No fa gaires dies, el president de la companyia Mercadona Juan Roig pronosticava que Espanya seria intervinguda si no ens posàvem les piles. Aquesta paraula maleïda, intervenció, que sembla ser que els membres de l'executiu espanyol tenen prohibit de pronunciar, finalment s'ha traduït en una aportació a la banca de 100.000 milions de euros. Podríem dir que ja en tenim uns de salvats, però a aquests que de moment els hi salvem el cul, han deixat pel camí a una gran quantitat de petits estalviadors, d'empresaris i comerciants que no han pogut fer front a la situació per la manca de liquiditat.
Alguna raó deu tenir el senyor Roig, donats els resultats de la seva companyia. No ho posaré en dubte ja que els meus coneixements de macroeconomia no em permeten fer valoracions sobre l'eficàcia de la nostra productivitat. Però jo que sóc una persona modesta que des de fa més de vint anys em remeno per aquest territori nostre, he tingut la gran sort de conèixer a molts petits i grans empresaris, a comerciants, a autònoms, a pagesos, i els puc assegurar que no es distingien per les poques ganes de treballar.
Més aviat tot el contrari; molts d'aquests bons amics, o bé avui ja han tancat o bé tenen moltíssimes dificultats per suportar l'embranzida de la situació econòmica, no per falta de previsió, ni de ganes de treballar, ni per malbaratament dels seus beneficis, sinó més aviat han estat agent aliens, com la manca de finançament, la morositat, i la pressió fiscal i administrativa.
És evident que no es pot generalitzar però, terra endins, fora de l'abast dels grans lobbies econòmics i financers, el teixit empresarial i laboral no es caracteritza precisament per tenir poques ganes de treballar; el que li cal són eines, facilitats i recolzament per tirar endavant els seus projectes.
Amb tots els respectes, potser seré un agosarat, però crec que el sector en el què es mou el senyor Roig és el menys afectat per la situació econòmica, un sector bàsic del que és difícil de prescindir. sinó que els preguntin a tots els petits comerços que han hagut de tancar.
Treballar, treballem (i de valent), però hem tingut una sangonera que no ens ha deixat projectar el nostre futur i que, encara avui, disfressada de crisi, buscant arguments per justificar que encara calen més sacrificis.
