12.12.2019 |
Daniel Altisent Carulla
10:27
21/02/19

Recerca històrica de Mollerussa VIII - Els anys de la República (1931-1936)

Recerca històrica de Mollerussa VIII - Els anys de la República (1931-1936)

Després  que el rei d’Espanya Alfons XIII hagués donat suport a la dictadura de Miguel  Primo de Rivera, mort a Paris el 1930, i un breu període conegut com la dictablanda, on va governar Dámaso Berenguer; les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es van plantejar com un autèntic plebiscit entre monarquia i república. La victòria aclaparadora de les forces republicanes va forçar al monarca a renunciar a la corona i a marxar al exili amb la seva família. El 14 d’abril de 1931 es proclamava solemnement la República a tots els pobles d’Espanya i Francesc Macià proclamava la República Catalana des de la Plaça Sant Jaume. Amb l’adveniment de la República i la recuperació de la Generalitat de Catalunya, per acontentar els anhels catalanistes, començava a Espanya una lluita acarnissada entre les dretes i les esquerres per ostentar el poder republicà.

El canvi de règim va portar un esclat d’eufòria col·lectiva que també és va manifestar a tots els pobles del Pla d’Urgell. Tal i com explica Francesc Foguet, el 14 d’abril de 1931, els veïns de Mollerussa van començar a sortir al carrer per celebrar el canvi de règim i, al vespre, es va hissar la bandera republicana entremig dels  aplaudiments de la multitud. L’endemà, dia 15 a la tarda, es van organitzar dues manifestacions amb música que van recórrer pels carrers de Mollerussa i van convergir a la Casa Forta. Acte seguit, el comitè republicà va prendre possessió de l’alcaldia i a la nit va continuar la festa a la Plaça Major amb l’actuació de les dues bandes que havien conduit la comparsa. Però el republicanisme mollerussenc estava molt dividit i això va provocar que es passés de l’eufòria dels primers dies a qüestionar la legitimitat de qui havia guanyat les eleccions. La disputa estava en saber qui representava ERC a Mollerussa; un partit que feia un mes que s’havia constituït i s’havia convertit de sobte en majoritari. El conflicte va sorgir entre l’històric Centre Republicà, que donava suport a la candidatura dels socis de l’Amistat; o els representants, més escurats a la dreta, del Casino de Mollerussa. Els del Casino van impugnar els comicis i les protestes van provocar que es repetissin les eleccions el 31 de maig. Finalment, amb la victòria dels “de l’Amistat”, el 5 de juny de 1931 va ser investit alcalde el banquer Ignasi Queralt. Membre de la dreta liberal catalanista, el nou batlle va saber aglutinar aparentment les dos faccions del republicanisme mollerussenc i va calmar els ànims per poder començar la primera legislatura republicana a Mollerussa.

macia_ajuntament_1La Segona República va durar cinc anys, es va dividir en tres etapes i va ser un vaivé  polític tant a Espanya com a Catalunya. La  primera etapa de la República és coneguda com el Bienni Progressista i es va desenvolupar entre l’abril de 1931 i el novembre de 1933. Durant aquest període, on van governar les esquerres, es van aplicar lleis que limitaven el poder de l’exercit, l’església i els terratinents. Es va redactar una constitució progressista, es va atorgar el dret a vot a les dones i es va establir un nou sistema pedagògic, basat en els valors republicans i en l’escola laica. La segona etapa es coneix com el Bienni Conservador i va del novembre de 1933 al febrer de 1936. Durant aquests dos anys van governar les dretes i es van revertir totes les polítiques progressistes del primer Bienni. La CEDA, va guanyar les eleccions del novembre de 1933, però va ser el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, l’encarregat de formar el govern. Tanmateix a principis d’octubre de 1934, el PRR va fer entrar tres ministres de la CEDA al gabinet de govern. Per l’obrerisme, la CEDA era considerat un partit obertament feixista i això va ser el detonant de la revolta que es va produir a Astúries i a Catalunya l’octubre de 1934. El 4 d’octubre esclatava la revolució minera d’Astúries i es proclamava una vaga general a tot Espanya. Davant de l’entrada dels feixistes al govern de la república, el 6 d’octubre, Lluis Companys va trencar relacions amb el govern espanyol i va proclamar l’Estat Català. Els Fets d’octubre es van saldar amb més de mil morts a Astúries i a Catalunya gairebé amb un centenar i el president de la Generalitat i els seus consellers tancats a la presó.

