El patiment que suposa viure sense llar, l’erosió del sentit vital que això produeix i la pèrdua dels drets fonamentals que ho acompanya són intolerables i, a més, evitables.
Les entitats socials estimen que a Espanya hi ha prop de 40.000 persones en situació de sense llar. Per tant, estem ben lluny de reduir aquestes xifres, ans al contrari, els contextos d’exclusió i vulnerabilitat han augmentat i l’empitjorament de la situació social s’estén a amplis sectors de la població.
Les causes: un gran retrocés en els drets i prestacions que havíem assolit acompanyades d’un augment considerable de desnonaments i de les tarifes energètiques. A tot això, també cal afegir-hi la disminució del finançament de serveis socials que entre el 2011 i el 2014 ha estat d’un 34%.
Segons l’INE a Espanya existeixen uns tres milions i mig d’habitatges buits i l’Estat continua sense afrontar la situació. Aquestes dades ens indiquen que continua sent imprescindible una política d’habitatge que fomenti el lloguer social i en garanteixi el dret ja que es continua vivint una situació d’emergència residencial que no és afrontada ni coberta per les administracions públiques. Per tot això, és urgent un canvi de model que posi la persona i la seva dignitat al centre, que garanteixi l’accés als drets fonamentals i el seu exercici, sobretot els drets de les persones que pateixen una major exclusió i vulneració. Un model afavoridor que afronti les causes i les conseqüències estructurals de la pobresa i que enforteixi el sistema de protecció social.
La teva casa pot substituir el món; el món mai substituirà la teva casa
( proverbi alemany )
