Opinió

Recerca històrica de Mollerussa X - La Guerra Civil, segona part

Segons consta, en una acta municipal del 13 de febrer de 1937, Mollerussa tenia 3500 habitants quan va esclatar la guerra. A més, comptava amb una forta presència sindical i diferents partits polítics que s’agrupaven dintre de l’obrerisme. Tanmateix si va destacar un fet a nivell general, durant els primers mesos de 1937, aquest va ser la dissolució de les milícies antifeixistes i la seva integració forçosa a l’Exercit Popular. Aquest canvi de rumb no es tractava solament de la dissolució de les milícies, sinó que s’imposava en tots els aspectes de la vida política i social, la disciplina d’un comunisme ortodox davant la visió d’un comunisme llibertari o anarcosindicalista. A Mollerussa, un dels exemples clars d’aquest canvi d’estratègia es va donar durant el mes de març de 1937, quan la UGT i el Comitè Revolucionari, protagonistes de la vaga a la Casa Canal i de la revolució, van ser apartats de la direcció del Canal d’Urgell. La Generalitat es va fer càrrec de la companyia, a través de la Confederació Hidrogràfica de l`Ebre, i es va treure tot el pes als comitès revolucionaris per situar a l’advocat Josep Fraure com a nou gerent.

Aquells primers mesos de guerra ja començaven a fer estralls entre els veïns de Mollerussa; cada cop quedaven menys joves al poble, perquè marxaven al front; i el menjar s’havia de començar a racionar a través de cartilles

Els que es quedaven eren testimonis de com la dinàmica entre els mollerussencs avançava en el dia a dia del conflicte. Uns fets que es traduïen en molts casos en les revenges entre veïns, que en la majoria de les vegades eren fruit de problemes no resolts. Entre les seves causes hi havia factors estructurals que es donaven amb una naturalesa més immediata; o bé, pel contrari es posaven de manifest a més llarg termini.

ALBA PHOTO 11-1139 Photo Unit D498Funeral of Lieutenant William Digges, MollerusaA principis de 1937, les noticies que arribaven del Front no eren gaire bones. Els veïns es van assabentar de la mort, al front d’Aragó,  d’Antoni Franganillo, que tenia 31 anys i era un dels homes forts d’ERC a Mollerussa. Abans de marxar al front, Franganillo havia estat regidor a l’Ajuntament i la noticia de la seva mort va ser molt sentida entre els veïns i es va demanar que la plaça Manuel Bertran fos rebatejada amb el seu nom. Tot i la dissolució de les milícies, l’Ajuntament de Mollerussa continuava en mans de la CNT i Francesc Rubinat n’era alcalde. Paral·lelament, membres de la CNT i  de la UGT eren els encarregats d’organitzar el repartiment de les terres que s’havien col·lectivitzat. A l’acta municipal del 13 de maç de 1937, on es fa ressò de les múltiples peticions de veïns per poder accedir a la terra col·lectivitzada; es va acordar pagar, als veïns que treballessin aquestes terres, un jornal de 60 pessetes setmanals per una jornada de 48 hores. Els que es posessin a treballar per particulars se’ls havia de pagar un sou de 10 pessetes diàries per una jornada de 40 hores setmanals. En canvi, els obrers que tenien entre 16 i 18 anys se’ls havia de pagar 8 pessetes al dia.

cnt-carteles-de-propaganda-anarquista-espanol-durante-la-guerra-civil-espanolaMentrestant a Barcelona esclataven els Fets de Maig de 1937; un dels moments clau i més rellevants en el desenvolupament de la Guerra Civil. Del 3 al 7 de maig, forces de la CNT i del POUM es van enfrontar a trets contra membres del PSUC, la UGT i ERC. Els motius d’aquesta guerra dintre del bàndol republicà, eren perquè els anarquistes i els poumistes es mostraven partidaris de fer la guerra i la revolució de manera simultània; mentre que els comunistes i els d’Esquerra defensaven que primer s’havia de guanyar la guerra i després fer la revolució.

Més enllà d’aquest aspecte en concret, el que estava en disputa durant els Fets de Maig, eren dos maneres contraposades d’entendre el comunisme, la stalinista i la trotskista

Aquesta lluita interna la van perdre els de la CNT i el POUM,  partit que va ser il·legalitzat i el seu líder, l’Andreu Nin, assassinat per espies soviètics. Malauradament, hi ha molt poca cosa documentada del que va passar a Mollerussa durant els Fets de Maig; però, segons les actes municipals, la CNT va continuar al capdavant de l’ajuntament i el dia 29 de maig es va aprovar el canvi de nom del Carrer Ferrer i Busquets per el de Avinguda Bonaventura Durruti. Per tant, sembla que la persecució ideològica que van patir els cenetistes i els poumistes a ciutats grans com Barcelona o Lleida, no va tenir tanta rellevància a pobles com Mollerussa, on els anarquistes van continuar manant a l’Ajuntament. Si més no, en les actes que transcriu el Miquel Polo al seu llibre, l’historiador mollerussenc fa referència a moviments interns que es van produir dintre del sindicat anarquista i que es van traduir en un canvi d’alcalde el 16 d’octubre de 1937. Aquest cop, l’alcaldia va recaure en mans  del també cenetista Pere Paniello Grau. Però aquest govern va durar poc i al cap d’un mes van dimitir tots els regidors de la CNT. Finalment, per superar aquesta crisi consistorial, el 27 de novembre es va acordar situar al capdavant de l’alcaldia, al també membre del sindicat anarquista, Jaume Mata Casany.

