15.01.2021 |

En temps de pandèmia VII, els segrianencs, gent bregada en mil batalles

Els segrianencs s'han anat adaptant a cadascuna d'aquestes circumstàncies, lluitant també contra les successives epidèmies que colpejaven a la gent o els cultius
En temps de pandèmia VII, els segrianencs, gent bregada en mil batalles

El Segrià és una terra dura. L'allunyament del mar i les condicions climàtiques han obligat els seus pobladors a ser gent molt treballadora i enginyosa per adaptar-se a condicions difícils. En aquests moments patim, com la resta del món, una pandèmia que ens torna a posar a prova. Al llarg de la història hem resistit a mil batalles, mil guerres, epidèmies i les interferències d'un clima mediterrani continentalitzat, d'extrems en temperatures i precipitacions

Aquest article neix en un mes d'agost càlid, amb temperatures que molts dies s'enfilen vora els 40 graus. Els que vàrem participar quan érem joves a les campanyes de collita de la fruita, sabem la duresa d'aquesta feina, igual que ara. L'Horta de Lleida s'ha convertit en un dels espais de regadiu més importants d'Europa. Més enllà, però també en la nostra comarca i en altres properes, el secà ha vist ja la sega dels cereals tot esperant ara una anyada on les pluges siguin suficients per humitejar els camps. Això serà garantia d'una bona recollida de gra pel 2021.

Els segrianencs han viscut molts segles conreant la "Terra Ferma" en condicions difícils. És coneguda la famosa frase que els romans deien en la Ciutat Eterna quan desitjaven no res bo a algun compatriota seu: "Ilerdam vides", "Lleida vegis". Un testimoni de la vida, molt diferent de les comoditats de Roma, que es portava a les nostres contrades. I això es deia en un moment on el clima era més generós que en altres èpoques, el conegut com Òptim Climàtic Romà. Fins al segle IV dC el temps en l'entorn del Mediterrani era benigne amb temperatures càlides i pluges generoses. Des d'aquest segle fins al 1100 aproximadament, es va viure una etapa més freda i amb sovint variacions climàtiques greus. El Període Càlid Medieval va tornar a tot Europa unes condicions mediambientals favorables per les activitats agrícoles, però aquesta bonança es trenca a mitjans del segle XIV, anys en els quals els efectes de l'anomenada "Petita edat de gel" van colpejar el Vell Món fins al 1850. El fred, les sequeres i els forts contrasts van ser la tònica general en tot el període. Ben entrat el segle XIX, el clima torna a un nou escalfor sostingut des del 1860 fins ara, amb algun període més fred. El nou "input" d'aquesta etapa és la mà de l'home: la contaminació, en especial el CO₂, expulsat a l'atmosfera.

Els segrianencs s'han anat adaptant a cadascuna d'aquestes circumstàncies, lluitant també contra les successives epidèmies que colpejaven a la gent o els cultius. Ara estem en una societat millor preparada per resistir les envestides de la natura com hem explicat en altres articles. I seguim lluitant amb força, amb esperança i amb la resta de comunitats arreu el país.

Junts, units, solidaris, ens hem sortirem.

En temps de pandèmia VII, els segrianencs, gent bregada en mil batalles
comentaris