem. Ens trobem que de forma provisional, a Catalunya, no hi ha curses de braus però continuen havent-hi correbous. Ebre enllà es mouen per protegir la tauromàquia sota l’etiqueta de bé d'interès cultural, els toros han tornat a la televisió i durant l’estiu es continuen estroncant vides davant les banyes plenes de foc d’un animal boig de patiment, que sovint mor ofegat a les aigües d’un port o martiritzat de la manera més insospitada. Tot envoltat per la boirina groga de les cendres en suspensió dels boscos cremats, un any del Berguedà, un altre d'Els Ports de Beseit, enguany de l'Empordà.
Afegim a tot això què succeeix amb els pressupostos dedicats a recerca científica –entre els més baixos d’Europa- o la situació actual del sistema educatiu i sanitari. Encara ens en passen poques, de coses. Tot plegat porta a pensar en un refrany inuit que diu “Els gossos es fan a base de fuetades”.
Però no passa res, la roda va girant en aquesta narcòtica sensació de dejà vu, cada estiu igual: els boscos socarrats, els morts dels correbous, els turistes alcoholitzats de Lloret de Mar... Per sort, aquest malson finalitza aviat –fins l’any vinent- i amb l’acabament de l’estiu torna l’inici de la lliga de futbol, que, per si algú no ho sabia, és l’única veritable preocupació d’aquest país, allò que fa semblar que tot està en ordre.
