29.09.2020 |

La Fundació Bofill es va equivocar, la segregació escolar de Mollerussa preocupa!

En la mesura que el capital econòmic es debilita i que la posició social no es pot assegurar mitjançant la reproducció econòmica, s'accentua la competència per l'acumulació de les altres formes de capital: social, cultural i simbòlic, i és per això que el valor posicional de l'educació augmenta i buscar una escola que asseguri l'homogeneïtat social, amb un projecte educatiu singular
Reunió del sectot de l'educació el programa (Re)ActivemMollerussa
Reunió del sectot de l'educació el programa (Re)ActivemMollerussa
La Fundació Bofill es va equivocar, la segregació escolar de Mollerussa preocupa!

En primer lloc, he de dir que l'informe, Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya, que ha presentat recentment la Fundació Bofill, aporta dades interessants però al mateix temps molt preocupants pel futur de l'educació a Catalunya, deixant al marge alguna errada, curiosament relacionada amb Mollerussa.

A l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, li va faltar temps per fer un comunicat elogiant les dades de l'estudi, utilitzant tan sols les que feien referència a la ciutat, i sense adonar-se que la Fundació Bofill havia comès una errada a l'hora de restar els índexs de reducció de la segregació escolar a Mollerussa. Dades que aquest periodista va contrastar amb l'informe del Síndic de Greuges, que la Bofill va utilitzar per al seu estudi.

El gabinet de comunicació de l'Ajuntament va fer arribar als mitjans una nota de premsa acompanyada d'una gràfica en la qual apareix Mollerussa sota el títol Municipis amb una reducció progressiva de l'índex de dissimilitud a primària i secundària entre els cursos 2006/2007, 2013/2014 i 2018/2019 i diferència entre 2006/2007 i 2018/2019. En el quadre Mollerussa apareix com la segona ciutat en la que s'ha reduit la segregació escolar, sota Palamós, amb una diferència de -0,41 entre els cursos del 2006 al 2019. Una xifra errònia, ja que es pot comprovar que l'operació que s'havia realitzat pel càlcul és correcta en totes les columnes menys en la segona. Amb l'operació encertada en resulta un -0,23, que situaria la capital del Pla d'Urgell en cinquè o sisè lloc. Aquesta progressió s'aproxima a la que presentava el Síndic en el seu informe respecte al 2019, 0,20* en primària, i 0,28 en P3.

* Aquest índex mesura la proporció del grup analitzat que hauria de canviar d'escola per aconseguir una distribució perfectament igualitària. Oscil·la entre 0 i 1, essent la situació de perfecta igualtat 0 i 1 la de màxima desigualtat.

  • Però el fet més trist de tot plegat, al marge que l'errada hagi passat desapercebuda, és que l'Ajuntament no utilitzi advertiments com... hi ha indicis que apunten que en un context de crisi com aquest la segregació escolar pot augmentar, especialment si els mecanismes d'escolarització equilibrada no són robustos, amb els quals s'obre l'informe de Bofill.
  • També un dels paràgrafs que més sobta de l'estudi pot ser el que fa referència... al fet que hi ha evidències que la crisi de 2008 va provocar un augment de la segregació escolar. Aquest augment té a veure amb la concentració més gran d'alumnat procedent de famílies vulnerables en determinats centres, però, sobretot, amb un increment de la concentració d'alumnat de famílies millor posicionades socialment. Alguns dels factors que poden explicar aquest fenomen són l'augment de la segregació residencial o el reforç de l'ús de l'educació com mecanisme de distinció social. La crisi econòmica va accentuar la polarització social i el temor a la precarietat i l'exclusió social potencial. Així mateix, explica que en la mesura que el capital econòmic es debilita i que la posició social no es pot assegurar mitjançant la reproducció econòmica, s'accentua la competència per l'acumulació de les altres formes de capital: social, cultural i simbòlic. És per això que el valor posicional de l'educació augmenta i buscar una escola que asseguri l'homogeneïtat social, amb un projecte educatiu singular, i que destaqui pels seus bons resultats esdevé un objectiu principal.

L'Ajuntament de Mollerussa ha utilitzat les dades que l'afavoreixen, i d'aquesta manera no ha hagut de reconèixer que en realitat a la ciutat sí que existeix segregació, que hi ha una escola Les Arrels que Educació la cataloga d'Alta complexitat, així com  l'escola Mestre Ignasi Peraire de Màxima complexitat. Les dades, els docents i els pares constaten una distribució desigual de l'alumnat, per molt que l'alcalde es mostri cofoi amb l'errada de la Fundació Bofill, més que amb les mesures a prendre per tal que no es vegi afectada l'educació de les pròximes generacions de mollerussencs.

  • Segons l'extracte del comunicat de l'Ajuntament respecte a les dades, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona,  ha destacat també que aquesta posició al rànquing avala l'estratègia municipal que s'ha seguit fins ara amb actuacions com la de vetllar per dotar els centres escolars públics amb equipaments addicionals o la implantació de l'Oficina d'Escolarització Municipal i la relació continuada que es manté amb l'àmbit educatiu.

L'ajuntament va convocar la passada setmana una trentena de persones representants dels equips directius de tots els centres educatius de la ciutat així com presidents o membres de totes les AMPA, entre altres experts en l'àmbit de l'Educació, en el marc del programa (Re)ActivemMollerussa, que té per objectiu donar resposta a les conseqüències provocades per l'emergència social i econòmica causada per la Covid-19. Professionals que van participar en aquesta taula han explicat a Territoris.cat que és un full de ruta de bona voluntat, que necessita una inversió important, que no creuen que el consistori estigui en disposició de fer. També van afegir que alguns pares denuncien que a Mollerussa no es porta a terme una escolarització equilibrada, tanmateix el consistori no ho reconeix.

La Fundació Bofill es va equivocar, la segregació escolar de Mollerussa preocupa!
comentaris