Lamistat-2Arribats en aquest punt, anem a incidir en el que va passar a Mollerussa durant els  Fets d’octubre de 1934. El dia 4, l’obrerisme mollerussenc cada cop més fort i organitzat es declarava en vaga. Es va constituir un comitè i els piquets van bloquejar la sortida d’un tren de l’estació. Mateu Capell, que era alcalde des de el mes de gener, va recolzar la vaga i el dia 5 d’octubre, els comerços van romandre tot el dia tancats. L’endemà, dia 6 a la tarda, van començar a arribar les noticies que el president Companys havia proclamat l’Estat Català. Segons explica Jordi Soldevila, els membres del comitè de Mollerussa van emular al president i des del balcó de l’alcaldia van proclamar la República Catalana. Sembla ser que es van retirar les banderes catalana i espanyola i es va penjar una estelada. Acte seguit es va publicar un ban per tot el poble que proclamava l’estat català. A partir del dia 6 la tensió de la vaga va augmentar i els comitès van començar a aixecar barricades als carrers. El diumenge dia 7, la Guardia Civil declarava la llei marcial però no van aconseguir sufocar la revolta. L’endemà, Mollerussa es despertava amb avions que sobrevolaven el poble llençant octavetes que instaven als revoltats a rendir-se i a deposar les armes. Veient la resistència que oferien els revoltats, la nit del 9 d’octubre, un grup de soldats del Regiment Número 25 de línia, es van afegir a les forces de la Guardia Civil i finalment, el dia 10 d’octubre, el comitè revolucionari es va rendir. Immediatament es van produir tot un seguit de detencions. Es va detenir: el secretari municipal Josep Castells, l’alcalde Mateu Capell, el regidor Francesc Codina i l’antic president de les joventuts d’Esquerra, Magí Segura. Tots van ser tancats durant mesos a la presó de Lleida.

La tensió entre les esquerres i les dretes era màxima i, el 16 de febrer de 1936, va augmentar encara més quan el Front Popular va guanyar les eleccions a Espanya. Amb la victòria novament de les esquerres, es deixava enrere dos anys de conservadorisme i s’establia una clara voluntat de recuperar les polítiques reformistes dels primers anys. Mollerussa no en va quedar al marge i el primer efecte que va tenir el resultat electoral va ser la dimissió de quatre regidors i l’alcalde, tots ells havien estat designats després dels Fets d’octubre. Van dimitir l’alcalde Salvador Casamitjana Majà i els regidors: Joan Cabestany Adern, Josep Castelló Nadal, Guillem Gaya Muria i Manuel González Sánchez. Acte seguit es va restituir a Mateu Capell a l’alcaldia de Mollerussa. També es va restablir la figura de l’alcalde segon, tercer i quart en els noms de: Miquel Gabarra Balcells, Francesc Codina Querol i Pere Felip Pagès. Durant aquells mesos, la tensió política entre la dreta i l’esquerra mollerussenca anava creixent. Partits i sindicats com el PSOE, el POUM, la UGT i les Joventuts Llibertàries, tenien forta presència al poble i van començar a organitzar diferents grups de Milícies Antifeixistes i de Comitès de Salut Publica. Per altra banda, les dretes, integrades per els carlistes, la Lliga i els republicans lerrouxistes ho veien molt diferent i es mostraven atemorits per l’escalada de tensió que s’estava produint al poble.

companys presóA més de  la inestabilitat política, el mes de juny de 1936, la UGT va declarar una vaga indefinida dels treballadors de la Societat del Canal d’Urgell. Degut a la presència d’un major nombre d’empleats, aquesta vaga es va desenvolupar i va tenir el seu punt neuràlgic a Mollerussa. Entre els líders sindicals apareixen diferents noms que esdevindran les cares visibles de la reivindicació laboral i del posterior procés revolucionari. Entre les figures més rellevants destaquen: Manel Farràs, Sebastià Farràs i Jaume Farràs – tres cosins que van sobresortir pel seu lideratge dintre del sindicat -. També van destacar en tasques de lideratge però en menor grau: Antonio Perera, Guillem Gaya, Fermí Melgosa, Joan Escolà, Salvador Tamarit o Isidre Tàsies. Malauradament no hem trobat cap document que ens indiqui quin dia exacte va ser l’inici de la vaga, però sabem que va començar pels voltants del 15 de juny i es va acabar oficialment el 21 de juliol de 1936. La vaga no va ser gaire ben vista pels veïns de Mollerussa, ja que el mes juny era l’època on més es necessitava l’aigua per regar els conreus. Els piquets es van situar a l’entrada de la Casa Canal, però tal i com explica Jaume Vila al seu llibre, la gent els escridassava i els anomenava “ rectorets” per haver escollit el pitjor moment per fer la vaga. El 17 de juliol de 1936 la Generalitat emetia un laude que declarava il·legal la vaga pel seu contingut polític i no social. Però tot va canviar l’endemà, dia 18 de juliol, quan es va començar a escampar la noticia que els militars s’havien aixecat en armes contra la República. Començava la Guerra Civil Espanyola. 

PER SABER-NE MÉS  CAL QUE LLEGIU:

FOGUET i BOREU, Francesc.  “La primavera republicana de 1931 al Pla d'Urgell” Mascançà . Revista d’Estudis del Pla d’Urgell número 5 ( 2014) pp. 09-27.

GALLART, Felip i LLADONOSA, Vicent “Mateu Capell Piró, alcalde republicà de Mollerussa (1934-1936)” Mascançà . Revista d’Estudis del Pla d’Urgell número 9 (2018) pp. 69-82.

SOLDEVILA i ROIG, Jordi. Aigua, Burgesia i Catalanisme. Mollerussa, la construcció d’una ciutat (1874-1936). Patronat Josep Lladonosa. Lleida. 2015.

VILA, Jaume. Els Canals d’Urgell i la seva història. Diputació de Lleida. Lleida. 1992.macia_ajuntament_1

Comentarios