Opinió

El Major Trapero i la seva lliçó de periodisme

Escoltant la conversa de Mònica Terribas i el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, no puc més que subscriure i constatar l'honestedat i transparència del responsable de la Policia Catalana

Escoltant la conversa de Mònica Terribas i el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, no puc més que subscriure i constatar l'honestedat i transparència del responsable de la Policia Catalana. Trapero feia aquest dilluns unes afirmacions que haurien de ser molt preocupants per a algunes persones que es consideren periodistes. Una professió amb un codi deontològic que especifica clarament quins han de ser els criteris per a la publicació d'informació, i que darrerament alguns se l'han passat pel "forro".

Segons Trapero, en els dies posteriors als atemptats de Barcelona i Cambrils, alguns mitjans de prestigi han fet grans titulars d'afirmacions que, per una banda, són falses i, per altra banda, del tot contradictòries en un procés d'investigació com el que es porta a terme en aquest cas. Aquesta circumstància ha obligat la Policia Catalana a haver de donar explicacions contínuament, a causa d'aquests titulars que han transformat totalment la realitat i han pogut originar en el ciutadà una percepció totalment errònia.

Que els mitjans estan influenciats per la política i els lobbys, no hi ha cap mena de dubte, però en situacions de gravetat amb víctimes és molt poc ètic anteposar qualsevol interès al de la veritat i el respecte per les persones i els familiars afectats per l'atemptat. A banda, també s'ha desplegat una campanya per intentar desprestigiar la tasca dels Mossos d'Esquadra, amb l'argument que l'atemptat es podia haver evitat amb la col·laboració dels cossos de seguretat de l'Estat.

Trapero ha sigut molt èxplicit, i valdria la pena que el poguéssiu escoltar en aquest enllaç, desgranant els fets i l'entorn de l'atemptat, deixant clar que els Mossos d'Esquadra és el cos de referència a Catalunya, que després de trenta anys encara es regeix per una Llei del 1985, la qual cosa crea disfuncions que poden ser força preocupants.

Crec que les afirmacions del Major Trapero les hem pogut constatar tots els catalans amb la lectura que han fet els mitjans espanyols de la manifestació del dissabte. En la mateixa línia que comentava anteriorment, no podia creure, diumenge, que les portades del 90% dels mitjans fossin amb la fotografia del rei i dels polítics espanyols, i amb l'afegit del boicot de l'independentisme, de les estelades, dels xiulets... Un autèntic despropòsit que no fa més que distorsionar la realitat d'un acte solidari, humanitari, pacífic i amb la quantitat d'anècdotes de qualsevol concentració multitudinària.

La veritat és que aquest periodisme pretén que es tensi la corda de la convivència, com a argument de la inoperància d'un estat que es nega a acceptar que la societat catalana vol decidir el seu futur amb normalitat. Una voluntat, aquesta dels catalans, que per altra banda no fa més que incrementar-se amb tota la bel·ligerància demostrada des d'Espanya.

A Josep Lluís Trapero no podem més que felicitar-lo un cop més per aquesta que considero una lliçó de periodisme i de professionalitat, i em permeto repetir la seva frase: Bueno, pues molt bé, pues adiós... per acabar.

Comentaris