El passat 23 de gener ens sorprenia -sí, encara és possible- el ministre de l'interior espanyol Jorge Fernández Díaz, quan tot presidint un acte a la fira de turisme FITUR era presa d'un atac de beateria irrefrenable, i afirmava que “de ben segur, la santa Teresa d'Àvila intercedeix i vetlla perquè les coses vagin bé a Espanya en aquests temps complicats”. El devot Fernández Díaz, membre de la mateixa Obra que mou els fils del poder des de l'ombra, des de les càtedres elitistes de les escoles de negocis en què són criats els alevins de tauró que hauran de depredar-nos. Fernández Díaz,responsable d'un projecte de llei de seguretat pública que equipara qualsevol manifestant en un potencial terrorista, compareixia amb un rictus de turment cristià, gairebé extàtic, amb la permanent veu engolada, promulgava fremint d'emoció, envaït de fervor religiós, que la santeta d'Àvila no fa res més que preocupar-se per Espanya, tal i com ha fet sempre. Efectivament, aquesta santa, o part d'ella -un braç incorrupte, en concret- en una sinècdoque mística -la part pel tot- ja s'escarrassava a inspirar pertinentment el vell tirà.
Fernández Díaz és la fotografia d'un govern que apel·la a la mística com a remei, com qui s'agafa a una taula de salvació, o per ser més exactes, a un braç. Un braç incorrupte que hores d'ara no es mostra gaire eficient, a l'hora de pal·liar uns índexs d'atur maquillats amb formes de contractes brossa o exclusions obligatòries de les llistes d'aturats, que no impedeix que els millors cervells fugin cames ajudeu-me Pirineu enllà, incapaç de procurar un diàleg serè amb el govern català en lloc d'escopir bilis i profecies apocalíptiques. Jorge Fernández Díaz pretén revolucionar la física i demostrar-nos que els viatges al passat són possibles, en forma de lleis tenyides de dogmatisme i obscurantisme. Esdevingut un Savonarola del segle XXI, Fernández Díaz apel·la a que sants i miracles esmenin el que ell i els seus amics no són capaços fer.
De braços, n'hi ha de moltes menes. De miraculosos, no tants. Prosaic i descregut, sempre m'he inclinat per adorar un altre tipus de braç, que pot conduir certament a experiències sobrenaturals: ben flonjo, un punt torrat i dolç, farcit de crema o nata. El braç de gitano si que és miraculós.
Vincle a la notícia: http://www.europapress.es/sociedad/noticia-fernandez-diaz-convencido-santa-teresa-intercede-espana-20140123170701.html
