Opinió

En temps de pandèmia IV

Les activitats agropecuàries han set al llarg de la història un tret distintiu d’aquestes contrades, la ciutat de Lleida, una agrociutat, i el seu entorn ampli formen una de les hortes més grans i productives d’Espanya

La reconstrucció econòmica és una prioritat per a tots el països que pateixen l’atac del COVID-19. Hem parlàvem d’aquest tema en l’anterior article publicat al 29 de juny. Ara volem ficar l’atenció en la importància que té l’agricultura a les terres de Lleida.

Les activitats agropecuàries han set al llarg de la història un tret distintiu d’aquestes contrades. La ciutat de Lleida, una agrociutat, i el seu entorn ampli formen una de les hortes més grans i productives d’Espanya. Les terres de secà amb els seus cultius són també una peça fonamental en aquest entremaliat. Però les circumstàncies mediambientals actuals encara fan més indispensables la tasca de la pagesia.

El canvi climàtic afecta de forma agressiva a la Península Ibérica i ses illes. La desertització avança en algunes zones de forma clara en funció d’un clima que els meteoròlegs caracteritzen com àrid. On tenim regadiu la qüestió és menys impactant que a les terres de secà. No hem de baixar la guàrdia. Les explotacions agropecuàries han de ser sostenibles tant des de la perspectiva del medi ambient com de l’econòmica. Només amb preus justos per uns productes de gran qualitat com són la fruita dolça i de pinyol permetrà la continuïtat de les empreses familiars del camp. La lluita per aquest preus justos és una labor de totes les institucions perquè la Unió Europea faci seva la defensa dels pagesos i ramaders de tot el país.

L’avanç de la desertificació en zones de secà, a la que estem fent referència, es pot aturar i revertir amb la sostenibilitat, una vegada més, dels cultius propis como són la vinya, l’olivera, l’ametller, l’avellaner i altres, junt amb el respecte per la vegetació autòctona. Per això no només hem de vetllar per uns preus justos com hem dit per als productes de regadiu sinó també per evitar els incendis amb activitats preventives i dotacions de bombers suficients. Evitar els danys dels aiguats, freqüents a les nostres terres, amb les infraestructures adients és altre feina fonamental.

Gran part d’Espanya no és avui un desert gràcies a aquests cultius mil·lenaris. Les tres zones amb menys pluja de la Península las trobem al sud-est, Zamora i al triangle Lleida-Zaragoza-Alcañiz. Segons el “Programa de Acción Nacional contra la Desertificación” del Ministeri de Medi Ambient, la meitat sud de la província de Lleida té les característiques de semiaridesa, segons la relació entre precipitacions anuals i evapotranspiració potencial (P/ETP). La situació climàtica és greu i no només a casa nostra. El problema és a nivell del planeta Terra i les actuacions han de ser globals amb el consens dels organismes internacionals i locals en funció de les característiques pròpies de cada lloc. La conscienciació ciutadana és l’altra línea d’acció. En aquest sentit, l’educació de les generacions joves ha de comportar el respecte pel medi ambient en tota la seva amplitud. Des d’aquest article hem volgut fer una modesta aportació a les solucions d’aquesta problemàtica. 

Comentaris