El nom de Jessed Hernàndez probablement no els digui res. Fa poc que aquest noi s’ha proclamat campió del món de la mitja marató de curses de muntanya en els darrers campionats internacionals anomenats “Sky games”, celebrats a la Ribagorça.
Tot això no tindria res de remarcable si no fos perquè en Jessed s’ha proclamat campió com a representant de la federació catalana d’esports de muntanya. I aquest fet, entre d’altres conseqüències, implica que hagi estat desposseït de la medalla d’or, atès que la representació catalana no es considera oficial. La medalla d’or ha passat a mans del corredor japonès que va arribar en segona posició.
Així mateix, el cas oposat és el de Núria Picas. Aquesta corredora manresana s’ha proclamat campiona del món en marató de muntanya als mateixos “Sky games”. Però ho ha fet com a corredora de la federació espanyola –cosa que no li ha impedit creuar la meta enarborant una estelada. La Núria si que ha tingut la seva medalla.
Potser en tractar-se d’un esport minoritari aquests casos no gaudiran de gaire ressò. El fet és que cada cop que tenim un exemple d’identificació nacional derivada de celebracions esportives hi ha dues lectures: en el cas que la identificació sigui espanyola –només cal que atenguem a les celebracions de la darrera Eurocopa- la identificació política és legítima, pertinent, i ningú està fent política. Quan es dóna una identificació –posem per cas- catalana, aleshores no és legítima, ni pertinent, ni tan sols normal, ja que el tòpic manit diu que no s’han de barrejar política i esport.
El fet, però, és que el campió -en Jessed- no té medalla. No la té, no per córrer més a poc a poc, sinó per córrer per Catalunya. O sigui, que els criteris esportius són secundaris i allò que veritablement importa és el reconeixement oficial –polític, en darrer terme- de cada federació esportiva. I un es pregunta, què té a veure la dedicació i l’esforç esmerçat per aquest noi amb la retirada de la seva medalla?
Evidentment, totes les molèsties preses en el cas d’en Jessed i d’altres esportistes nomès fan que refermar –per si algú no se n’havia adonat- que en aquest racó de món esport i política es barregen. I no només això, sinó que l’abast i la influència que els èxits esportius poden exercir sobre la població es consideren prou notables com per a que les instàncies oficials dediquin el millor de si mateixes a impedir sistemàticament que les federacions esportives catalanes siguin reconegudes internacionalment.
Potser en Jessed se’n va cap a casa sense medalla, ni títol oficial, però a més d’un i de dos esportistes que em passen pel cap els ha donat una lliçó de competitivitat i superació d’obstacles.