A començaments de 1938, a Mollerussa continuava havent-hi un trànsit constant de gent que arribava del Front i d’altres que hi marxaven. Soldats joves, procedents  de totes les contrades, feien el seu període d’instrucció a Mollerussa. Aquests moviments i la instrucció dels soldats ho trobem magníficament relatat al llibre: “Diari d'un soldat: 1937-1939 de Pere Belart. Aquest membre de la Lleva del Biberó, procedent d’Àger,  va escriure el seu diari de guerra durant els mesos que va ser soldat. Balart parla de la seva estada a Mollerussa, durant el mes de març de 1938, i explica com feien la instrucció militar a uns magatzems molt grans que hi havia davant de la fàbrica de La Forestal. També relata la passejada que fa amb els seus companys per la fira de Sant Josep; on malgrat la guerra, explica que els carrers estaven plens de gent i de parades amb bestiar que els expositors posaven a la venda.

Guerra Civil Mollerussa Daniel AltisentTot i així, la situació va canviar el 3 d’abril de 1938 quan les tropes franquistes van entrar a Lleida i van  ocupar gran part de la ciutat, només deixant el barri de Cappont en mans republicanes. La proximitat de l’exercit franquista, a solament 25 quilòmetres, va suposar que el president de la Confederació Hidrogràfica i els delegats de la Generalitat, que estaven al capdavant de la gestió del Canal d’Urgell, deixessin la localitat. Davant aquest vuit de poder, el que quedava del Comitè Revolucionari i la Junta del Sindicat es van tornar a fer càrrec de les instal·lacions de la Casa Canal. Un cop el front es va  establir al riu Segre, Mollerussa va patir intensos bombardejos que van afectar punts estratègics de la vila. Llocs com: la Forestal d’Urgell, el molí de Cal Calçoner, on els franquistes creien que hi havia un dipòsit d’explosius; l’estació de tren, diversos punts de la sèquia del Canal d’Urgell, sobretot als ponts del camí de Belianes i de Torregrossa; i també a la Casa Canal, on s’hi van construir túnels perquè s’hi refugiessin els veïns. Miquel Polo també anota algunes de les víctimes que van morir a Mollerussa a causa de les bombes; uns bombardejos que, tot i que no van ser molt continuats, es van perllongar des de el mes de maig fins al desembre. Algunes de les víctimes van ser: Mariano Mateu Borros, mort el 27 de maig de 1938.  Alfonso Garcia Rabadán, de 20 anys i procedent d’ Andujar, va morir  per una bomba el 27 de juliol. Josep Escolà Torres, de 72 anys i de Mollerussa va morir el 27 de desembre quan va caure una bomba a casa seva al camí de Belianes número 1. Justina Mestres Serra i Josep Massana Mestres, mare i fill de 40 i 14 anys, van morir per les bombes que va caure al carrer Ferran Puig número 25. La última mort que fa referència el Miquel Polo és la de Magí Poca Font, un veí de 68 anys de l’Espluga Calba. La Salle, que s’havia convertit en una escola laica durant els primers mesos de guerra, ara passava a fer les funcions d’ hospital militar, ampliant així la cobertura que ja oferia la Torre Culleré des de principis del conflicte.  

El 16 de novembre de 1938, l’exercit republicà perdia la batalla de l’Ebre i ja no quedava ningú que cregués que Franco no guanyaria la guerra. El 23 de desembre, les tropes franquistes van trencar el front del Segre i van avançar en la conquesta de tot Catalunya. A Mollerussa no hi va haver cap tipus de resistència, el dia 7 de gener de 1939, el que quedava del exercit republicà, feia volar els ponts del canal i abandonava el poble. El dia 8, Mollerussa era un lloc fantasma i, l’endemà dia 9 de gener, els falangistes, acompanyats de moros a cavall, entraven pel camí del Palau cantant el cara al sol. Els veïns, exhausts d’una guerra que havia sigut molt llarga, van sortir a rebre els soldats amb alegria per la fi del conflicte. S’acabava la guerra civil però començava la llarga dictadura franquista.    

PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:

ALTISENT i CARULLA, Daniel. “Les Cartes de Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de postguerra a Mollerussa” Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, número 7 (2016), p.9-24.

BELART i BENSENY, Pere; Diari d’un soldat 1937-1939. Tremp : Garsineu, 2004.

OLIVA i LLORENS, Jordi.: “El cost humà de la Guerra Civil al Pla d’Urgell (1936- 1953). Anàlisi quantitativa i comparativa”, Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, número 5 (2014), p.49-75.

POLO i SILVESTRE, Miquel.: Mollerussa, de lloc petit a poble (1889- 1938),Mollerussa, IG Cuberes, 1997.

SOLÉ i BONET, Ton.; MESTRE i ROIGÉ, Esteve.: Escrits del Pla d’Urgell. Dietaris, correspondència i documents (1650-1950),Lleida, Pagès Editors,2010.

Comentaris