26.11.2020 |

Recerca històrica de Mollerussa VII - L'auge catalanista. L'avenir i els Jocs Florals

Recerca històrica de Mollerussa VII - L'auge catalanista. L'avenir i els Jocs Florals

A finals del segle XIX el catalanisme renaixia. El primer diumenge de maig de l’any 1859 es recuperaven a Barcelona els Jocs Florals. El dia 9 d’octubre de 1880, Valentí Almirall impulsava el Primer Congrés Catalanista; i l’any 1886 publicava la seva obra cabdal Lo Catalanisme. A finals de març de 1892 es van celebrar les Bases de Manresa, el primer acte on el catalanisme polític reclamava l’autogovern perdut el 1714. Aquest auge catalanista no va ser, en absolut, ben vist pels polítics i els estaments espanyols. El 25 de novembre de 1905, uns militars van assaltar les seus del rotatiu satíric el Cu-Cut i la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Aquests dos periòdics defensaven el moviment catalanista i el Cu-Cut, a les seves pàgines, publicava acudits on ridiculitzava a l’exercit espanyol 

L’Espanya borbònica, lluny de fer punible aquella acció, va crear la Ley de Jurisdicciones Políticas; un llei que permetia a l’estament militar jutjar a qui cregués que atemptava contra la unitat d’Espanya o contra l’exercit. Els atacs a les redaccions i l’aplicació d’aquesta llei es van veure com una greu ofensa a Catalunya i el 1906; republicans, carlistes i la Lliga Regionalista, van unir forces per crear la coalició Solidaritat Catalana. A les eleccions provincials i generals del juliol de 1907, els solidaris van arrasar a tot Catalunya i van treure gairebé un 70 % dels vots i 40 dels 44 escons que hi havia en joc.cu-cut

Aquesta puixança del catalanisme també va arribar a Mollerussa i ho va fer de la mà de  Blai Carné Valls, que va ser escollit alcalde l’any 1909. Descendent de família republicana, el nou batlle va fer un gir catalanista a les polítiques que portaven desenvolupant els seus predecessors. Carné va donar oficialitat a la llengua catalana i va fer canviar les crides dels serenos, del castellà al català, argumentant que era la llengua més parlada entre els mollerussencs. Un altre fet insòlit va ser veure onejar la senyera, des de el balcó de l’ajuntament, durant les festes locals. Aquella  dècada de 1910 van ser uns anys importants pel catalanisme polític que va veure materialitzats part dels seus anhels amb la posada en funcionament de la Mancomunitat de Catalunya. Per primer cop, en dos-cents anys, les quatre províncies catalanes quedaven unides administrativament i Enric Prat de la Riba era nombrat president. Això es va aconseguir el 26 de març de 1914 i aquell mateix any naixia a Mollerussa l’Associació Cultural l’Avenir.  Membres de la burgesia nacionalista, procedents del Casino, van obrir un nou local a la Plaça del Pou.

De tarannà obertament catalanista, el lloc va agafar cert renom i es va convertir en un punt de trobada de la intel·lectualitat burgesa a la plana de Lleida

Membres de la dreta local com: Isidre Cuberes Costa, Ramon Carné Albareda, Tomàs Badia Vila, i les famílies Jaques i Bosch, acostumaven a freqüentar aquest exclusiu local. A l’Avenir s’ hi van fer xerrades de gent molt diversa. Destaquen: el folklorista Valeri Serra Boldú, que va presentar el Calendari Folklorik de l’Urgell. El mestre republicà Federic Godàs, que el 1918 va fer una conferència titulada Els plaers espirituals de la vida. O el metge local Emili Gállego que va parlar de la lluita contra la tuberculosi. El Correo de Lérida,  el 21 d’octubre de 1914 en deia el següent: El local se compone de una sala regular para conferencias, donde sus socios entre sorbo y sorbo de café comparten amigablemente el rato. Una soberbia i artística biblioteca que encierra unos 700 volúmenes de toda classe de autores y edades, construido por el joven carpintero de esta Armengol Torres; y un espacioso salón de lectura, en el cual lo mismo que la sala de café, aparecen bonitos cuadros pintados al óleo por el aventajado artísta de esta población D. Tomás Jaques Pinyol

Durant el primer terç del segle XX, a Mollerussa van aparèixer diversos diaris de totes les ideologies. Els fets del Cu-Cut van impulsar l’aparició de diverses publicacions satíriques que van agafar certa revolada a Ponent. Per una banda, La Tarota, creada el 1916 i el Cap de Ruc, fundada el 1917. A les dos publicacions era habitual trobar-hi articles de l’escriptor mollerussenc Josep Torres Tribó. Personatge clau de l’anarquisme lleidatà, pedagog i un important director d’obres teatrals; Josep Torres Tribó representa segurament la figura intel·lectual més injustament oblidada pels Mollerussencs. Durant aquells anys es van comptabilitzar un total de nou publicacions, locals i comarcals, que s’editaven des de Mollerussa. Però si destaca per damunt de la resta un diari que es va implicar en el moviment catalanista, aquesta va ser el Urgell-Segarra, rotatiu fundat el 1918 pels membres de l’Avenir. Aquest periòdic sortia publicat cada quinze dies i va gaudir d’un important arrelament a Ponent. Definia la seva línia editorial com: “Porta-veu i defensor dels interessos morals i materials de les esmentades comarques”. Isidre Cuberes, Manel Solà, Tomàs Badia i altres membres de la dreta mollerussenca van ser els impulsors d’aquesta publicació catalanista. Aquell 1918 també va ser el primer any que es va celebrar la diada de l’11 de setembre a Mollerussa. 

