Amb la que cau, iniciar un nou projecte empresarial no deixa de ser agosarat!, un comentari que aquests dies ens ha dirigit molta gent. I no deixa de ser curiós comprovar que davant de la situació en la que ens trobem es consideri agosarat engegar una nova activitat.
Catalunya sempre s'ha caracteritzat per ser un país de gent emprenedora, treballadora i esforçada, que ha sabut fer front a les dificultats, però darrerament, dóna la sensació que s'ha perdut aquest esperit lluitador. I hom es planteja el perquè de tot plegat?
Ha estat la dependència d'Espanya? O han estat les conseqüències de molts anys de bona vida, que han provocat la desaparició de la cultura de l'esforç?. Crec que tot una mica, però en definitiva, es veu que això de ser agosarat s'ha convertit en una actitud que sorprèn.
Aleshores, hom es pregunta, que cal fer per recuperar l'esperit lluitador dels Catalans?, que cal fer per generar riquesa?, per generar ocupació?, per recuperar l'estat del benestar que els ciutadans es mereixen per seu esforç?.
Diners... i on són aquests diners?, a Espanya, al bancs?, a sota la catifa?, tot són interrogants que no fan més que posar traves a l'emprenedoria i a la generació de riquesa.
Els catalans hem estat estalviadors, hem propiciat que les entitats financeres incrementessin la seva cobdícia amb els nostres diners, com deia el mestre Joaquim Maria Puyal, però a l'hora de la veritat quan hem tingut la necessitat de què aquest esforç estalviador reverteixi, han tancat la porta descaradament.
Diners que en aquests moments estan colgats de totxos, invertits en línies d'Ave inviables, aeroports que no funcionen, autopistes i autovies que utilitzen tres gats, i altres negocis que no es poden explicar. De tot plegat algú n'ha tret un benefici, però no precisament el petit estalviador, l'autònom o l'empresari que ha dipositat la seva confiança en una entitat financera.
Una confiança que es mesura pel valor del dipòsit que es tingui en una entitat, tant tens tan vals, en cas contrari no es pot demanar ni aigua. Aleshores quin és el futur de l'emprenedoria?, de la iniciativa empresarial?. Potser seria més recomanable tenir els diners sota la catifa i que les entitats financeres visquessin de l'aire, a veure com se'n sortirien sense les aportacions de l'esforç i el treball.
Ara tot són lamentacions, crits de socors perquè no s'enfonsi tota la teranyina financera, però tot el que s'ha perdut per aquesta cobdícia, ja no es recuperarà, i el més greu, són tantes les dificultats per accedir al diner que difícilment puguin sorgir noves iniciatives.
Possiblement hem estat agosarats!
