Quan vaig entrar de regidor el 2011, amb 23 anys i tot just acabada la carrera de mestre, tenia clar que m’havia de formar amb governs locals, temes d’hisenda, urbanisme, entre altres. Uns coneixements que mai s’acaben i que continuo desenvolupant en l’actualitat en la funció d’alcaldia.
Però en aquell llunyà moment, la meva intenció i la dels meus companys, ja era treballar com si l’ajuntament, fos casa nostra: gestionant el dia a dia, com el si d’una família es tractés. De fet, personalment, he conviscut amb el funcionament de l’empresa familiar agrària, des de ben petit. I tot es basa en la disciplina, pagar el que es compra, no gastar sense tenir assegurats els diners i tornar el que es deu. Així ho hem fet fins al moment i ho continuarem fent. Perquè és el nostre deure i la nostra obligació. Com no, també en la gestió de les arques municipals.
Amb tot aquest coneixement vaig presentar-me el 2019 per responsabilitat del sentiment que tinc al poble i per aquest motiu hi treballo dia rere dia; i ara amb la pandèmia, encara més.
Amb els projectes que em llenço, sempre em pregunto: “com vull que se’m recordi quan acabi aquesta etapa? Que explicaré al meu fill quan em pregunti què hem assolit formant part de l’ajuntament?” Amb l’alcaldia de Corbins, ho tinc molt clar: donar la millor imatge del poble, per a totes les veïnes i veïns de la població. També que es vegi, des de fora de Corbins, un municipi atractiu, net d’endeutament i referent pel territori. Tot plegat des del treball transparent i amb governança republicana.
Ho estem aconseguint. Ens hem posicionat com a poble que acull. Idoni per venir a formar una família i poder-hi treballar. Actualitzat en l’àmbit tecnològic, amb la fibra òptica. Amb connexions a les principals vies de Ponent. Enmig d’una realitat rural i agrícola que defensem (i ens encanta). Som un territori privilegiat, envoltat de natura, atractiu per a la pràctica de l’esport i referent de la cultura de qualitat: una aposta que pren més sentit en aquests moments difícils de pandèmia que pateix el sector.
Tot això no tindrà sentit sense estar, cada vegada més a prop com estem, al nivell d’endeutament permès a l’estat espanyol.
Sempre recordaré els moments de descobrir el deute de la casa: factures al calaix, factures encara amb pessetes, un endeutament superior al 370 %. (quan el permès per a les administracions locals és del 75%, amb un màxim amb permís del 110%). En resum, el que vindria a ser un endeutament de més de gairebé 2.800 euros per habitant.
Enguany, amb els nous pressupostos de l’ajuntament, aprovats per unanimitat, aconseguirem baixar a finals d’any del 110 % i molt proper al 75% permès. Donant-nos una dada important: passarem a deure cada corbinenc poc més de 800€. Una rebaixa de 2000€.
La fita que aconseguim serà mantenint el funcionament de tot l’engranatge d’una administració: els serveis bàsics actius, fent activitats culturals i de lleure, resolent aquells petits problemes i inquietuds dels vilatans, que suposen grans solucions per a ells.
Moltes hores de treball per aconseguir treure somriures a la gent i impulsant el poble que volem i mereixem ser.
Aprovem doncs, uns pressupostos que són els més elevats dels últims deu anys, condicionats per la Covid, sí. Però malgrat aquest maleït virus, no hem sortit ni un centímetre de la línia que ens vam marcar.
Un pressupost amb un augment del 203% d’inversió sobre l’any anterior. Amb la continuació dels pressupostos participatius, per segon any consecutiu, i que veuen incrementada la seva partida, doblant l’import. Perquè les grans inversions del poble, les ha de decidir el poble.
Hem hagut de prendre decisions poc populars. El sacrifici del poble de Corbins per fer molts esforços econòmics i d’estrènyer el cinturó, és el que sense dubte més dol a un alcalde. Per això ho agrairem de forma infinita i fins i tot demanem disculpes. Però n’estem sortint, els números així ho demostren. A poc a poc podem anar reduint impostos, poder fer el poble més gran i plural; decidint entre totes i tots les inversions municipals, perquè l’ajuntament de Corbins, és la casa del poble, la casa de totes les corbinenques i corbinencs.
Gràcies, poble de Corbins, regidores i regidors. Continuem aquesta línia, per poder estar orgullosos de qui som, del lloc on vivim i de tot allò que fem pel bé comú.
