Ja fa diversos anys es va posar de moda la dita que els espanyols s'havien convertit de viananants a "Seatons". No es pot negar que el Seat, el cotxe més popular d'Espanya, ha canviat la nostra manera de ser. Avui la possessió d'un cotxe no significa gran cosa i és un luxe que ha deixat de ser-ho, per convertir-se en una necessitat. És clar que Hisenda no ho considera així i continua gravant aquest article tan necessari.
En no sé quina data va fer la seua apoteòsica entrada a Barcelona un lloctinent general, Don García de Toledo amb la seva esposa Dña. Victoria Colonna, en un magnífic cotxe, que les cròniques d'aquells temps qualificaven de cotxe fantàstic, del tot daurat per dins i per fora, a la italiana! Aquest seria sens dubte el primer cotxe que es va veure a Barcelona.
Per altra banda, a Paris després a Londres i successivament a Barcelona, es van crear una espècie de missatgeries per a transport de persones i efectes, d'una caserna de ciutat a una altra, els carrutatges de la qual per la seva gran capacitat se'ls va donar el nom de Òmnibus. Hem entrat de ple al món en cotxe i amb cotxe també ens treuen d'ell. Ens porten un cotxet en arribar, ens descabalem en l'estació de la vida, i després un altre cotxe preparat a aquest efecte, ens condueix a una altra estació..., la de l'eternitat! Quant hi va d'ahir a avui!
Recordo les polsoses carreteres de la meva infantesa, amb escassos cotxes circulant per elles, de tant en tant un carro. La pols s'amuntegava a les cunetes, la qual cosa de petit, feia les meves delícies en quan hi arrossegava els peus. Quan plovia es convertia en un fang repugnant amb la barreja del fem dels cavalls. Les llantes dels carros destrossaven el terra i de tant en tant, un peó, tot caminant, hi tirava uns petits cabassos de sorra i pedretes. Els cotxes passaven a 60 o 80 Km per hora i ens semblaven centelles. Els autobusos tractejant i asmàtics portaven a la baca un banc de fusta, i allí s'amuntegaven, barrejats amb paquets i embalums, els viatgers que menys pagaven.
Quant lluny està tot allò!
