19.10.2020 |

En temps de pandèmia IX, Una Diada de tots?

El passat divendres, les institucions es va reunir a la Seu Vella, on es van reproduir, en els corresponents discursos, els falsos conceptes de la pèrdua d'unes llibertats que encara s'han d'anar cercant
En temps de pandèmia IX, Una Diada de tots?

La pandèmia ha modificat aspectes de la nostra vida com les festes i celebracions. Avui dia, hem passat una altra diada. La Diada de tots? Des de fa més de deu anys, l'onze de setembre s'ha convertit en una manifestació cada cop més esbiaixada per l'ANC o Òmnium Cultural. En un trencament de la societat civil entre independentistes i unionistes, segons les seves paraules. Els actes oficials s'han anat configurant en la mateixa direcció. Lleida era un punt de les concentracions per encerclar institucions de l'Estat. El passat divendres, les institucions es va reunir a la Seu Vella, on es van reproduir, en els corresponents discursos, els falsos conceptes de la pèrdua d'unes llibertats que encara s'han d'anar cercant.

La Guerra de Successió va acabar a Catalunya el 12 de setembre de 1714. Va ser una guerra civil entre catalans i una guerra civil a la resta d'Espanya dintre del marc d'un conflicte de caire europeu per l'hegemonia del vell continent. Una guerra civil per dues cases reials del Vell Món: els Àustries i els Borbons francesos. No es va produir cap aixecament popular espontani com si es va veure cent anys després amb la invasió napoleònica d'Espanya. Les classes dominants (i amb això van arrossegar a la resta de la població) es va dividir en dos bàndols. Territoris i ciutats van prendre partit per un o altre. A la Corona d'Aragó, majoritàriament, per l'Arxiduc Carles, encara que en cada població important es podia trobar partidaris d'ambdues dinasties; "botiflers" (borbònics) i "aguiluchos" (austriacistes). Lleida va ser conquerida per la causa filipista el 1707 i, amb la ciutat, va caure gran part de les terres de Ponent. Van acabar els estralls de la guerra a les nostres contrades? Evidentment no. Els pas de tropes austriacistes i borbòniques va ser una constant en els anys vinents. L'extracció d'aliments i tota mena de béns al territori va continuar fins al 1714, any en què les autoritats barcelonines fan una lleva forçosa a totes les poblacions per defensar la ciutat comtal quan el conflicte estava pràcticament decantat en favor de Felip V. Menció especial caldria fer dels miquelets, una força d'infanteria aixecada per la Generalitat per combatre als botiflers. Aquests grups no tenien finançament de l'esmentada Generalitat i havien de viure agafant el necessari als pobles, concretament als pagesos. Un camperol d'Anglesola va escriure en el seu diari: " Carles com Felip Quint m'han deixat amb lo que tinch", fent així referència als desastrosos efectes de la guerra. Una guerra per interessos de classes dominants. Res a veure amb alliberaments, independències ni drets en un món tardofeudal.

L'onze de setembre de 1714 hi havia catalans i gent d'altres llocs d'Espanya defensant Barcelona. Entre els atacants hi havia catalans i gent d'altes llocs d'Espanya. Una guerra civil.

Que va passar després? El 1702, Catalunya va perdre les seves institucions per no respectar el pacte amb Felip V. Unes institucions no democràtiques i fetes pels interessos dels privilegiats. Les províncies basques van restar amb els seus furs en respectar el pacte amb el rei borbònic. El castellà va ser llengua única a l'Audiència de Barcelona. El català no es va prohibir: va ser la llengua comuna de tota la població i el seu ús va augmentar en els registres notarials en detriment del llatí. Són alguns exemples. Des d'un punt de vista econòmic, Catalunya va viure en el segle XVIII un creixement mai vist gràcies, entre altres raons, a les facilitats donades pels Borbons al comerç del port de Barcelona i la seva indústria tèxtil vers les colònies americanes. Vegem com a exemple el poble d'Alcoletge. El 1718 habitaven 58 persones. A les acaballes del segle, vora de 400. Es van aixecar moltes cases noves, un carrer nou, un temple parroquial, es va ampliar el regadiu, el terme es va cobrir d'oliveres, cereals, moreres i arbres fruiters a l'horta. Un poble, com tots, que es va aixecar anys després contra la invasió napoleònica d'Espanya el 1808.

És acurat l'onze de setembre, una guerra civil, com a Diada de Catalunya? A Catalunya gaudim d'una data festiva, cultural, integradora, de llarga tradició. Parlem del dia de la rosa i el llibre: el 23 d'abril. Una data ideal per ser la Diada de tots

 

En temps de pandèmia IX, Una Diada de tots?
comentaris