Mollerussa_antigues6El centre cultural l’Avenir i el diari Urgell–Segarra són fonamentals per entendre el dinamisme catalanista que va viure Mollerussa durant el primer terç del segle XX. Des de l’Avenir i la redacció del diari, es van posar al capdavant de les reivindicacions per a l’autonomia, s’organitzaven concursos literaris i s’endegaven campanyes a favor de la retolació en català. El 5 de febrer de 1922 es va organitzar a Mollerussa tot un seguit d’actes per celebrar la Diada de la Llengua Catalana. Aquell mateix any, per la festa major, es va celebrar la Festa dels Pomells de Joventut. Josep Maria Folch i Torres, creador d’aquesta festa, va ser convidat expressament per presidir la celebració de l’acte. Mollerussa es va vestir de gala i els joves organitzadors -coneguts com a pomellistes- reivindicaven l’esperit cristià i retien homenatge a la pàtria catalana. Durant la festa dels Pomells, es van ballar sardanes, hi va haver representacions de teatre, va cantar l’Orfeó Mollerussenc i es va tancar la festa amb la benedicció de la bandera dels Pomells.    

Des de la Mancomunitat de Catalunya es va voler impulsar una descentralització cultural i es va decidir portar els Jocs Florals a les comarques de Ponent. El 1919 es van celebrar a Juneda i el 1923, Artesa de Segre, Balaguer i Mollerussa van ser les seus d’aquest important certamen literari. El 25 de febrer de 1923 la revista Urgell-Segarra va fer públic el cartell dels Jocs que s’havien de celebrar el primer dia de la Festa Major  de Mollerussa. Es van anunciar els tradicionals premis ordinaris: La Flor Natural, l’Englantina i la Viola. El guanyador, tal i com diu la tradició dels premis del Gai Saber, triaria la dama, que un cop proclamada reina de la festa, havia de lliurar els altres premis. A part d’aquests tres premis, l’organització havia previst un total de 19 guardons, entre objectes d’art, col·leccions de llibres i diners en metàl·lic. Els Jocs Florals van tenir molt bona acollida entre la societat mollerussenca, diverses entitats i empreses es van avenir a oferir premis.

La Forestal d’Urgell, la Societat Recreativa l’Amistat, l’Acadèmia Montserratina, la Societat Mir, Escolà i Companyia, Foment d’Urgell, la Societat del Canal d’Urgell i el Sindicat General de Reg, van col·laborar en l’entrega de premis d’aquest certamen literari 

El pressupost arribava a les 1100 pessetes, però tal i com explica Joan Cornudella al seu article sobre els Jocs Florals al Urgell, es van declarar alguns premis deserts i l’organització es va estalviar 350 pessetes. El jurat estava presidit per l’escriptor Magí Morera Galicia i el formaven els següents vocals: Mossèn Àngel Garriga Boixader, Manuel Folch i Torres, Lluis Tintoré Mercader, Valeri Serra Boldú, i Josep Iglesies Guizard. Actuava com a secretari del jurat el mollerussenc Manel Solà Pou. Una altra taula estava integrada per les autoritats locals. Aquesta va ser  presidida per: l’alcalde de Mollerussa Jaume Culleré Tribó, el jutge municipal Antoni Berenguer, el rector Joan Pintó, el caporal de la Guàrdia Civil Hipòlit Vives i el regidor Josep Bohigues. Els textos premiats van ser publicats al Urgell-Segarra els dies posteriors al resultat. Alguns dels relats que van ser guardonats foren: “El guerrer Mitrat de Mossèn Llorenç Riber, “Col·loqui de Vigília”  de Joan Solervicens, “Cançó d’Esperança” de Joan Puvill, “El decàleg del bon català” del mollerussenc Isidre Cuberes  i “l’Elogi de l’Arbre” del rector de Banyoles, Josep Parareda.

Jocs FloralsLa festa va ser tot un èxit i es van escriure moltes cròniques que van situar el poble de Mollerussa al epicentre de la cultura catalana. Els Jocs Florals van ser l’últim gran acte que va organitzar el centre cultural l’Avenir. L’entitat catalanista i el periòdic Urgell- Segarra van posar fi a la seva existència el dia 23 de setembre de 1923, deu dies després que Miguel Primo de Rivera fes un cop d’estat a Espanya i comencés una dictadura, molt dura i repressiva contra el moviment catalanista, que va durar fins a les eleccions que van portar la Segona República el 14 d’abril de 1931.

 

PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:

CORNUDELLA OLIVART, Joan. “Any de Jocs Florals en Terres Urgellenques”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell. 11 pp.163-182.  1998.

CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Angel. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa 1896-1996. Mollerussa 1998

SOLDEVILA ROIG, Jordi. Aigua, Burgesia i Catalanisme. Mollerussa, la construcció d’una ciutat (1874-1936). Patronat Josep Lladonosa. Lleida. 2015.

Recerca històrica de Mollerussa VII - L'auge catalanista. L'avenir i els Jocs Florals
comentaris